Punt de vista

De construir a mantenir

2012-01-25T14:00:00.002+01:00

Durant les últimes dècades l’acció de govern de qualsevol administració, la local també, es visualitzava i era valorada per part dels ciutadans en gran part, en relació al número de nous equipaments que es construïen, la quantitat i qualitat dels nous serveis que es creaven o els diners gastats en la millora i ampliació d’espais i serveis preexistents.
Si bé és cert que en molts casos, aquest conjunt d’accions han permès millorar de manera molt significativa les condicions dels serveis que s’oferien des de l’administració, no és menys cert que en l’actualitat les prioritats són unes altres. L’objectiu actual és preservar allò que tants esforços ens ha costat d’aconseguir com a poble.
A nivell municipal, podem afirmar amb rotunditat que disposem d’uns equipaments municipals suficients i de qualitat per satisfer les demandes dels castellarencs i castellarenques, així com també podem gaudir d’un espai públic que, en general, està en unes condicions més que correctes.
El context socioeconòmic actual però, ha canviat la percepció que tots tenim del món que ens envolta i l’administració local no pot i no vol ser aliena a aquesta nova realitat.
Des de l’Ajuntament, i crec que és un sentiment compartit per la major part de la ciutadania, entenem que ara és moment per canviar els verbs que han guiat l’acció dels governs d’arreu durant els últims anys i també les actituds dels ciutadans.
Hem de passar d’ “expandir” a “contenir”. Hem deixar de “gastar” per començar a “invertir”. Hem de deixar l’ “exigir” per instal•lar-nos en el “col•laborar”. En definitiva, hem de canviar el verb “construir” pel verb “mantenir”.

A ses Majestats els Reis Mags

2012-01-09T13:36:00.000+01:00

Benvolguts Reis Mags,

Vivim en un bonic poble situat on la fondalada del Vallès comença a deixar de ser fondalada i comença a enfilar-se cap a la serralada prelitoral.

És un poble petit, que els darrers anys ha crescut de manera important i que cada vegada més, sense deixar de tenir la calidesa del poble de tota la vida, ha començat a patir algunes de les preocupacions d’una petita ciutat de les rodalies de Barcelona.

Ens agradi o no, la Vila ha crescut tant en habitants com en serveis, en número de zones verdes, en quilometres de carrers ....

Tot aquest creixement, tant en qualitatiu com quantitatiu, s’ha produït en un context d’una bonança econòmica sense precedents a la nostra història recent, que ens ha premés com a poble de dotar-nos d’uns equipaments i d’un espai públic de qualitat.

D’uns anys cap aquí però, que la situació socioeconòmica del país ha canviat. La bonança a deixat pas a una època en la qual hem d’estalviar i mirar molt bé en què gastem els diners, per tal de poder conservar en bon estat l’espai i els equipaments públics que són de tots.

És per això, que enguany volem demanar-vos que ens ajudeu. Us volem demanar que aquella minoria incívica que no respecte els més mínims hàbits de convivència, aprengui que entre tots hem de respectar i conservar el nostre mobiliari urbà, que hem deixar les deixalles dins dels contenidors, que no hem de fer malbé ni robar les plantes de les nostres jardineres, que no hem d’embrutar l’espai públic amb pintades ofensives, que no s’han de llençar papers i llaunes al terra, que no es poden enganxar cartells als fanals...

En definitiva, us demanem que ens porteu una societat més cívica en el seu conjunt, en la qual tots prenguem consciència que el que hi ha al carrer és de tots, i entre tots ho hem de conservar net i en bones condicions.

Que tothom hi digui la seva...

2011-11-25T15:26:00.000+01:00

Quan no es té l'orgull inofensiu d'explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure's incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l'última paraula.

Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)

Gestionem bé l’aigua ara que plou

2011-11-21T17:29:00.000+01:00

En el darrer Ple vam aprovar dues iniciatives que tenen per objectiu millorar la gestió dels recursos hídrics al nostre municipi. D’una banda, la modificació de l’ordenança d’estalvi d’aigua vigent des del 2008 i de l’altra, la creació del servei de manteniment del clavegueram que ha de garantir, en un futur, una millor gestió de les aigües residuals que generem al municipi.

Normalment, aquest tipus d’iniciatives de caràcter medi ambiental es tiren endavant quan hi ha urgències o en situacions difícils. En aquest cas però, hem impulsat aquests dos temes quan s’havia de fer. Els hem impulsat quan el municipi està rebent un episodi important de pluges i quan els aqüífers que abasteixen Castellar es troben en uns nivells més que acceptables i no hi ha cap urgència ambiental en matèria de sanejament.

La gestió cicle integral de l’aigua requereix una bona planificació a llarg termini per tal de garantir que, progressivament, tant els consums com les incidències en la gestió de la xarxa de sanejament del municipi vagin disminuint.

L’aigua, com a recurs escàs és, conjuntament amb l’energia, un pilar indispensable per a la vida i per al desenvolupament sostenible de les activitats econòmiques. Per això, més enllà de gestionar el creixent consum d’aigua, cal replantejar-ne les necessitats d’ús.

En aquest sentit, des de l’ajuntament ens fixem com a una prioritat la promoció d'una nova cultura de l'aigua; és a dir, d’un nou model de gestió i consum d’aigua basat en els principis de moderació, eficiència, estalvi i reutilització. Només així, des del territori i actuant localment, podrem fer front a un dels majors reptes que tenim com a societat: l’ús eficient i respectuós d’aquest recurs finit.

25 anys de " À la ville du...."

2011-10-17T11:03:00.001+02:00

Tal dia com avui...

2011-10-11T12:57:00.003+02:00

"Tots els triomfs neixen quan ens atrevim a començar"

El nou antic Ajuntament

2011-10-11T12:55:00.000+02:00

Durant els darrers mesos, i gràcies al Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local, s’han estat realitzat els treballs per tal de poder recuperar, per l’ús públic, un dels edificis més destacables i nobles del nostre patrimoni arquitectònic: l’Antic Ajuntament.

Després d’uns anys d’oblit i degradació, el que va començar sent un cafè i va ser la seu de l’Ajuntament durant més de noranta anys, reneix com un equipament municipal renovat i modern, que acollirà a partir d’ara la seu de l’Arxiu Municipal i també disposarà d’espais polivalents, com l’antiga sala de plens, perquè les corals del municipi puguin assajar i hom hi pugui realitzar activitats diverses.

Per tal que els castellarencs i castellarenques poguessin redescobrir aquest edifici tant nostrat, el darrer cap de setmana es va realitzar una jornada de portes obertes coincidint amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni. Més de dues-centes persones van apropar-s’hi i van poder gaudir, tot rememorant els vells temps d’esplendor, d’aquest majestuós edifici.

Afortunadament, Castellar gaudeix d’un important patrimoni arquitectònic. L’antic Ajuntament és una peça important de la nostra història i forma part de l’Inventari del Patrimoni urbà, arquitectònic, arqueològic i ambiental que es va presentar l’octubre de l’any passat.

Recuperar i posar en valor el nostre patrimoni és una tasca difícil i costosa que necessita la col·laboració, tant de l’administració com dels particulars que puguin ser-ne propietaris. Només conservant adequadament el llegat del nostre passat com a municipi, podrem afrontar amb solidesa i garanties d’èxit el nostre futur.

Article publicat a l'Actual

La dictadura de l'EXCEL

2011-09-07T17:38:00.006+02:00

Vivim sota la dictadura de l'EXCEL.
Tant és gairebé tot. Gairebé tot si val. Només hi ha una cosa realment important: que el requadre del sumatori final doni = 0.
Potser aquesta dictadura és a temporal, però en època de vaques magres ens mostra la seva cara més salvatge, implacable i despietada.
Fa mesos que les agències de qualificació de risc, els augments del diferencial del deute, els sostres d'endeutament, les "optimitzacions" dels serveis públics o l'estabilitat pressupostaria, s'han convertit en la cançó de l'enfadós que tot ho monopolitza . Quina gota malaia per la moral d'un país.
És el ball que toquen. És poc agradable. La música és estrident i ja cansa. No sembla que hagi de tenir fi. Tots ballem amb desgana i pel què sembla, algú s'ha deixat clicada la tecla del "Repeat" de la cadena de música.

