" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

30 de juny 2009

Les urbanitzacions

El model urbanístic iniciat a Catalunya, majoritàriament a la dècada dels 60, basat en un consum extensiu del sòl ha deixat el país trufat d'urbanitzacions. A tot el Principat trobem disseminades unes 2.300 urbanitzacions, de les quals set es troben dins el nostre terme municipal i a les quals cal afegir-hi els nuclis històrics de Sant Feliu del Racó i Les Arenes.
Aquest model urbanístic, inspirat de manera matussera en el model de ciutat-jardí proposat i teoritzat per d’urbanista britànic Ebenezer Howard a principis del segle XX,té com objectiu, a grans trets, ruralitzar les ciutats i crear noves àrees urbanes en zones on el contacte amb la naturalesa permeti una millora de la qualitat de vida de les classes obreres.
La perversió d’aquest model ha convertir moltes zones del nostre territori en grans continus urbans de baixa densitat, sense solució de continuïtat.
Tot i els avantatges que a simple vista té aquest estil de vida, no ho són tant una vegada considerem altres aspectes col·laterals d’aquesta opció vital: allò que els experts anomenen internalitzar les externalitats.
Viure en una urbanització, pels seus residents, és car; però el cert és que tot i pagar molt, totes les urbanitzacions són deficitàries i els ajuntaments han d’invertir molts més diners per habitant que la mitjana de la població.
En l’actualitat hi ha més de 3.000 castellarencs i castellarenques que han decidit viure en una urbanització o a Sant Feliu, i malauradament no tots ells van avaluar correctament els pros i contres d’aquesta opció vital en el moment de fer l’elecció. Només cal veure la quantitat de construccions en venda que trobem en qualsevol d’aquests nuclis en l’actualitat.
Essent coneixedors d’aquesta realitat i a l’espera que es desenvolupi la nova “Llei de la millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics” impulsada per la Generalitat, des de l’equip de govern hem impulsat de manera decidida la millora de la qualitat de l’espai públic i dels serveis que s’ofereixen a les urbanitzacions i els nuclis històrics. Tenint en compte les modestes possibilitats econòmiques que actualment disposa l’Ajuntament, ha estat un esforç important que tindrà continuïtat en els propers anys.

23 de juny 2009

La nit de Sant Joan

"La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba"


16 de juny 2009

Avui fem anys!


Avui fem dos anys com equip de govern a l'Ajuntament de Castellar. Avui fa dos anys que vam viure un moment històric en la vida política del nostre municipi.
Han estat dos anys, durs en molts aspectes, però també gratificants i il·lusionants en d'altres. Treballar pel meu poble i saber que puc ajudar a millorar la qualitat de vida dels meus veïns i veïnes, és una feina que m'omple d'orgull i satisfacció.
Ara, que estem a la meitat de camí d'aquesta legislatura, només puc agrair a totes les persones amb qui treballo diàriament (tècnics municipals, la resta de regidors i l'Alcalde) la seva bona tasca a favor de Castellar i la seva gent.

11 de juny 2009

Saber dir "no" és necessari

Tinc un bon amic que un dia em va dir:

"Al món hi ha dues classes de persones: les que volen dir que sí i les que volen dir que no".

Pensant en ell, en el seu benestar i en el seu futur, he trobat un article d'una psicòloga que crec que li pot ser útil.

" Us heu parat mai a pensar com repercuteix la paraula “no” en la nostra autoestima?

Moltes vegades les persones que ens envolten ens demanen favors, o ens proposen coses que no ens venen de gust, o que sabem que ens perjudiquen i que són injustes. Aleshores, tendim a dir que sí, a donar-los la raó, per timidesa, per por a tenir problemes amb els altres, o per pena. Tot i que no hem d'agafar per hàbit dir que no a tot, les persones hauríem de tenir la capacitat de defensar les nostres opinions i dir no a aquelles propostes que no ens són del tot satisfactòries, que ens perjudiquen. Hem d'aprendre a manifestar-nos quan creiem que se'ns està fent una injustícia.
Hi ha persones que no els costa dir que no, però n'hi ha d'altres que tenen dificultats per fer-ho i que no saben defensar les seves posicions i els seus drets amb seguretat i fermesa.

Conseqüències d'aquestes dificultats:

Et sents malament perquè no et veus capaç de defensar el que penses. En conseqüència la teva autoestima i la teva capacitat d'autoafirmació es veuen perjudicades.

Pots tenir problemes, si la situació et perjudica.

Els altres et veuran com una persona amb poc criteri i fàcil de manipular.

Sempre t'estaran proposant coses inadequades, o et faran injustícies.

No es realitzaran mai les teves propostes.

Per això és bo aprendre a rebutjar demandes que no ens convenen i defensar els nostres drets i punts de vista sense sentir-nos culpables. Cal donar prioritat a les nostres necessitats sense sentir-nos egoistes. Dir no en determinades situacions és un molt bon indicador de la nostra autoestima i de la nostra capacitat de decisió.

Els avantatges de saber dir no:

Expresses als altres el que sents i els demostres que saps què necessites i que actues en funció dels teus propis criteris, prenent les teves decisions.

Augmentes la seguretat en tu mateix i la teva autoestima. Això et fa sentir bé.

Evites que s'aprofitin de tu i defenses els teus drets. A la llarga els altres sabran què et poden demanar i què no.

Desenvolupes un bon control de les situacions socials. La sinceritat i la confiança reforçaran les teves relacions socials de forma positiva.

