ERC+CIU= ANTIC EQUIP DE GOVERN

Pels amics i companys regidors del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ja sé que ara es diuen Esquerra a seques que deu fer més modern, però a mi m'agradava més abans) no passen els anys.
Ja fa disset mesos des que van deixar les responsabilitats de govern amb coalició amb CIU, però per ells tot segueix igual. Sembla que no hagin après dels errors del passat i encara no hagin vist quins van ser els motius que els van dur a treure els pèssims resultats de les darreres eleccions municipals de 2007 (un 8% dels vots que va significar el seu pitjor resultat dels darrers 20 anys en unes municipals).
Des del meu punt de vista, van ser dos els factors determinants en la consecució d'aquest estavellament electoral: un cap de llista més que "cremat" i una política de "seguidisme" sense matisos de les directrius que marcava CIU fins al mateix dia de les eleccions. Els regidors d'ERC van defensar amb més entusiasme la gestió del Consistori Gatell que la mateixa Gatell. En cap moment van "marcar paquet" (com diria en Puigcercós) ni perfil propi i l'electorat els va percebre com la "marca blanca" de CIU. I com no podia ser d'altra manera, el temps ha donat la raó a l'electorat.
ERC continua, un any i mig després, abraçant la mateixa fe que els va conduir al desastre. I mira que no hi ha cosa més trista que la fe del convers.
En l'actual legislatura portem 16 Plens i 105 propostes que s'han dut a votació. De les 105 votacions dutes a terme, Esquerra ha votat el mateix que CIU en un 85,7% dels casos. Aquesta xifra no fa més que corroborar el que els ciutadans i ciutadanes ja sospitaven: Esquerra de Castellar segueix sent un apèndix de CIU.
A veure si algun/a militat d'Esquerra fa veure als seus dos encegats regidors que, tal i com cantava en Bob Dylan o el Grup de Folk, els temps estan canviant.

Avui hi ha Ple

Avui, com cada últim dimarts de mes, hi ha Ple. I com ja ve sent tradició en aquesta legislatura s'arribarà a la Junta de Portaveus, mitja hora abans del mateix, sense que ni CIU ni ERC hagin aclarit la seva intenció de vot sobre la major part dels temes a tractar. Suposo que deuen ser coses de la tàctica política...
En aquest sentit, cal dir que els companys de l'Altraveu acostumen a ser més nobles i sempre "mostren les seves cartes" per intentar trobar punts d'encontre (encara que pugui ser difícil) en la major part de les propostes que presentem.
A veure amb què ens sorprenen avui...

A algú li cauran les dents

Per alguna raó que se m'escapa, hi ha un grup municipal a l'actual Consistori, que en les darreres setmanes ha iniciat una campanya d'articles d'opinió que tenen la mentida com a fil argumental.

Quan una persona, o grup de persones, menteix de manera sistemàtica són varis els motius que els poden impulsar a fer-ho, però un dels més comuns seria per fer quedar malament a algú a ulls d'un tercer. Això és el què està intentat fer aquest grup municipal amb l'equip de govern.

Heus ací algunes de les "perles" publicades pels seguidors de Jim Carrey recentment:

- " “Petits passos, grans avenços” és el lema del POMU, en virtut del qual s'arrangen la Cra. Sentmenat, el carrer Dr. Ferran, Joan Maragall... Unes obres que s'han adjudicat per 75.000 euros més per fer-ho amb diferents empreses. En un moment com l'actual, i sense tenir presses, calia esperar i estalviar-nos 75.000 euros. " MENTIDA

- " Està molt bé la congelació dels sous dels regidors i l'alcalde, hi estem d'acord. Llàstima de l'augment del 40% d'aquests sous del 2007 i l'increment no justificat de les regidores d'Educació i Cultura per decret." MENTIDA

- "També ha renunciat a les subvencions atorgades per arreglar l'accés al Tanatori, i de moment s'ha paralitzat l'arranjament de la Baixada Palau i la segona fase del carrer Caldes, totes tres obres incloses en el Pla d'accessibilitat, i totes tres subvencionades per l'ONCE durant el darrer govern de CiU. A més, tampoc han demanat subvenció d'accessibilitat per al 2009" MENTIDA

Companys, mireu que hi ha d'haver coses a criticar de la gestió municipal sense haver de recórrer a la mentida. Sigueu menys matussers i treballeu-vos una mica més les crítiques destructives.