Bojan, Roma t'espera!

2011-07-22T11:48:00.002+02:00

Una gran ciutat i un equip amb un gran himne t'esperen.
Molta sort i torna quan comencis a marcar gols.

Parets que parlen

2011-07-19T19:15:00.001+02:00

Part de veritat...

Últim dia

2011-06-10T13:44:00.002+02:00

Avui s'acaba el 8è mandat de la democràcia.
Demà, a l'hora de l'Àngelus , els 21 regidors i regidores que començarem la nova legislatura prendrem possessió i elegirem l'Alcalde-President de la Corporació als jardins del Palau Tolrà.
Serà un acte auster però amb una alta càrrega simbòlica.
Si no ho heu vist mai, us convido a venir.
Si ja ho heu vist, podeu venir també.

Efectivament Sr. Cardús

2011-06-03T14:44:00.002+02:00

Efectivament Sr. Cardús,

comparteixo la seva anàlisi que, fins hi tot, és aplicable al cas de Castellar.

"Visca la democràcia formal

La legitimitat política forta, la que permet governar, és la que donen les urnes. La democràcia més real que tenim és la que s’expressa en l’acte de votar, que és una acció veritablement transformadora i que en cap cas no es pot confondre amb donar una opinió per reflexiva que sigui però que no comporta la responsabilitat de qui pren una decisió. Encara més: allà on hi ha un sistema democràtic, cap altra acció política de cap mena, de moment, no ha aconseguit l’aprovació compromesa de tants ciutadans. I, sobretot, cal tenir present que un vot no és un SMS, ni un toc, ni un tuit. La democràcia real, no ens enganyem, no és 2.0, ni és un lip-dub ni un event ni una parade. De la mateixa manera que no ens podem alimentar amb un bistec de vedella virtual, la democràcia real és de metacrilat i està plena de paperetes impreses dins d’un sobre. Afortunadament, el principi “un individu, un vot” encara no ha estat substituït per “un individu, un compte al Facebook”.

Val la pena recordar aquestes quatre idees bàsiques perquè, darrerament, sembla que les necessàries i justes crítiques a les febleses de l’actual política democràtica, més que no portar-la a rehabilitació o a regeneració, la condueixen a l’escorxador. Certament, la defensa radical de les urnes no significa de cap manera considerar que amb un vot cada quatre o cinc anys i el buit entre una convocatòria electoral i l’altra n’hi hagi prou. Entre elecció i elecció hi ha d’haver temps i espai per al control, el matís, la recomanació, l’advertència, el recordatori, la protesta o la desaprovació. Però la legitimitat de l’acció de govern ni la dóna ni la pren una gran manifestació ni una concentració sonada de significació confusa que, d’altra banda, solen ser resultat de la superposició d’opinions subjectives i vagues i de malestars incerts que sumen interessos contradictoris. La democràcia ha de tenir espai per al crit, però un crit mai no ha de substituir una decisió precisa presa davant d’un dilema concret, conscient de les seves conseqüències. Els governs, per tant, es deuen als electors i ho han de fer complint els programes electorals abans que no pas atenent a les manifestacions o les vagues, absolutament legítimes, però només orientadores i útils per navegar a favor del compromís adquirit. I mai no hauríem de deixar que els qui han perdut a les urnes, ni quan aquests perdedors som nosaltres mateixos, entrin a governar per la porta del darrere. La defensa d’una victòria electoral legítima incumbeix també els qui han estat derrotats. I les pròpies idees és a les urnes que es defensen i es transformen en poder legítim.

Sostinc tot això encara commocionat per la ingenuïtat dels que han volgut veure en les concentracions en algunes places de les nostres ciutats un gran moviment de regeneració política alternatiu. Especialment m’ha incomodat, intel·lectualment parlant, els elogis a la suposada espontaneïtat, que sembla que hauria de fer més pura l’expressió política. L’espontaneïtat és un concepte sociològicament inconsistent, llevat que apunti al caos i la confusió. Considerar espontània l’aglomeració de gent en una plaça després de l’amplificació mediàtica de la que va ser objecte des de les primeres hores és tant com considerar espontània i lliure la decisió dels qui s’enganxen al Sálvame de luxe, La noria o al Punto pelota. Però és sobretot ingenu creure que a la veritat, la raó o la justícia s’hi arriba a través d’un diàleg reduït a un simple intercanvi d’opinions, com si aquests grans ideals fossin resultat d’una mitjana aritmètica d’opinions subjectives, poc o molt afortunades. No es pot banalitzar el diàleg reduint-lo a una conversa de sobretaula o a un exercici escolar. Tots plegats som ara víctimes d’una llarga temporada d’imperi del relativisme subjectivista que ha fet creure que qualsevol opinió era respectable sempre que algú la sostingués, o que davant de l’enorme dificultat de saber la veritat, n’hi havia prou dictaminant-ne la inexistència.

És arran d’aquesta mena de confusions que hi ha qui pot pensar que és més “autèntica” l’espontaneïtat que la convenció organitzada i regulada amb normes clares i transparents. És a dir, que hi hagi qui contraposi la democràcia formal a la real. O qui cregui que s’arriba abans a la justícia o al benestar per la conversa apassionada que pel treball constant i feixuc. I no: la democràcia es fa real a través de la convenció formal, del diàleg reglamentat, del pensament crític i contrastat. Aquesta és la seva força, i per això pot fer fora governs consolidats durant més de trenta anys en un ajuntament, o pot referendar governs dirigits per presumptes corruptes o pot posar al capdavant d’uns resultats una coalició que fins fa deu dies un tribunal considerava terrorista. Sense democràcia real, tot això seria impossible.

Després de les eleccions de diumenge, en les que s’ha demostrat quina és la voluntat de la majoria de ciutadans en cada àmbit de poder polític, es fa necessari reprendre aquesta mena de reflexions si no es vol quedar atrapat en la perplexitat dels qui, víctimes de les seves confusions, no són capaços d’entendre ni d’acceptar uns resultats electorals, que per bé i per a mal, són clamorosos. Precisament perquè la realitat és complexa, no podem funcionar amb estructures simples. Per dir-ho amb un exemple: o els indignats han votat al Partit Popular, o ni els uns ni els altres són allò que voldrien els nostres prejudicis."

Salvador Cardús a La Vanguardia del dia 25/05/2011

Agraïment del "Petit Perico de SantQ"

2011-05-30T10:30:00.003+02:00

GRÀCIES CASTELLAR DEL VALLÈS

Avui, diumenge 29 de Maig del 2011 he viscut una jornada especial, emocionant i inoblidable. És per això que vull agrair a la Vila de Castellar del Vallès i en la seva representació al seu alcalde, magnífic amfitrió, en Ignasi Giménez (encara serem parents doncs el meu segon cognom també és Giménez! Ves que els seus avantpassats no siguin navarresos com els meus per part de mare).

Avui ha estat el meu primer Aplec de Penyes de l’Espanyol. No sé com han estat els altres 20 darrers, però he de dir amb orgull i satisfacció que m’he sentit com a casa. I això que era un dia un xic “especial” pel que havia passat la nit anterior, però els vilatans de Castellar i els Penyistes de l’Espanyol aplegats en un diumenge assolellat de primavera, hem donat una lliçó de convivència, de respecte i civisme. Tots teníem quelcom a celebrar i ho hem fet com cal, alegrant-nos de les fites dels altres, tant sa val els colors, si foscos o clars, si de segona (pel nostre estimat CE Sabadell) o del cim Europeu, si d'un braç o de l'altre, amb la naturalitat que dóna el reconeixement i la necessitat de la pluralitat evitant el sectarisme i el pensament únic.

