" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

30 de març 2009

El "Nostra LLar"


Si d'alguna cosa serveixen les xarxes socials d'internet, a part de fer el xafarder en vides alienes, és la de poder restablir el contacte amb gent que fa anys que no en saps res.
Fa dos dissabtes, i en alguns casos després de gairebé 18 anys de desconnexió, ens vam retrobar amb bona part dels companys i companyes que vam fer l'EGB (que lluny queda això de l'EGB!) al Col·legi (aquella època tampoc existien els CEIP!) Nostra LLar de Sabadell.
El Facebook em va permetre, fa uns mesos, recuperar alguns dels contactes, i com no podia ser d'altra manera, la cosa va derivar en un sopar per poder-nos veure les cares i posar-nos al dia de les vides de cadascú.
És curiós com el pas del temps ens fa canviar, però no modifica els tarannàs que ja teníem a l'infantesa uns i altres.
El què es té al néixer no es deixa a créixer.

24 de març 2009

Sant Feliu del Racó

Sant Feliu del Racó és, a ulls de molts castellarencs nouvinguts, una urbanització més del municipi en la qual no se els hi ha perdut res i no hi han estat mai.
Pels de Castellar de tota la vida, els del "714", Sant Feliu és un nucli amb certa personalitat pròpia i amb una història que es remota a fa més de mil anys.
Pels sant feliuencs i sant feliuenques però, el seu és un poble com pot ser Castellar del Vallès o Sant Llorenç Savall. Per ells, Sant Feliu constitueix una realitat identitària diferenciada i per tant les relacions de veïnatge i de convivència reprodueixen els esquemes propis, amb totes les virtuts i amb tots els defectes, d'una població de menys de mil habitants.
Ahir al vespre, vaig assistir a una reunió amb les diferents "forces vives" del poble amb l'objectiu de crear una entitat que uneixi les diferents entitats existents a Sant Feliu. Aquesta iniciativa no és nova, ja que fa uns anys ja es va intentar dur a terme un projecte similar que no va regir.
Espero, sincerament, que el primer pas que es va donar ahir tingui continuïtat, i que més enllà dels antagonismes personals que hi hagin pogut haver durant els últims anys entre uns i altres, la gent que s'estima el seu poble i que està disposada a esmerçar hores del seu temps lliure, puguin treballar conjuntament per Sant Feliu.
Ells ja saben que tenen tot el suport de l'Ajuntament.

17 de març 2009

En Jordi Pérez i Mariano


En Jordi Pérez és un amic meu que viu des de fa més d'un parell d'anys a San Francisco (Califòrnia). Amb en Jordi som amics des de l'època que els dos vam compartir institut a Sabadell, i també molts viatges amb la "burra" (nom entranyable amb el que coneixíem la Vallesana).
L'estiu passat vaig tenir la sort de poder passar uns dies a casa seva a Menlo Park, un poblet residencial a tocar de Palo Alto i la Universitat de Stanford, a uns quaranta quilometres de San Francisco.
En Jordi viu allà, feliçment casat per un servidor, amb la Núria, una barcelonina riallera i química com ell, a l'espera que en un futur no gaire llunyà, la seva vida professional els torni a portar per terres catalanes.
L'estada als Estats Units, ha convertit al Jordi en un dels meus referents a l'hora de saber quina visió es té de Castellar i del país des de la distància. Les seves opinions, sempre mesurades i a vegades també punyents de la realitat castellarenca i catalana, sempre són interessants de tenir en compte.
Seguint amb aquesta línia de veure les coses amb perspectiva, avui m'ha fet arribar un interessant article del New York Times sobre la visió americana de com la crisi econòmica mundial afecta Europa.
En Jordi i la Núria, són una mostra més dels milers de catalans que hi ha escampats pel món treballant en la investigació, ja que malauradament el nostre país reuneix les millors condicions per fer-ho. A veure si aquesta crisi ens ajuda a avançar en aquest sentit.

12 de març 2009

Per evitar la diàspora del jovent castellarenc.

Un dels fenòmens més estesos entre la joventut castellarenca és la d’haver de marxar del seu poble una vegada fan el pas d’emancipar-se.

El parc d’habitatge que tenim actualment a Castellar no reuneix les característiques necessàries, ni de preu ni de m2 de superfície, perquè els joves castellarencs puguin optar a un habitatge ajustat a les seves necessitats.

