Només es recorden de Santa Bàrbara quan trona!

Fa dies que hom és l'ase dels cops, quan de responsabilitat, en aquest cas, en té ben poca.
Molts només es preocupen del bosc "quan trona" i la resta de l'any exerceixen d'ecologistes "guais" de cap de setmana i el sacralitzen.
Aquest "30 minuts" aporta llum a un debat que tenim pendent com a país. Un debat important que s'ha d'afrontar amb urgència.



Sinopsi

"Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res.
L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície. A diferència d'altres zones del planeta, a Catalunya tenim més boscos que mai en la història, malgrat que cremin.
El 30 minuts d'aquesta setmana analitza la situació dels boscos catalans i les diferents postures sobre la manera de gestionar-los. L'itinerari travessa el bosc cremat d'Horta de Sant Joan i el que s'ha regenerat després dels grans incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya central, les activitats silvícoles del Parc Natural del Montseny, les feines de retirada d'arbres caiguts a Collserola, els boscos de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès...
Dins del món forestal hi ha unanimitat que l'única forma de controlar els incendis és evitar que s'acumuli combustible al bosc. Però el 80% dels boscos catalans són privats i els propietaris no poden assumir els costos de "netejar" el bosc sense subvencions de l'administració. El debat sobre l'aprofitament de la biomassa forestal amb finalitats energètiques és vist amb esperança en el sector. Seria una manera de rendibilitzar la fusta i, alhora, fer prevenció d'incendis.
Però també hi ha postures més conservacionistes, que alerten contra aquesta línia d'intervenció en el bosc. Fa un any que, a Setcases, diverses entitats ecologistes van paralitzar la tala d'un bosc de pi negre. A "30 minuts" podrem conèixer també els arguments de totes dues posicions."

De construir a mantenir

Durant les últimes dècades l’acció de govern de qualsevol administració, la local també, es visualitzava i era valorada per part dels ciutadans en gran part, en relació al número de nous equipaments que es construïen, la quantitat i qualitat dels nous serveis que es creaven o els diners gastats en la millora i ampliació d’espais i serveis preexistents.
Si bé és cert que en molts casos, aquest conjunt d’accions han permès millorar de manera molt significativa les condicions dels serveis que s’oferien des de l’administració, no és menys cert que en l’actualitat les prioritats són unes altres. L’objectiu actual és preservar allò que tants esforços ens ha costat d’aconseguir com a poble.
A nivell municipal, podem afirmar amb rotunditat que disposem d’uns equipaments municipals suficients i de qualitat per satisfer les demandes dels castellarencs i castellarenques, així com també podem gaudir d’un espai públic que, en general, està en unes condicions més que correctes.
El context socioeconòmic actual però, ha canviat la percepció que tots tenim del món que ens envolta i l’administració local no pot i no vol ser aliena a aquesta nova realitat.
Des de l’Ajuntament, i crec que és un sentiment compartit per la major part de la ciutadania, entenem que ara és moment per canviar els verbs que han guiat l’acció dels governs d’arreu durant els últims anys i també les actituds dels ciutadans.
Hem de passar d’ “expandir” a “contenir”. Hem deixar de “gastar” per començar a “invertir”. Hem de deixar l’ “exigir” per instal•lar-nos en el “col•laborar”. En definitiva, hem de canviar el verb “construir” pel verb “mantenir”.

A ses Majestats els Reis Mags

Benvolguts Reis Mags,

Vivim en un bonic poble situat on la fondalada del Vallès comença a deixar de ser fondalada i comença a enfilar-se cap a la serralada prelitoral.

És un poble petit, que els darrers anys ha crescut de manera important i que cada vegada més, sense deixar de tenir la calidesa del poble de tota la vida, ha començat a patir algunes de les preocupacions d’una petita ciutat de les rodalies de Barcelona.

Ens agradi o no, la Vila ha crescut tant en habitants com en serveis, en número de zones verdes, en quilometres de carrers ....

Tot aquest creixement, tant en qualitatiu com quantitatiu, s’ha produït en un context d’una bonança econòmica sense precedents a la nostra història recent, que ens ha premés com a poble de dotar-nos d’uns equipaments i d’un espai públic de qualitat.

D’uns anys cap aquí però, que la situació socioeconòmica del país ha canviat. La bonança a deixat pas a una època en la qual hem d’estalviar i mirar molt bé en què gastem els diners, per tal de poder conservar en bon estat l’espai i els equipaments públics que són de tots.

És per això, que enguany volem demanar-vos que ens ajudeu. Us volem demanar que aquella minoria incívica que no respecte els més mínims hàbits de convivència, aprengui que entre tots hem de respectar i conservar el nostre mobiliari urbà, que hem deixar les deixalles dins dels contenidors, que no hem de fer malbé ni robar les plantes de les nostres jardineres, que no hem d’embrutar l’espai públic amb pintades ofensives, que no s’han de llençar papers i llaunes al terra, que no es poden enganxar cartells als fanals...

En definitiva, us demanem que ens porteu una societat més cívica en el seu conjunt, en la qual tots prenguem consciència que el que hi ha al carrer és de tots, i entre tots ho hem de conservar net i en bones condicions.