Units un diumenge de primavera per l’esport i units qualsevol diumenge estiuenc per reclamar els nostres drets com a Pàtria. L’esport ens ha de fer més forts per anar junts en les demandes importants, en allò que realment afecta les nostres vides i canuts.

El que acordem un dijous nit com a país no pot ser qüestionat el divendres al matí com a esport. Deixem que les banderes del cap guanyin a les del cor pel que fa a la nostra estima nacional i dibuixem un jardí d’entesa i germanor amb tot allò que pot fer l’esport català més gran arreu del món, doncs el dia que el seny i la rauxa es separin com l'aigua i l'oli i caminem de la mà cap a la justícia i equitat, haurem aconseguit la força que ens cal per fer créixer la nostra nació.

Gràcies alcalde, gràcies regidora d'esports, gràcies consistori, gràcies Castellar del Vallès, per sempre estareu en el meu record. I com a vallesà d'adopció i residència, tot recordant les paraules escoltades avui, "com el Vallès no hi ha res"!!

David Aballanet

4.937 gràcies

2011-05-23T12:47:00.003+02:00

L'Actual

És un honor i una gran responsabilitat la confiança que heu dipositat en nosaltres.
Treballarem intensament i no us fallarem.

Reflexionem i votem lliurement

2011-05-20T14:17:00.003+02:00

A la campanya de les municipals 2011 li queden poques hores.
Demà serà dia de reflexió.
Diumenge cal anar a votar.

Diumenge fem que guanyi Castellar i la seva gent.

24 persones...

2011-05-17T12:07:00.001+02:00

.... amb un projecte comú

A la Clara li agrada i avui és un bon dia.

2011-05-12T09:36:00.000+02:00

" Leo Messi, millor jugador del món; Andrés Iniesta, segon; i Xavi, tercer. Els tres formats a La Masia, com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdés, en Piqué i en Puyol, tots fets aquí. I en Pep Guardiola, el que molts consideren el millor entrenador del món, què? Nascut a Santpedor, i format a La Masia. Te n'adones? És possible que tinguem el millor equip de futbol de la història i la majoria dels seus jugadors són fets aquí.

Què tenim? Que, què tenim?

Tenim els Pirineus, plens de neu a l'hivern i tenim 580 km. de costa des d'Alcanar fins a Portbou, amb 336 dies de sol a l'any. Tenim l'Empordà, la Fageda, La Cerdanya..., el Delta de l'Ebre, l'Estany de Sant Maurici i Aigüestortes. Tenim la Sagrada Família i el Parc Güell, construïts aquí per un gran senyor d'aquí. Tenim totes les coses maques que va fer en Miró. Tenim els ous d’en Dalí i el Portlligat. I tenim un munt d'històries de la Mercè Rodoreda i d’en Monzó; i els poemes de Joan Brossa; i per descomptat, tenim i sempre tindrem les paraules de Joan Manuel Serrat. Tenim coses que només nosaltres tenim: el Tió, el Caganer, les sardanes, La Patum i els Castellers, i ara no només són nostres, són patrimoni de tota la humanitat. Tenim llonganissa de Vic, el Recuit de Fonteta, el d'Ullastret, les Galetes de Camprodon, els calçots i el romesco, el capipota, el trinxat i les millors anxoves del planeta. I tenim els millors cuiners del món, fent plats increïbles, com les coses bones que tenim aquí.

Coses nostres, coses bones que tenim."

Acte central de campanya

2011-05-09T10:13:00.002+02:00

Uneix-te i participa a l'acte

19 anys i 8 dies després

2011-05-04T14:09:00.007+02:00

Wembley, sempre i per sempre Wembley

Què li passa a la Presidenta?

2011-05-02T10:24:00.002+02:00

Ahir al vespre la vaig veure per la tele.
Es feia estrany veure-la parlar en públic d'una cosa que no fos de política castellarenca. Després de la sorpresa inicial però, me la vaig continuar escoltant i em va meravellar veure com una persona amb un discurs tant correcte, ben elaborat i amb una capacitat comunicativa tant notable (no negaré que em va agradar...), fos la mateixa que vint-i-quatre hores abans havia publicat un article tant fluixet l'Actual.
D'entrada, que ella contesti una carta que no va dirigida a la seva persona, ja és sorprenent i diu molt poc del seu successor, i després, que ho faci amb aquest to agre i visceral, no deixa de ser un símptoma més d'una mala digestió que ja li dura quatre anys.

Alfajarín

2011-04-28T10:17:00.003+02:00

La mítica àrea de servei Rausan, situada a l'A2 dins el terme municipal d'Alfajarín (Saragossa), s'ha convertit, tal i com diria el Marc Cornet, en una parada talismà del barcelonisme.
Set hores de viatge d'anada a Madrid, incloent els 45 minuts reglamentaris de pausa de l'autocar en aquesta estació de servei, i les set hores de tornada, ha estat el gustós peatge que hem pagat per poder veure, en directe, com s'escrivia una nova pàgina de la història del futbol.

Quarter d'hivern

2011-04-14T14:52:00.007+02:00

Increïblement la història es repeteix.
Tornen al seu quarter d'hivern situat als peus de la muntanya.
Cerquen les essències i el caliu dels seus acòlits, ja que a on es lliura la batalla, a les planures, es troben perduts.
Ara la seva vida i la seva gent gira al voltant d'un campanar petit.
Aferrats al somni de la reconquesta, esperen que el suport incondicional dels indígenes del llogarret, els quals un dia ja van deixar penjats amb falses promeses d'amor etern, com les que els hi fan ara, els permeti sortir del fang.
El General ha convertit el Palau Taronja inacabat en la seva base d'operacions. Mirant a l'horitzó, amb l'ensenya comuna onejant damunt seu, cerca amb la mirada d'estadista imperial, les terres que un dia van ser seves i que, internament, sap que no recuperarà.

"That's all Folks!" - "Eso es todo amigos"

2011-04-12T18:15:00.008+02:00

Avui hi ha l'últim ple d'aquest mandat. Bé, formalment no és l'últim, ja que faltaria el ple de comiat, però si que és l'últim on es discuteixen i es voten propostes.
Des del ple del 16 de juny de 2007, amb el d'avui, han estat 45 plens.
45 plens en els que hi ha hagut de tot i s'ha discutit de tot. Discussions a vegades acalorades i d'altres vegades més plàcides, però sempre caracteritzades pel respecte i l'educació, cercant, cadascú a la seva manera i amb els seus arguments, el què enteníem que era millor per Castellar.
Voldria agrair, als companys regidors/es de tots els grups municipals, la seva tasca a favor dels ciutadans i ciutadanes que van fer-nos confiança en el seu moment i que tant dignament, crec jo, han servit.

Benvolguts tots...

2011-04-05T13:43:00.005+02:00

Perquè, qui més qui menys, té un "Benvolgut" o "Benvolguda" a la seva vida...

"Il cavaliere"

2011-03-30T12:02:00.004+02:00

La política italiana, des de temps immemorials, è un casino (expressió usada en italià per referir-se a un merder). Però en els darrers temps, l'opereta que està protagonitzant els seu primer ministre és digne de les millors comèdies italianes de la post-guerra.
Les últimes noticies que arriben d'Itàlia diuen que la defensa de Berlosconi, en el cas Ruby, ha sol·licitat que vagin a declarar un seguit de "famosos", entre els quals es troben actors i actrius, futbolistes, presentadores de televisió i ministres del govern, entre d'altres....

PD: Per tranquil·litat dels lectors, he de dir que, tot i que no em faria res, la senyoreta Canalis, que cita la notícia, i un servidor, no tenim cap vincle familiar i ni tant sols ens coneixem.

