Dolors de creixement

El creixement en si mateix no és un fenomen dolorós, però a vegades hi ha nens, o grups de persones, que durant el període de creixement presenten molèsties en les extremitats de caràcter benigne, que anomenem "dolors de creixement".
No sabem amb exactitud perquè es produeixen aquests dolors, però els metges expliquen moltes vegades que són ocasionats per petites lesions musculars que passen desapercebudes mentre el nen, o el grup de persones, està actiu, i que es manifesten a la nit quan el nen té els seus músculs relaxats i qualsevol petit moviment desperta el dolor.
El metge, una vegada descartats altres processos, explicarà als pares, o als membres del grup, que aquests dolors marxen espontàniament i podrà aconsellar en alguns casos un tractament simptomàtic (vitamina C, AINES,...).
Hem pogut comprovar que si els nens, o membres del grup, fan diàriament exercicis d'estirament, disminueix la freqüència d'aparició dels "dolors de creixement"

Ell també va patir dolors de creixement i mireu qui és ara!

Font:
Unitat d'Ortopèdia Pediàtrica. Hospital de la Vall d'Hebron

El hábito no hace al monje

Darrerament he tingut diverses converses al voltant d'un tema apassionant: les escoles.
Després de discutir amb una "senyoreta" molt propera a mi i un membre d'una AMPA apassionat, he arribat a la conclusió que en general les escoles, com moltes altres coses a la vida, són esclaves de la seva imatge.
Ara que s'apropen els dies de portes obertes, les direccions dels centres escolars van de corcoll fent tasques de manteniment de darrera hora per deixar les escoles "de punta en blanco", per la visita dels pares i mares. Aquesta voràgine reparacions, que sovint feia mesos que estaven pendents, son conseqüència, al meu entendre, de l'excessiu zel que tenen alguns pares i mares pel suposat benestar "físic" des seus fills.
En el món que ens ha tocat viure, un percentatge alt de pares i mares, consideren que una escola és "bona" si disposa d'unes instal·lacions boniques, cuidades i lluents.
Si repasseu les hemeroteques veureu que la major part de queixes, manifestacions i protestes d'AMPAS d'arreu (amb raó o sense), són conseqüència dels estat dels edificis i en rares ocasions el motiu d'enuig és la línia educativa del centre, la qualitat de l'ensenyament, la professionalitat dels mestres o la deixadesa d'alguns pares a l'hora d'educar els seus fills.
Des del meu punt de vista, si una escola és bona, ho és encara que tingui barracons. Ho és encara que les parets no estiguin perfectament pintades. Ho és encara que algun pany no acabi de tancar bé i ho és encara que no disposi de pissarres digitals d'última generació.
En definitiva, la qualitat d'una escola no la determina l'espai que ocupa sinó les persones que en formen part, allò que els pedagogs s'esforcen en anomenar "comunitat educativa".
Crec que de vegades, aquesta "comunitat" perd la noció del què és realment important pel futur dels infants.

Mor el gran oblidat

Mor Jordi Vila, un dels components del Barça de les Cinc Copes

Jordi Vila va ser el davanter del Barça oblidat per Joan Manuel Serrat quan glosava els records de la seva infantesa a "Temps era temps"

Així hagués hagut de ser la lletra:

".... Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria. Temps d'Una, Grande y Libre... Metro Goldwyn Mayer... Lo toma o lo deja... Gomas y lavajes... Quintero, León i Quiroga... Panellets i penellons... Basora, César, Kubala, Vila i Manchón. ....."

Crisàlides i males persones

Des dels temps de la Renaixença (Once upon a time...), alguns polítics i el sector caspós de la societat espanyola més rància, han trobat en l'atac a les llengües "regionals" un filó electoral. Incitar els baixos instints de l'Espanya legionària, cavernícola i hereva dels sublevats del 36, buscant un conflicte identitari basat en qui parla què, és un atac a la convivència, un homenatge a la incultura i un monument a les crisàlides.
El penúltim acte al respecte, s'ha interpretat les darreres hores:

«Yo no pienso ponerme el pinganillo. El Senado es una institución del Estado y aquí se habla en castellano. No voy a entrar en el Pleno y hacer el ridículo», bramaba un senador por los pasillos de la Cámara Alta.

Rajoy cree que hablar en catalán en el Pleno del Senado no es propio de un "país normal"

"La majadería se estrena en el Senado"

A reveure

Avui acomiadem en Toni.
Un nano que ha tingut una vida dura i que ha mort massa jove.
El dia de reis ens vam escriure per última vegada. Ell va fer-ho des de l'hospital. Les seves paraules desprenien una enteresa impròpia d'una persona de la seva edat en la seva situació.
Ara que ha acabat la seva lluita, el seu testimoni vital ens ha de servir d'exemple a tots.
Una abraçada a la família en aquests dies difícils.

Temps d’estalviar energia

Amb l’arribada del nou any, un dels fets que ha omplert més pàgines dels diaris i ha ocupat més minuts de notícies de ràdios i televisions ha estat l’increment dels preus de l’energia, especialment l’elèctrica, que ha augmentat un 4,8%.

Reduir la factura energètica, una de les principals despeses que ha d’assumir qualsevol administració, és un dels puntals de la política mediambiental que s’ha dut a terme des de l’Ajuntament durant la present legislatura.

Per tal de fer front a aquest repte, des del govern local s’ha invertit en els tres pilars que conformen qualsevol manual de bona gestió energètica. Per una banda, s’ha fet una aposta decidida per reduir els consums municipals (tant en edificis com en enllumenat públic). També s’han realitzat millores tecnològiques a les instal·lacions que han permès millorar l’eficiència energètica. I per últim, s’ha buscat la col·laboració del sector privat per impulsar les energies renovables en diverses dependències municipals.

Totes aquestes iniciatives, que s’emmarquen en el compromís que el nostre poble adquirí l’any 2008 amb l’adhesió al Pacte d’Alcaldes de la Unió Europea, han aconseguit una reducció dels consums municipals de més de 450.000 kw/h/any, la qual cosa vol dir que hem deixat d’emetre anualment a l’atmosfera més de 200 tones de CO2 amb un estalvi associat de 84.000 € anuals.

Si bé totes aquetes inversions han estat, són i continuaran sent necessàries, ara és hora de fer un pas més i prendre consciència col·lectiva de la necessitat de frenar i modificar els nostres hàbits de consum energètic. Només d’aquesta manera, podrem fer front als nous reptes que suposa la incipient carestia energètica i els inevitables increments de cost que tindrà en un futur.

Beirut - Paris

Acabo de llegir aquest interessant llibre de l'autor libanès, nat a Beirut, Amin Maalouf. Resident des de fa dècades Paris, Maalouf analitza els actuals conflictes mundials, des del prisma d'algú que té una alta capacitat empàtica i és coneixedor de les realitats del món àrab i d'occident.
Un llibre altament recomanable per obrir la ment i crear esperit crític al voltant d'un dels aspectes que més han marcat d'esdevenir d'aquest inici de segle: l'esgotament dels nostres models socials.

...i fins hi tot una mica gai.

Ahir vas tornar a rodar.
Vas fer-ho Ripoll avall quan ja ningú donava res per tu.
Vas arribar a Barcelona.
Quan et veuen molts diuen que ets :

vella
pesada
petita
un ferro
sorollosa
incomode
i fins hi tot una mica gai.

Tant me fa. Ets meva i hem compartit més de mitja vida.
Si tu no m'abandones, continuarem rodant.