Nunca es tarde si la dicha es buena

El Congrés aprova definitivament la Llei antitabac

Recuperar les barraques de vinya. Preservar el patrimoni

Ja fa uns anys que un grup de persones vinculades al Centre Excursionista de Castellar van iniciar la recuperació de diverses barraques de vinya i d’altres construccions de caràcter agrícola (canals, feixes i forns) del nostre municipi. En l’actualitat el treball desinteressat realitzat per aquest grup de persones ha permès documentar l’existència, fins ara, de més de cent barraques, gairebé una cinquantena de forns de calç i una desena de forns d’obra.

Les barraques de vinya, que durant els segles XVIII i XIX proliferaren de manera important gràcies a la creixent demanda de vi, són un valuós testimoni del nostre passat agrícola. Així mateix, constituïren un element imprescindible per l’expansió d’aquest conreu, tenint en compte que els nous camps de vinya eren cada vegada més lluny del poble i que les tasques relacionades amb aquest conreu requerien una atenció constant per part dels pagesos.

La gran crisi vinícola de finals del segle XIX, provocada per la plaga de la fil·loxera, va suposar l'abandonament gairebé total de la construcció de barraques i la seva lenta degradació fins caure gairebé en l’oblit.

Recentment, des de l’Ajuntament vam presentar l’“Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès”, un document que en un futur ha de servir de base per la confecció d’un Catàleg dels elements més notoris que tenim al nostre municipi.

Si bé és cert que des de l’administració local s’ha d’impulsar la preservació del nostre patrimoni, el paper que poden jugar els particulars, com el juguen en aquest cas aquest grup de castellarencs i castellarenques a l’hora de documentar i recuperar aquestes antigues construccions , també és importantíssim. Valorar el nostre patrimoni rural és una tasca lloable i que ens enriqueix com a poble. Serveixin aquestes ratlles de públic reconeixement.

"Lo dicho"

Fa unes setmanes hom va llençar-me la cavalleria per sobre per un post meu.
Un mes més tard, les noticies ratifiquen el que ja era vox populi.
Ara jo em reafirmo en el que ja vaig dir al seu dia:
"Com costa ser coherent amb els propis principis"
Benvinguts doncs, colla d'impurs, al "lado oscuro de la fuerza" que són els partits polítics.

PD: Ja heu deixat de ser qui sou.

Autoritat vs autoritarisme

Moltes vegades hi ha persones, totes en coneixem alguna, que confonen l'autoritat amb l'autoritarisme.
L'autoritat és la facultat que té una persona per ser obeïda. Normalment deriva de mèrits adquirits amb anterioritat.
L'autoritarisme és sovint el recurs que usen aquells que no s'han guanyat l'autoritat.
Espero que aviat hom en vegi la diferència.