Cada dia més aprop

2011-03-22T17:23:00.004+01:00

Font: Sabater

Com cada matí (mentida ... només dos o tres cops per setmana), des que SM. els Reis Mags em van portar la polsera de soci de les instal·lacions del Puigverd, avui he anat al gimnàs per treballar una mica el físic.
A l'arribar m'he trobat dues grates sorpreses. La primera és que molts dels vidres del tancament ja estaven instal·lats, i la segona és han renovat bona part de les bicicletes estàtiques, de les cintes de córrer i les màquines de fer steps.
Cada dia que passa, el nou Complex Municipal Puigverd, gestionat des de fa un any per l'empresa SIGE, va agafant forma i les millores pels usuaris són cada dia més evidents.
En poques setmanes, podrem gaudir d'un bon equipament esportiu renovat i ampliat.

"Ladran, luego cabalgamos"

2011-03-16T12:13:00.007+01:00

Les últimes hores la blogsfera castellarenca s'ha reactivat amb força gràcies al darrer número de l'Actual.
Veient el nivell de les queixes i la profunditat dels argumentaris utilitzats, m'ha vingut al cap una frase feta castellana atribuïda, sembla ser erròniament, al Quijote:

"Ladran, luego cabalgamos"

Som de Castellar!

2011-03-15T10:28:00.002+01:00

Alcalde, amic i bona persona

2011-03-10T10:31:00.008+01:00

Diumenge a les 12h, a l'Auditori municipal, l'Ignasi és presentat com cap de llista del PSC a les eleccions municipals del 22 de maig.
Amb l'Ignasi ens coneixem des que érem molt petits. Vivíem pati per pati i jugàvem al carrer, quan els nens encara podien jugar al carrer a Castellar.
Després d'uns anys de distanciament (coses de la vida escolar d'un servidor) l'adolescència ens va tornar a unir dins un mateix grup d'amics. Juntament amb en Joan, en Jordi, l'Oriol, en Marc, l'Isaac, l'Emili i en Dani vam anar forjant una colla a base de sopars, sortides furtives per la nit sabadellenca i alguna que altra revetlla de Sant Joan o de Cap d'Any.
Desprès va venir la universitat i la facultat de lletres de l'Autònoma on, entre les aules, la biblioteca, el bar i la gespa vam anar formant-nos i és on va "néixer i créixer" la seva militància política.
Acabada la universitat, van venir les primeres experiències laborals i la relació d'amistat va continuar mentre ell ja era regidor de l'Ajuntament.
Al cap de tres anys però, la nostra relació va fer un salt, quan un cop escollit Candidat per les eleccions del 2007, em va proposar formar part de la llista electoral en qualitat d'independent.
Per mi va ser un orgull i un dels reptes més importants de la meva vida fins al moment.
El què va passar després del 27 de maig de 2007 ja és públicament conegut.
Diumenge, la història d'una nova legislatura es comença a escriure.
Diumenge, el que durant quatre anys ha demostrat ser un bon Alcalde, un bon amic i una bona persona, es torna a presentar davant la opinió publica per demanar que li facin confiança per seguir al capdavant del govern municipal.
Crec, amb tota sinceritat, que és el millor alcalde que Castellar pot tenir, i és per això us vull demanar que li feu costat aquest diumenge i el proper 22 de maig.

Tret de sortida

2011-03-02T14:50:00.002+01:00

PD: com bé saben els amants de "El ala oeste de la Casa Blanca" el camí comença a New Hampshire

El tren ve de Qatar

2011-03-01T09:18:00.005+01:00

Ahir al vespre vaig assistir a la xerrada que organitzava "Tren Castellar Centre" a la Sala d'Actes del Mirador. El "guest starring" era el arquitecte sabadellenc Manel Larrosa, el qual, juntament amb en Joan Pinyot, president de la plataforma, van glossar les virtuts de la proposta alternativa de traçat i d'ubicació de les estacions que fan, respecte a les que preveu l'estudi informatiu que ha realitzat el, ara ja, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. En un moment de la seva exposició, van xifrar el cost de portar el tren a Castellar, segons "l'estudi oficial" (val a dir que fins que no hi ha un projecte executiu tot són aproximacions), en uns 300 milions d'euros.
Al tornar a casa, mentre sopava, vaig estar mirant el 3/24. Una de les notícies era que el President Zapatero havia arrencat dels qatarians uns 300 milions d'euros per injectar a les caixes d'estalvi.
En aquell moment vaig pensar que el sistema financer d'Espanya havia d'estar molt fotut, si tot un President del Govern, havia de recórrer mig món per aconseguir que algú hi invertís els diners equivalents a la construcció de quilometres de ferrocarril.

Èxit de públic

2011-02-21T09:19:00.003+01:00

La blogsfera s'ha despertat i ha comentat la nova estètica d'aquest blog. (amb el conseqüent augment de "quota de pantalla")
L'han comparat amb la d'un altre blog i és cert que, ben mirat, s'assemblen una mica. (fet completament fortuït)
En tot cas, que aquesta coincidència serveixi d'homenatge als autors/es del mateix.

V

2011-02-17T17:00:00.004+01:00

En els darrers anys, cada pocs mesos, els mitjans de comunicació es fan ressò de l'arribada d'una nova espècie inversora a les nostres contrades. Quan encara ens estem habituant a la presència del mosquit tigre, ens anuncien l'arribada de l'escarbat morrut. Ara que hem començat tractar les palmeres arriba la "vespa assassina".
La proliferació de tota mena d'espècies alienes, suposa un perill per la biodiversitat i per la salut dels nostres ecosistemes. La fauna i flora autòctona córrer el risc de desaparèixer per culpa d'aquests hostes auto-convidats.

Temps de menjar sardines

2011-02-16T10:20:00.004+01:00

Sembla ser que s'ha acabat definitivament el marisc.
Durant gairebé dues dècades aquest país ha viscut amb tics de nou ric. No només els diferents governs, que també, sinó cada un de nosaltres. Hem aprés a viure amb un creixement constant dels drets i no hem estat disposats a pagar el que valien.
Com sàviament va dir l'ex-conseller Castells en una ocasió: "Volem tenir els serveis de Suècia pagant els impostos de Malta."
Ara comencem a recollir els fruits de la nostra insostenible opulència.
Amb l'excusa de la crisi però (Ah... Alertaaaa!...com diria en Monegal), alguns aprofiten per camuflar el debat ideològic:

Rigau diu que hauria congelat la digitalització a les aules "amb recursos o no"

BRAM de PA

2011-02-14T10:08:00.006+01:00

Una vegada més, el BRAM aposta, encertadament, pel cinema de qualitat i en versió original.
"Pa negre", la gran guanyadora de la nit del cinema estatal i que s'ha fet mereixedora del "Goya" com a millor pel·licula de l'any, donarà dijous el tret de sortida a la mostra de cinema de la nostra vida.
Aquesta nostrada producció, demostra clarament que com es deia aquell anunci de suc fermentat de cereals: "la feina ben feta, ni té fronteres ni té rival!"

99

2011-02-11T14:20:00.008+01:00

El noranta-nou és un nombre natural que segueix al noranta-vuit i precedeix el cent. S'escriu 99 o XCIX segons el sistema de numeració emprat.

99
Cardinal	noranta-nou
Ordinal	noranta-novè, 99è
Prefix	-
Factorització	3² × 11
Nombre romà	XCIX o IC
Binari	1100011
Hexadecimal	63

Noranta-nou són els dies que falten per les eleccions municipals. El compte enrrere ha començat.
Demà, a la Sala d'actes del Mirador, a les 18h., l'Alcalde tornarà a ser escollit, si així ho vol la militància, Candidat a l'Alcaldia.

ALEA JACTA EST

Després dels llavis, el cervell ?

