Font del Plàtan
(Font: http://senderismedestarpercasa.blogspot.com.es/2009/03/passejada-entre-sentmenat-i-castellar_23.html)
Des de l’any 1997, l’Ajuntament realitza analítiques dues
vegades l’any (primavera i tardor) , de les aigües de les fonts naturals, més
freqüentades, que trobem distribuïdes pel nostre terme municipal.
Tenir control de la qualitat
de l’aigua d’aquestes fonts ens permet, a part de poder-ne tenir un coneixement
de l’estat, poder donar a conèixer al conjunt de la població en quines
condicions es troben, per tal de poder prevenir problemes de salut pública.
El primer que cal tenir en compte és que cap de les fonts
naturals del municipi reuneixen les condicions per poder ser considerades fonts
potables, ja que per tal de poder garantir-ne la seva potabilitat hom hauria de
clorar-ne l’aigua. Així doncs, les aigües de les fonts castellarenques es
divideixen en dues categories: “No potables” o “Sense garantia sanitària”.
Les aigües “no potables” són aquelles que no reuneixen els
paràmetres mínims que estableix la legislació vigent per poder ser considerades
aptes per al consum humà. D’altra banda, les aigües “sense garantia sanitària”
són aquelles que si bé els paràmetres de les analítiques realitzades es troben
dins el que legalment es considera acceptable, hom no pot tenir la certesa que
no puguin produir problemes de salut.
En aquest sentit i amb la voluntat d’informar els usuaris, a
les fonts més concorregudes del terme, des de fa anys, hom hi pot trobar
senyalització informativa sobre la qualitat de l’aigua.
Per tot això, des de l’Ajuntament desaconsellem el consum de
les aigües de qualsevol font de terme municipal sempre que no s’hagin pres
prèviament totes les mesures necessàries per poder-ne garantir la seva
potabilitat (cloració). Aquestes mesures són encara més necessàries en períodes
de sequera ja que la concentració a l’aigua d’elements potencialment perillosos
és més elevada.