En un estudi sobre les característiques del mercat de lloguer a Castellar presentat recentment i fet pels serveis tècnics municipals, es posava d’evidència aquesta realitat. Per una banda, l’estudi deia que més del 70 % dels habitatges de Castellar tenen tres o més habitacions i de l’altra, que el preu mig del lloguer d’un habitatge al nostre poble és d’uns 850 euros al mes.

Tenint en compte aquestes dues dades, no hi ha cap mena de dubte que des de l’administració local hem de treballar per aconseguir rebaixar el preu mig del lloguer al nostre municipi i per posar al mercat habitatges de dimensions més reduïdes idònies per unitats de convivència d’una o dues persones, un sector en clar creixement en els darrers anys.

Per tal d’aconseguir intervenir en el preu dels habitatges de lloguer, des de l’Oficina Local d’Habitatge (OHL), es treballa amb propietaris i llogaters per tal de poder posar en el mercat pisos a preus assequibles, tot oferint un seguit d’avantatges a la propietat i facilitant al màxim les condicions d’accés als llogaters.

Per intervenir en la tipologia dels habitatges, des de l’administració local, només hi ha una manera de poder posar al mercat habitatges petits (una o dues habitacions) i a preus competitius: crear un parc d’habitatge municipal de lloguer.

Per assolir aquest objectiu, i tenint en compte que actualment no hi ha ni un m2 de sòl públic disponible per tal de poder edificar habitatges amb aquestes característiques, l’oportunitat que ofereixen les noves Àrees Residencials Estratègiques (ARE) és única. Un cop es desenvolupin les ARE, Castellar comptarà amb un parc de, com a mínim, 150 habitatges de titularitat municipal. A part, també comptarà amb uns 150 habitatges més que gaudiran d’algun tipus de protecció i disposarem, a més a més, de 6.000 m2 per nous equipaments i 11.000 m2 de noves zones verdes.

En resum, un nou pas endavant per millorar la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques i per fer un poble més cohesionat, amable i socialment més fort.

03 de març 2009

Avui Ple

D'aquí dues hores comença un Ple que promet ser llarg.
Setze punts a l'ordre del dia i entre ells un dels temes importants de la present legislatura: l'aprovació provisional del la modificació 15 del Pla General (les famoses ARES).
Amb el tema de les ARES s'ha fet molta demagògia, tant aquí, com a moltes d'altres poblacions del Principat.
A nivell local, l'oposició juga a la contra. Uns (CIU) per una teòrica oposició "ideològica" al la llei que en el seu dia va impulsar la Generalitat , d'altres (ERC) per un rebuig visceral a un suposat creixement desaforat que ha de fer perdre les essències del Castellar de "tota la vida" i per últim uns que com a tota argumentació política diuen que "no ho veuen clar" (l'Altraveu) . Per aquest últims la meva pregunta seria: Què no veieu clar?
Per nosaltres, l'equip de govern, les ARES signifiquen oportunitats. Oportunitat d'aconseguir habitatges de protecció oficial, oportunitat de regenerar una zona industrial obsoleta com és la zona de l'antiga fàbrica Playtex, oportunitat de construir un nou camp de futbol amb unes instal·lacions modernes i dignes, oportunitat de generar molts metres quadrats de noves zones verdes d'ús públic, oportunitat de donar vida al comerç de la zona del carrer Tarragona i Suïssa ofegat pel mur de tres metres d'alçada que envolta el camp de futbol actual, oportunitat de poder gaudir de més i millors equipaments, oportunitat per evitar que els nostres fills, néts o amics hagin de marxar del poble que els ha vist néixer i créixer per buscar un pis adequat a les seves necessitats i pressupost....
En definitiva, les ARES potser no són la solució a tots el problemes que tenim com a poble, però sense cap mena de dubte seran una aportació importantíssima per millorar la qualitat de vida de molts castellarencs i castellareques. Seran una eina, en definitiva, per fer un poble més cohesionat, amable i socialment més fort.

02 de març 2009

Rubianes In Memoriam

Ha mort un dels humoristes més corrosius del país. Ha mort un personatge de verb fàcil i llengua llarga. Ha mort un referent que no deixava indiferent a ningú. Descansi en pau.