Puntualitzacions sobre l’article “Qüestió de prioritats” de la regidora Montse Gatell

El motiu del present article és aportar llum sobre les desinformacions que la regidora Montserrat Gatell va exposar en el seu escrit de la setmana passada al setmanari l'Actual titulat: “Qüestió de prioritats”. En el mateix, la regidora qüestionava la gestió de l’equip de govern en referència la gestió de les subvencions.
En l’esmentat article la regidora insinuava que en el Marc del “Convenio de colaboración del Ministerior de Trabajo y Fundación ONCE” signat el maig de 2007 entre l’Ajuntament i els dos ens esmentats, l’equip de govern renunciava a la subvenció atorgada el novembre de 2007 per la millora de l’accessibilitat global dels carrers Baixada de Palau i Caldes (2a fase). Projectes valorats en més de 400.000 € .
En cap cas l’equip de govern s’ha plantejat renunciar a la esmentada subvenció. El termini per acabar la tramitació d’aquests dos projectes finalitza el juny de 2009 i és la nostra voluntat dur a terme aquestes dues actuacions.
En referència a les acusacions d’haver renunciat a les subvencions de l’any passat en el marc del mateix conveni, per una suposada manca d’interès o deixadesa, informar que amb les ajudes de l’any passat procedents d’aquest conveni, es van realitzar les obres de millora del primer tram del carrer Nou, amb un cost total de més de 160.000 €.
Malauradament si que és cert, tal i com també s’esmentava a l’article, que l’equip de govern va haver de renunciar l’any passat a la subvenció per realitzar millores en l’accessibilitat al tanatori, ja que per una banda la baixa subvenció rebuda (només finançava el 25% del total del projecte) , i per altra l’inprevisió de l’antic equip de govern a l’hora de confeccionar els pressupostos de l’any passat, van impossibilitar fer front als més de 237.000 € que havia d’abonar l’Ajuntament.
Per últim, i per tranquil·litat de la regidora, informar que la convocatòria de l’any vinent per poder optar a aquestes subvencions es farà pública el proper mes de gener, moment en el qual presentarem els projectes per continuar millorant l’accessibilitat dels nostres carrers i places.

Les deixalles

Una de les problemàtiques més importants que haurem de fer front com a país en els propers anys, és la gestió de les deixalles que generem.
Agafant l'exemple de Castellar, l'any passat, els poc més de 22.000 castellarencs i castellareques, vam generar al voltant de 11.500 tones de deixalles (1, 44 quilos de residus per habitant i dia). Una xifra no gens menyspreable i que dóna idea de quina ha de ser la magnitud del residu a gestionar a nivell de país.
Fins fa pocs anys, el total del residu generat anava a parar a dipòsits controlats a cel obert com ara el del Garraf (Vall d'en Joan) o el de Coll Cardús a Vacarisses (dipòsit on actualment van a parar la major part de les deixalles de Vallès Occidental que no són susceptibles de ser reciclades), em els conseqüents problemes ambientals i sanitaris que això comportava.
En els darrers anys però, hi ha hagut un cert increment en la sensibilització de cara a fomentar el reciclatge i la recollida selectiva de les deixalles en origen (feta pels propis ciutadans). En l'actualitat, a Castellar la recollida selectiva suposa poc més del 30% del total de la brossa recollida, un percentatge sensiblement superior a la mitjana de Catalunya.
Si bé és cert que la feina s'ha fet ha estat important, no és menys cert que no es pot deixar només en les mans dels ciutadans la responsabilitat de gestionar correctament els residus que generem. És per això que des de L'Agència de Residus de Catalunya s'han realitzat importants inversions en la creació d'Ecoparcs, que tenen la funció de separar les deixalles en destí. Tot i això, el model triat s'està revelant com un model poc eficient i molt car tenint en compte la minsa reducció del percentatge de deixalles que al final segueixen anant a l'abocador "tradicional".
Tenint en compte això, moltes són les veus que tant a nivell tècnic com polític, s'estan plantejant l'alternativa de la incineració com un model més sostenible, tant a nivell ambiental com econòmic, a llarg termini (tecnologia que permet una reducció molt important del volum dels materials que finalment han d'anar als abocadors, així com la valorització energètica de la crema de les deixalles com a font de generació d'electricitat alternativa).
El debat a l'entorn de la incineració no és nou, però de ben segur que els propers mesos es reactivarà. Haurem d'estar atents.