Poses a prova la relació amb els altres. Les persones que t'aprecien i valoren t'entendran i respectaran la teva opinió.

Ara bé, s'ha de dir no amb educació, coherència, serenitat, respectant l'opinió dels altres (sense desestimar les seves idees), i cedint quan ho creguem oportú. A més a més, de vegades, s'ha d'argumentar la nostra posició per donar l'opció als altres a fi que ens entenguin, i així estalviar-nos conflictes amb les persones que ens envolten.

Pilar Meca Fàbrega
Psicòloga - Col. 12.550 "

08 de juny 2009

Reflexions post-electorals

Avui he llegit aquest article publicat a "La Vanguardia" que he trobat interessant per reflexionar sobre els resultats electorals d'ahir.


Algo importante se tambalea

Todos esperan que la crisis amaine, pero no lo hace, y pronto, bastante pronto, esto tendrá consecuencias

Antoni Puigverd | 08/06/2009

Algo se cuece detrás de las bambalinas de la política europea. Algo está crujiendo. Las instituciones europeas son un ente abstracto, sin rostro, sin vértice. La gente sabe que Europa es importantísima (¿cómo no va a saberlo, si paga en euros?), pero no entiende a través de qué alambicados caminos institucionales estos rostros que de repente han irrumpido en los carteles de las calles van a contribuir en la gobernación real de Europa.


Europa es una evidentísima realidad económica, pero es una pura abstracción política; y la gente no puede votar abstracciones, el voto que no acaba desembocando en un presidente y en un gobierno es un voto tan raro que acaba produciendo más estupor que interés, más extrañeza que participación.

La rareza institucional de Europa sería un problema importante, pero controlable, en tiempos de bonanza. Pero la crisis está inoculando desconfianza y miedo a pasos agigantados. Las votaciones europeas han dado resultados contradictorios, complicados de analizar globalmente, aunque un factor sobresale: la izquierda socialdemócrata está muy enferma. Uno de los principales pivotes del Estado de bienestar, uno de los dos grandes pesos pesados de la política europea, la socialdemocracia, está tambaleándose.

La derecha aguanta: por su tradicional firmeza patriótica y su cercanía con ciertas formas y gestos del populismo: véase la Italia de Berlusconi, véase en la Valencia de Camps. Pero el centroderecha europeo no puede echar las campanas al vuelo: las barbas del vecino socialdemócrata están en remojo y esto significa que el edificio central que surgió de la segunda guerra tiene aluminosis. No digo que esté ya cayendo, sino que puede caer. Mucha atención: algo está pasando en Europa y la tendencia no ha hecho más empezar. Radicalismo izquierdista en Francia, populismo extremoso en Holanda, el socialismo francés en caída libre, la socialdemocracia alemana sin fuelle...

Apuntes de un futuro inquietante, del que Catalunya es el primer testimonio ibérico: la abstención colosal demuestra que el sistema de representación catalán, tan matizado, no es útil: los catalanes están hartos de la politiquería catalana, de la que no se salvan ni los que impugnan el catalanismo. ¿Interpretaciones de cocina interna? Las que quieran: el PSC cree haber resistido, pero ha perdido alma y fuelle. CiU se recupera un poco, pero menos de lo esperado. El PP está donde estaba. ERC pierde menos de lo esperado. Todos aguantan en su pequeñez. Esperando que el factor crisis amaine. Pero la crisis no amaina y pronto, bastante pronto, esto tendrá consecuencias.

04 de juny 2009

La Festa del Riu

Fa dos diumenges vam celebrar una nova edició de la Festa del Riu a l'àrea d'esplai de les Arenes. La festa, molt ben organitzada, per cert, per part de les tècniques de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament amb el suport de la Brigada Municipal, va constar d'un seguit d'activitats lúdiques i educatives al voltant dels valors naturals de l'entorn del riu Ripoll i va servir com a punt i final de les activitats realitzades dins el Projecte Rius d'enguany.
En el lliurament de diplomes, van participar-hi nens i nenes de diverses escoles de Castellar, entitats castellarenques que han "apadrinat" trams de riu i l' AAVV de les Arenes.
A tots, moltes gràcies.


www.lesarenes.com

01 de juny 2009

Abans el QUÈ que el QUI

Diumenge més de 300 milions d'europeus i europees estem cridats a votar en unes eleccions molt importants per d'esdevenir d'Europa.
Portem més d'una setmana de campanya electoral i des de tots els partits es fa una crida, amb més o menys gràcia, a la participació en aquests comicis i es reclama el vot cap a la formació pròpia, amb un argumentari, en general, bastant pobre.
Abans de decidir a qui s'ha de votar, crec jo que per evitar el més de 60% d'abstenció que hom preveu, algú hauria d'explicar què anem a votar.
Algú hauria d'explicar la feina que fan els eurodiputats i eurodiputades. Algú hauria d'explicar que una part molt important de les lleis i normatives que aproven tant el govern espanyol com el català, venen condicionades i impulsades per part de directives europees que s'aproven al parlament de Brusel·les.
Algú hauria d'explicar que les polítiques que es dicten des d'Europa, tenen implicacions directes sobre el nostre dia a dia, en aspectes tant diversos i quotidians com:

o
Europa és tot això i molt més. A Europa s'hi decideixen coses importants i per tant no ens pot ser aliena la feina dels eurodiputats i eurodiputades.
Jo aniré a votar. Crec que a part ser un dret que tenim com a ciutadans, és una obligació moral que tots hauríem d'exercir.