2011-02-10T10:15:00.007+01:00

Sánchez-Camacho: "Que no es digui que Catalunya està demanant més del que li pertoca"

Després del procés de metamorfosi física que vas iniciar fa uns anys a cop de bisturí, ara sembla que la cirurgia ha arribat al cervell i comences a dir alguna cosa que puc compartir.
Sense que serveixi de precedent, i després de totes les animalades que acostumes a verbalitzar, estic d'acord amb tu Alícia!

"Grande de España" por la gracia de Dios!!

2011-02-04T10:49:00.006+01:00

Després de veure aquesta notícia:

El Rei nomena marquesos Vargas Llosa i Del Bosque

Jo em pregunto: què hauria de fer jo per poder ser un "Grande de España"?
No sé ben bé quins "beneficis" et comporta, però el què està clar, és que sent un "Grande de España" pots fanfarronejar a cor què vols!
I si a més a més hi afegeixes "por la gracia de Dios", ja deu ser l'hòstia!

Dolors de creixement

2011-01-31T17:50:00.007+01:00

El creixement en si mateix no és un fenomen dolorós, però a vegades hi ha nens, o grups de persones, que durant el període de creixement presenten molèsties en les extremitats de caràcter benigne, que anomenem "dolors de creixement".
No sabem amb exactitud perquè es produeixen aquests dolors, però els metges expliquen moltes vegades que són ocasionats per petites lesions musculars que passen desapercebudes mentre el nen, o el grup de persones, està actiu, i que es manifesten a la nit quan el nen té els seus músculs relaxats i qualsevol petit moviment desperta el dolor.
El metge, una vegada descartats altres processos, explicarà als pares, o als membres del grup, que aquests dolors marxen espontàniament i podrà aconsellar en alguns casos un tractament simptomàtic (vitamina C, AINES,...).
Hem pogut comprovar que si els nens, o membres del grup, fan diàriament exercicis d'estirament, disminueix la freqüència d'aparició dels "dolors de creixement"

Ell també va patir dolors de creixement i mireu qui és ara!

Font:
Unitat d'Ortopèdia Pediàtrica. Hospital de la Vall d'Hebron

El hábito no hace al monje

2011-01-28T10:07:00.009+01:00

Darrerament he tingut diverses converses al voltant d'un tema apassionant: les escoles.
Després de discutir amb una "senyoreta" molt propera a mi i un membre d'una AMPA apassionat, he arribat a la conclusió que en general les escoles, com moltes altres coses a la vida, són esclaves de la seva imatge.
Ara que s'apropen els dies de portes obertes, les direccions dels centres escolars van de corcoll fent tasques de manteniment de darrera hora per deixar les escoles "de punta en blanco", per la visita dels pares i mares. Aquesta voràgine reparacions, que sovint feia mesos que estaven pendents, son conseqüència, al meu entendre, de l'excessiu zel que tenen alguns pares i mares pel suposat benestar "físic" des seus fills.
En el món que ens ha tocat viure, un percentatge alt de pares i mares, consideren que una escola és "bona" si disposa d'unes instal·lacions boniques, cuidades i lluents.
Si repasseu les hemeroteques veureu que la major part de queixes, manifestacions i protestes d'AMPAS d'arreu (amb raó o sense), són conseqüència dels estat dels edificis i en rares ocasions el motiu d'enuig és la línia educativa del centre, la qualitat de l'ensenyament, la professionalitat dels mestres o la deixadesa d'alguns pares a l'hora d'educar els seus fills.
Des del meu punt de vista, si una escola és bona, ho és encara que tingui barracons. Ho és encara que les parets no estiguin perfectament pintades. Ho és encara que algun pany no acabi de tancar bé i ho és encara que no disposi de pissarres digitals d'última generació.
En definitiva, la qualitat d'una escola no la determina l'espai que ocupa sinó les persones que en formen part, allò que els pedagogs s'esforcen en anomenar "comunitat educativa".
Crec que de vegades, aquesta "comunitat" perd la noció del què és realment important pel futur dels infants.

Mor el gran oblidat

2011-01-21T12:13:00.002+01:00

Mor Jordi Vila, un dels components del Barça de les Cinc Copes

Jordi Vila va ser el davanter del Barça oblidat per Joan Manuel Serrat quan glosava els records de la seva infantesa a "Temps era temps"

Així hagués hagut de ser la lletra:

".... Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria. Temps d'Una, Grande y Libre... Metro Goldwyn Mayer... Lo toma o lo deja... Gomas y lavajes... Quintero, León i Quiroga... Panellets i penellons... Basora, César, Kubala, Vila i Manchón. ....."

Crisàlides i males persones

2011-01-19T09:37:00.005+01:00

Des dels temps de la Renaixença (Once upon a time...), alguns polítics i el sector caspós de la societat espanyola més rància, han trobat en l'atac a les llengües "regionals" un filó electoral. Incitar els baixos instints de l'Espanya legionària, cavernícola i hereva dels sublevats del 36, buscant un conflicte identitari basat en qui parla què, és un atac a la convivència, un homenatge a la incultura i un monument a les crisàlides.
El penúltim acte al respecte, s'ha interpretat les darreres hores:

«Yo no pienso ponerme el pinganillo. El Senado es una institución del Estado y aquí se habla en castellano. No voy a entrar en el Pleno y hacer el ridículo», bramaba un senador por los pasillos de la Cámara Alta.

Rajoy cree que hablar en catalán en el Pleno del Senado no es propio de un "país normal"

"La majadería se estrena en el Senado"

A reveure

2011-01-17T18:36:00.002+01:00

Avui acomiadem en Toni.
Un nano que ha tingut una vida dura i que ha mort massa jove.
El dia de reis ens vam escriure per última vegada. Ell va fer-ho des de l'hospital. Les seves paraules desprenien una enteresa impròpia d'una persona de la seva edat en la seva situació.
Ara que ha acabat la seva lluita, el seu testimoni vital ens ha de servir d'exemple a tots.
Una abraçada a la família en aquests dies difícils.

Temps d’estalviar energia

2011-01-17T18:28:00.002+01:00

Amb l’arribada del nou any, un dels fets que ha omplert més pàgines dels diaris i ha ocupat més minuts de notícies de ràdios i televisions ha estat l’increment dels preus de l’energia, especialment l’elèctrica, que ha augmentat un 4,8%.

Reduir la factura energètica, una de les principals despeses que ha d’assumir qualsevol administració, és un dels puntals de la política mediambiental que s’ha dut a terme des de l’Ajuntament durant la present legislatura.

Per tal de fer front a aquest repte, des del govern local s’ha invertit en els tres pilars que conformen qualsevol manual de bona gestió energètica. Per una banda, s’ha fet una aposta decidida per reduir els consums municipals (tant en edificis com en enllumenat públic). També s’han realitzat millores tecnològiques a les instal·lacions que han permès millorar l’eficiència energètica. I per últim, s’ha buscat la col·laboració del sector privat per impulsar les energies renovables en diverses dependències municipals.

Totes aquestes iniciatives, que s’emmarquen en el compromís que el nostre poble adquirí l’any 2008 amb l’adhesió al Pacte d’Alcaldes de la Unió Europea, han aconseguit una reducció dels consums municipals de més de 450.000 kw/h/any, la qual cosa vol dir que hem deixat d’emetre anualment a l’atmosfera més de 200 tones de CO2 amb un estalvi associat de 84.000 € anuals.

Si bé totes aquetes inversions han estat, són i continuaran sent necessàries, ara és hora de fer un pas més i prendre consciència col·lectiva de la necessitat de frenar i modificar els nostres hàbits de consum energètic. Només d’aquesta manera, podrem fer front als nous reptes que suposa la incipient carestia energètica i els inevitables increments de cost que tindrà en un futur.

Beirut - Paris

2011-01-05T10:49:00.006+01:00

Acabo de llegir aquest interessant llibre de l'autor libanès, nat a Beirut, Amin Maalouf. Resident des de fa dècades Paris, Maalouf analitza els actuals conflictes mundials, des del prisma d'algú que té una alta capacitat empàtica i és coneixedor de les realitats del món àrab i d'occident.
Un llibre altament recomanable per obrir la ment i crear esperit crític al voltant d'un dels aspectes que més han marcat d'esdevenir d'aquest inici de segle: l'esgotament dels nostres models socials.