Les zones blaves

Tot i el silenci inicial, en la tertúlia del passat dimecres dia 8 d’octubre a Radio Castellar, em va agradar sentir de boca de l’Oriol Papell (ERC) i la Montse Gatell (CIU) que les seves formacions estan d’acord amb les noves àrees de zona blava, impulsades per l’equip de govern, que en breu entraran en servei. Un gest que no m’ha passat desapercebut.

Lliçons de participació?

Participar (Diccionari de la LLengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans)
1 v. tr. [LC] Donar notícia (d’alguna cosa). Encara no ens ha participat el seu casament.
2 1 intr. [LC] Tenir, prendre, part en alguna cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat. Us convidem a participar a la reunió.
2 2 intr. [LC] Tenir quelcom de comú amb una cosa. Aquestes dues teories participen dels mateixos axiomes.

En el seu article la "Taula de mobilitat també en crisi?", el company i regidor de CIU Lluís López, qüestiona l'estat de salut de la taula de mobilitat del municipi. M'agradaria compartir amb tots vostès les aportacions fetes pel regidor en el si de la taula de mobilitat en totes i cada una de les sessions celebrades fins al dia d'avui (extret de les actes):

• Sessió del 17 d'octubre de 2007

Res

• Sessió del 20 de novembre de 2007

"El Sr. Lluís López creu que la proposta d’integrar totes aquestes parts en les comissions és encertada. Però incloent en el plenari una persona de l’ONCE, de Castellar Sostenible i del Consell de la Gent Gran"

"El Sr. Lluís López exposa que la Taula ha de ser un òrgan d’assessorament."

• Sessió del 20 de febrer de 2008

Res

• Sessió del 16 d’abril de 2008

"El Sr. Lluís López pregunta que quan entrarà en funcionament la zona blava."

• Sessió 24 setembre de 2008

Ni una paraula

Suposo que el fet que el regidor es dediqués a gravar la darrera sessió, sense haver-ho consultat a cap dels membres de la taula, ni per simple cortesia, respon a la necessitat de tenir "material" per poder escriure el seu "treballat" article. Un altre cop no estaria de més informar la resta d'integrants de la Taula.

Molt em temo que si alguna cosa pot posar en crisi la Taula de Mobilitat de Castellar, és el nivell de les aportacions fetes pel regidor Lluís López.

I ara què faria el President Bartlet?

Fa uns mesos que m'he convertit en un seguidor convulsiu de les peripècies dels protagonistes d’una sèrie de televisió nord-americana: “The West Wing” (El ala oeste de la Casa Blanca).

Pels no iniciats en aquesta sèrie, que recomano de totes totes, us diré que relata el dia a dia de la vida política de la Casa Blanca. L’incombustible Martin Sheen, interpreta el paper del President Bartlet, un demòcrata, liberal, catòlic i Premi Nobel d’economia, que lidera un equip de gent altament preparada i amb una moral i ètica a prova de bombes.

El punt fort de la sèrie és, sense cap mena de dubtes, el guió creat per Aaron Sorkin. Els diàlegs intel·ligents, les trames perfectament travades i els tocs de fina ironia es van intercalant de manera harmoniosa donant com a resultat una de les millors series de televisió que he vist mai.

Es increïble com una sèrie que parla sobretot de tàctiques polítiques pot enganxar tant.

Imbuït com estic en l’univers “Bartletià”, cada vegada que llegeixo els diaris i més encara en l’actual context de crisi financera, em pregunto què faria en “Jed” Bartlet per poder treure el seu país dels l’atzucacs en el que es troba immers.

Tiraria endavant el pla de rescat de 700 bilions de dòlars para salvar el sistema financer?

Com acabaria amb les dues guerres obertes, a l’Iraq i a l’Afganistan, que de ben segur han costat a cada nord-americà i nord- americana un ronyó i part de l’altre?

Com reconstruiria les relacions amb bona part dels països d’Amèrica Llatina i l’estat espanyol ?

Com afrontaria l’increment del preu del petroli i la crisi energètica que ens ve a sobre?

I finalment, com encaixaria la pèrdua de pes específic en el món a favor de les noves potències emergents?

De ben segur que el meu heroi trobaria la manera de donar resposta a totes les meves preguntes, però en seran capaços un senador Demòcrata per Illinois o un de Republicà per Arizona?

La resposta a partir del primer dimarts, després del primer dilluns de novembre d’enguany.