...i fins hi tot una mica gai.

2011-01-04T11:37:00.002+01:00

Ahir vas tornar a rodar.
Vas fer-ho Ripoll avall quan ja ningú donava res per tu.
Vas arribar a Barcelona.
Quan et veuen molts diuen que ets :

vella
pesada
petita
un ferro
sorollosa
incomode
i fins hi tot una mica gai.

Tant me fa. Ets meva i hem compartit més de mitja vida.
Si tu no m'abandones, continuarem rodant.

Nunca es tarde si la dicha es buena

2010-12-22T12:15:00.005+01:00

El Congrés aprova definitivament la Llei antitabac

Recuperar les barraques de vinya. Preservar el patrimoni

2010-12-17T14:33:00.001+01:00

Ja fa uns anys que un grup de persones vinculades al Centre Excursionista de Castellar van iniciar la recuperació de diverses barraques de vinya i d’altres construccions de caràcter agrícola (canals, feixes i forns) del nostre municipi. En l’actualitat el treball desinteressat realitzat per aquest grup de persones ha permès documentar l’existència, fins ara, de més de cent barraques, gairebé una cinquantena de forns de calç i una desena de forns d’obra.

Les barraques de vinya, que durant els segles XVIII i XIX proliferaren de manera important gràcies a la creixent demanda de vi, són un valuós testimoni del nostre passat agrícola. Així mateix, constituïren un element imprescindible per l’expansió d’aquest conreu, tenint en compte que els nous camps de vinya eren cada vegada més lluny del poble i que les tasques relacionades amb aquest conreu requerien una atenció constant per part dels pagesos.

La gran crisi vinícola de finals del segle XIX, provocada per la plaga de la fil·loxera, va suposar l'abandonament gairebé total de la construcció de barraques i la seva lenta degradació fins caure gairebé en l’oblit.

Recentment, des de l’Ajuntament vam presentar l’“Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès”, un document que en un futur ha de servir de base per la confecció d’un Catàleg dels elements més notoris que tenim al nostre municipi.

Si bé és cert que des de l’administració local s’ha d’impulsar la preservació del nostre patrimoni, el paper que poden jugar els particulars, com el juguen en aquest cas aquest grup de castellarencs i castellarenques a l’hora de documentar i recuperar aquestes antigues construccions , també és importantíssim. Valorar el nostre patrimoni rural és una tasca lloable i que ens enriqueix com a poble. Serveixin aquestes ratlles de públic reconeixement.

"Lo dicho"

2010-12-16T17:23:00.005+01:00

Fa unes setmanes hom va llençar-me la cavalleria per sobre per un post meu.
Un mes més tard, les noticies ratifiquen el que ja era vox populi.
Ara jo em reafirmo en el que ja vaig dir al seu dia:
"Com costa ser coherent amb els propis principis"
Benvinguts doncs, colla d'impurs, al "lado oscuro de la fuerza" que són els partits polítics.

PD: Ja heu deixat de ser qui sou.

Autoritat vs autoritarisme

2010-12-14T18:14:00.005+01:00

Moltes vegades hi ha persones, totes en coneixem alguna, que confonen l'autoritat amb l'autoritarisme.
L'autoritat és la facultat que té una persona per ser obeïda. Normalment deriva de mèrits adquirits amb anterioritat.
L'autoritarisme és sovint el recurs que usen aquells que no s'han guanyat l'autoritat.
Espero que aviat hom en vegi la diferència.

Vox populi, vox dei

2010-11-30T18:47:00.006+01:00

Diumenge passat aquest país va tancar una etapa de la seva història política. Una etapa marcada, al meu entendre, per molts encerts però també per molts errors, tal i com es desprèn dels resultats electorals.
Catalunya i mig món es troba en uns moments difícils. Catalunya i mig món necessita redreçar el rumb i tornar a creure amb les seves possibilitats. Hem d'abandonar l'autoflagel·lació i ser capaços d'encarar el futur amb optimisme.
De res ens serveix continuar sent consumidors col·lectius d'ansiolítics i antidepressius.
Una part molt important dels problemes que avui ens afecten els tenim gravats al cervell per un degoteig constant de notícies descoratjadores que, massa sovint, dramatitzen en accés la realitat.
Els catalans i catalanes van parlar diumenge i ara és l'hora que els dipositaris de la seva confiança agafin les regnes de la situació.
Els desitjo sort.

No ens equivoquéssim

2010-11-26T13:03:00.003+01:00

La jutge imputa cinc homicidis al cap de l'extinció de l'incendi d'Horta

No hauríem de perdre de vista qui són els veritables culpables

Tornen a parlar català en la intimitat...

2010-11-23T14:43:00.007+01:00

Alguna cosa torna a canviar?

Degradant-se moralment

2010-11-18T11:22:00.006+01:00

"L'Altraveu es presenta a les eleccions municipals

Deixarà de ser una agrupació d'electors per convertir-se en un partit"

Com costa ser coherent amb els propis principis

Gallina de piel

2010-11-16T10:27:00.000+01:00

Coberta de glòria

2010-11-10T10:23:00.004+01:00

Ahir vas fer una nova actuació "estel·lar".
Una posada en escena típica de tu.
Monòleg lleugerament articulat al principi i perdut i sobre actuat a partir del segon paràgraf.
Poc domini dels continguts del text a recitar.
Parlant de tot menys del que anava l'obra.
Parlant de sentiments quan es parlava de calés.
Buscant "papus" sota les pedres.
Cercant l'aplaudiment dels fans que en una altra època et reien els histrionismes.
Sembla que vas voler baixar el teló definitivament.
El vas voler baixar "a lo grande y pisando fuerte" com fan les folklòriques.
Vas acabar perduda i coberta de glòria.
Et trobaré a faltar.

A l’amic Manel (extended version)

2010-10-15T10:13:00.002+02:00

La setmana passada vaig tenir l’honor que un dels factòtums i gurus de l’urbanisme vallesà em dediqués unes ratlles en aquest setmanari escrites des dels intestins.
En Manel Larrosa va considerar necessari estirar-me les orelles, o més concretament, fotre’m un calbot, per un article meu en el qual defensava la bondat de la connexió de la carretera de Castellar (B-124) amb l’autopista C-58 mitjançant la construcció d’un dels trams de l’autovia orbital o quart cinturó que coincideix amb el traçat del què en un futur serà la continuació de la Ronda Oest de Sabadell.
Entenc l’enuig que pot provocar al “vell ex-regidor” el fet que un “regidor novell” defensi la necessitat de la construcció d’un tram d’una infraestructura d’aquestes característiques, tenint en compte els anys de lluitar-hi en contra que porta a les seves esquenes l’ex-edil.
També puc entendre que en un atac de megalomania s’atribueixi la “paternitat cultural” única del fet que en un futur els Ferrocarrils de la Generalitat puguin arribar a Castellar i es situï, una vegada més, moralment a anys llum per sobre d’un servidor i dels successius governs de la Generalitat que des de fa anys que han treballat per assolir aquesta fita. És una cosa que acostuma passar quan t’erigeixes guardià de les essències, el bé suprem i la veritat absoluta.
El debat del quart cinturó és un debat de país que porta dècades de reflexió amb interessants aportacions del Sr. Larrosa i d’altres “especialistes” en la matèria que de ben segur han permès millorar el projecte inicial, però que han conduït la política d’infraestructures d’aquest país al immobilisme.
Sr. Larrosa i acòlits, per fer una truita s’han de trencar, com a mínim, un ou. Qualsevol infraestructura que es construeixi té necessàriament un impacte territorial i mediambiental (fins i tot l’arribada del tren). El que hem de vetllar entre tots és per reduir al màxim aquests impactes i fer que les infraestructures a construir s’adaptin al màxim a les necessitats i a la realitat de cada territori.
És obvi que aquest és un projecte ple de peculiaritats, problemàtiques locals i interessos contraposats que s’arrosseguen des de fa anys. També és obvi que la seva construcció no serà el final dels problemes de mobilitat del Vallès i que hi haurà d’haver altres intervencions tant en les infraestructures viàries com en les ferroviàries que permetin aconseguir una mobilitat interna i externa de l’àmbit vallesà més sostenible i eficient. En aquest sentit, l’autovia orbital, independentment del format i el traçat que finalment tingui, és necessària però no suficient.
Conec el Sr. Larrosa i estic convençut que les desqualificacions contra la meva persona que va vessar en el seu escrit van ser redactades a cop calent. Em nego a creure que l’únic argumentari que pugui eximir contra la construcció de l’autovia orbital sigui lapidar matusserament les opinions d’un “novell regidor” de poble.
Jo cap a ell només tinc paraules d’admiració professional i respecte personal.

Connectats a l’autopista

2010-09-30T17:51:00.003+02:00

El passat 26 de juliol de 2010, la Dirección General de Carreteras del Estado va aprovar l’Estudi Informatiu del que serà l’Autovia Orbital de Barcelona, coneguda popularment com el Quart cinturó.
Aquesta infraestructura, una de les que ha despertat més controvèrsia durant les últimes dècades al nostre país, ha iniciat així el seu tràmit administratiu que en un futur ha d’acabar amb la construcció d’una via que unirà Abrera i Sant Celoni, passant pel nord de Sabadell i Terrassa.
Si bé és cert que les afectacions territorials d’aquesta autovia al nostre terme municipal són pràcticament nul·les, les afectacions en termes d’impacte en les comunicacions per carretera de Castellar són immenses, ja que un tram d’aquesta mateixa via és la que en un futur ha de garantir la connexió directa de Castellar amb la C-58.
Com bé és sabut, la població de Castellar supera ja els 23.000 habitants, i tant les característiques de la carretera B-124 com la impossibilitat de connectar directament amb una via d’alta capacitat, sense haver de passar pel centre de Sabadell, afecta diàriament milers de castellarencs i castellarenques en els seus desplaçaments a poblacions veïnes.
Amb l’objectiu d’agilitar i avançar al màxim l’execució de les obres de l’autovia, aquesta setmana l’Ajuntament ha aprovat la presentació d’una al·legació al projecte; instant al Ministeri de Foment a segregar i avançar temporalment, la construcció del tram de connexió entre la B-124 i l’enllaç de l’autovia “Sabadell Est”, fins a l’enllaç “Sabadell Oest”. D’aquesta manera, es facilitarà un accés directe a la Ronda Oest de Sabadell i a l’autopista C-58 i, al mateix temps, es resoldrà una part important de la complicada mobilitat interna de Sabadell, motivada per la influència del trànsit extern de Castellar del Vallès.
Així mateix, també s’ha demanat a la Generalitat de Catalunya que acceleri els tràmits per poder iniciar el més aviat possible les obres de desdoblament de la carretera B-124.
Amb l’execució d’aquestes dues infraestructures quedarà resolt d’una vegada per totes un dels greuges històrics que té Castellar en matèria de mobilitat.

Labordeta in memoriam

2010-09-20T12:27:00.004+02:00

Abans d'ahir va morir un personatge curiós: José Antonio Labordeta.

Persona polifacètica i polièdrica, molts el recordaran per aquesta intervenció estel·lar al Congrés dels Diputats.

EPD

Preservant la sèquia Monar

2010-07-30T14:24:00.001+02:00

Aquesta setmana l’Ajuntament de Sabadell i el de Castellar del Vallès han signat un conveni pel manteniment de la sèquia Monar, el canal que creua el nostre terme municipal de nord a sud i que discorre en paral·lel al riu Ripoll.
La sèquia Monar (o rec Monar) és una canalització d’aigua que data d'època medieval i recorre la conca del riu Ripoll, des de sota del Mas Pinetó fins ben entrat el terme municipal de Sabadell.
Si en el seu origen l’aigua de la sèquia servia per moure els rodets dels molins fariners i regava les zones d’horta dels contorns, la creixent industrialització va comportar un ús encara més intensiu ja que de tots és conegut l’apogeu de les indústries tèxtils a la zona del Vallès i més concretament, als contorns de la nostra vila.
Durant segles, l’ús de l’aigua del Ripoll i per extensió el de l’aigua de la sèquia, ha estat font de riquesa i de progrés econòmic pels pobles i ciutats de la contrada. Actualment i amb la voluntat de preservar tots aquests elements arquitectònics que expliquen una mica més la nostra història, considerem la sèquia Monar una peça clau del nostre patrimoni, essent una de les infraestructures hidràuliques més importants i singulars que guarda el passat i la memòria de Castellar.
L’objectiu d’aquest conveni és doncs, garantir la bona conservació i el funcionament del traçat de la sèquia ja que degut a la manca de manteniment al llarg dels darrers anys, en algun punts es troba del tot deteriorada. Aquests treballs tenen com a objectiu conservar aquesta part del patrimoni permetent així la supervivència en el temps de la sèquia Monar i comptant, evidentment, amb la revalorització d’una del les joies de la enginyeria hidràulica castellarenca, malauradament poc coneguda fins el moment.

La vuelta al ruedo

2010-07-29T11:28:00.007+02:00

Fer de la prohibició de les curses de braus un debat identitari és de fatxes.

Espanya és molt més que el toro de l'Osborne:

Jo estic en contra de les curses de braus pels següents motius:

The Neverending Story

2010-07-15T20:14:00.001+02:00

Rambla de Barcelona 1932, no calen més comentaris

El Barça campió del món!

2010-07-12T10:04:00.005+02:00

Un Barça sense quatre dels seus titulars habituals (Valdés, Alves, Bojan, Abidal) i amb quatre cedits (Casillas, Ramos, Capdevila, Xabi Alonso) és proclama campió del món a Sud-àfrica.
El Pop ja ho va vaticinar i el Mundial encara ha fet més grans a una generació de futbolistes que han passat, per mèrits propis, a la història del barcelonisme.

És curiós com el futbol pot fer canviar la percepció de l'Estat que tenen uns quants.

Coses de geògrafs

2010-06-17T10:11:00.009+02:00

La divisió territorial de Catalunya feta l'any 1936, en plena guerra civil, va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vagueries modernes de Catalunya.
La Ponència encarregada va fer la seva definició va ser liderada pel geògraf sabadellenc Pau Vila, i va ser oficial del 1936 al 1939. El luctuós final de la guerra civil i el nou "decret de nova planta" que va suposar de facto la dictadura franquista, va fer que aquesta divisió comarcal caigués en l'oblit administratiu fins que l'any 1987 es van restaurar oficialment les comarques.
Així mateix, Estatut d'Autonomia del 2006 recuperava les vegueries, a hores d'ara pendents de concretar.
En el diari el Punt d'avui sortien unes declaracions de l'Alcalde de Terrassa, en Pere Navarro, que proposava de dissoldre els consells comarcals per estalviar recursos.
Tenint en compte que en un futur no gaire llunyà les vagueries començaran a funcionar, la idea no sembla descabellada...

Els drets i els deures

2010-06-08T10:03:00.010+02:00

Avui part dels treballadors públics d'aquest país han exercit el seu dret a vaga.
Tal i com es recull a l’article 28.2 de la Constitució, aquest no és un dret absolut, sinó que cal exercir-lo conforme a les previsions legals, entre d’altres, les de garantir que s’atenguin els interessos generals i es mantinguin els serveis públics bàsics, evitant situacions de desemparament. D'aquí els serveis mínims que decreten totes les administracions.
Sense menystenir els drets que hom pot tenir en matèria laboral o en general els drets que tots tenim com a ciutadans, crec que en la societat actual no hi ha un equilibri entre els drets i els deures que ens autoatorguem cadascú de nosaltres.
Hi ha un percentatge bastant considerable de la població que coneix fil per randa tots els seus drets (com a treballador, com a ciutadà, com a consumidor....), i en canvi el percentatge dels coneixedors de tots els seus deures baixa estrepitosament.
Entre tots hem ajudat a construir una societat malalta, en la qual ens hem instal·lat en una reivindicació constat i en no veure més enllà de l'interès merament particular.
Sense anar més lluny , si hom llegeix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, referendat l'any 2006 i que ara espera (i desespera) una sentència del Constitucional, la paraula "Dret" hi apareix 236 vegades mentre que la de "Deure" només hi apareix 45. Aquesta desproporció , anecdòtica si es vol, no deixa de ser un reflex que il·lustre en quin tipus de societat vivim.
Que lluny queda de la nostra realitat quotidiana la cèlebre frase d'en JFK : "no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país."

Camí de Sagarmatha...

2010-06-07T13:01:00.006+02:00

Aquest cap de setmana hem fet un pas més cap a Sagarmatha...
Una bonica excursió al Puigmal (2.909 m.) i Núria, des de Fontalba, per agafar fons i gaudir de la primavera a l'alta muntanya...

La renovada Plaça Major.

2010-06-04T08:12:00.002+02:00

Aquesta setmana ha acabat la reforma de la part antiga de la Plaça Major. Ha estat una reforma llargament esperada després d’uns anys en els quals la plaça havia anat patint un procés de degradació constant per diverses causes.

Entre totes les millores realitzades cal destacar la millora de l’accessibilitat al Casal d’avis i al Punt d’Informació per Persones amb Discapacitats mitjançant la construcció d’una rampa d’accés, el sanejament de bona part de l’antic paviment de pedra malmès per la circulació de vehicles i per les arrels dels arbres, la substitució de part de l’arbrat i els arbustos, la renovació del buixardat de l’escala que uneix la Plaça amb el carrer Major per tal d’evitar, la instal·lació de rec automàtic a les jardineres o el canvi de l’enllumenat dels fanals per aconseguir una millor i més eficient il·luminació de l’espai.

La reforma de la part antiga de la Plaça Major és un pas més en la remodelació integral del centre de Castellar que es va iniciar ja fa uns anys i que culminarà amb la posada en funcionament de l’Edifici del Mirador d’aquí a poques setmanes.

Amb les diverses intervencions que s’han fet durant els darrers mesos, s’ha arranjat i modernitzat un dels símbols més destacats de l’imaginari col·lectiu de la vila, tot conservant-ne l’essència que ens la fa sentir nostra.

En definitiva, els castellarencs i castellarenques recuperem un dels espais més apreciats per persones de totes les edats, la nostra Plaça Major, que de ben segur continuarà sent un punt neuràlgic de l’activitat social i festiva de la nostra vila tal i com ha estat sempre.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, ...

2010-05-27T11:29:00.005+02:00

L'Odalric, un blocaire amic, va penjar fa uns dies una cita feta l'any 50 AC per Marc Tul·li Ciceró. Una vegada més la història es repeteix.

"El pressupost s'ha d'equilibrar, el Tresor ha de ser re-aprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'ajuda a altres països s'ha d'eliminar perquè Roma no faci fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en lloc de viure a costa de l'Estat."

Si fa 2050 anys vam sortir-nos-en ara també ho farem.

Les grans infraestructures pel bon camí

2010-05-21T11:43:00.002+02:00

Castellar arrossega des de fa dècades importants mancances d’infraestructures de comunicacions que han suposat un llast pel desenvolupament econòmic de la vila, i que han fet perdre un incalculable número d’hores als castellarencs i castellarenques en els seus desplaçaments a d’altres municipis.

Coneixedors d’aquestes mancances, i després d’anys d’esforços per part del Consistori, durant les darreres setmanes s’han fet públiques diverses notícies que, a mitjà termini, han de solucionar d’una manera gairebé definitiva aquest problema.

D’una banda, abans de l’estiu, la Generalitat aprovarà l’estudi informatiu de l’arribada dels FGC al nostre municipi. Aquest projecte suposarà la inversió més gran que s’ha fet mai a Castellar amb un pressupost aproximat de 320 milions d’euros.

D’altra banda, i com a part del projecte de desdoblament de la carretera B-124, del qual GISA ha encarregat recentment el projecte executiu que estarà llest a finals d’any, aquest mes de juny s’iniciaran les obres de la nova rotonda que ha de permetre garantir la millora en la seguretat d’accés als polígons industrials del Pla de la Bruguera i de Can Bages i permetrà també, reordenar el trànsit de l’accés al nucli urbà.

Per últim, les obres de construcció de la ronda oest de Sabadell que han de permetre’ns en un futur poder accedir directament a la C-58 sense haver de creuar Sabadell, segueixen a bon ritme. Actualment ja es troba en construcció el tram entre l’autopista i la carretera de Sabadell a Matadepera, i esperem que en els propers mesos es concreti el projecte fins la carretera de Castellar.

En definitiva, les grans infraestructures de comunicació que Castellar del Vallès necessita continuen avançant amb pas ferm i pel bon camí.

Una fórmula a revisar

2010-05-20T10:25:00.008+02:00

En els temps que ens toca viure, ha arribat l'hora de reformular molts serveis que ofereixen les diferents administracions als ciutadans que es basaven, fins ara, en la següent fórmula:

Públic+ universal+ qualitat+ gratuït (de no pagament directe) = Servei

Els diferents conceptes d'aquesta equació s'ha demostrat que són incompatibles entre ells i estan portant, per exemple a la sanitat, a la vora del col·lapse. A hores d'ara, ja no hi ha cap mag de les finances que pugui fer quadrar els comptes.

Ha arribat el moment de racionalitzar els serveis públics. És hora d'acabar amb les fugues de diners de serveis ineficients i també és hora d'acabar amb els abusos que alguns ciutadans/es fan dels serveis públics que entre tots paguem.

Diumenge TOTHOM a l'Auditori

2010-05-19T12:47:00.001+02:00

Al maig del 2007, ara tot just fa 3 anys, el PSC de Castellar va guanyar les eleccions municipals.

Són 3 anys al teu costat, que volem celebrar amb tots els militants i simpatitzants el dia 23 de maig a l'Auditori Municipal Miquel Pont.

Hem previst que aquell dia sigui un acte festiu que començarà al matí a les 11h amb Jocs Infantils i que tindrà el seu moment culminant a la 13h amb un acte dins el recinte del nou auditori. Estem treballant perquè sigui un dia memorable, pel que al final de l'acte hi haurà un aperitiu molt nombrós i tots els que hi vingueu rebreu un petit obsequi.

Novament, però, et necessitem per a que amb el teu gra de sorra, podem fer sentir la força del socialisme a Castellar.

No passa res

2010-04-29T10:46:00.003+02:00

Avui, més que mai, PERSISTIREM !!

Amb la calor 2

2010-04-26T09:12:00.004+02:00

Aquest cap de setmana ha estat un dels primers de l'any que la policia municipal ha rebut diverses queixes per sorolls.
Com era de preveure, amb l'arribada de la calor, hi ha més gent a carrer i molts comencen a tenir les finestres obertes de casa seva. Aquests dos factors són els elements desencadenants de molts conflictes veïnals.
Ja fa gairebé dos anys que ja parlava d'aquesta problemàtica. Els meus consells segueixen sent els mateixos.

Nebulosa

2010-04-22T10:43:00.007+02:00

Ja fa uns dies que veu el món gris. Sap que la nebulosa que la desorienta no és real sinó que la porta dins, però el fet és el mateix ja que és així com ho viu.
No té motius objectius. Jo li dic que s'ho tregui del cap, que torna a caure en el vell costum de donar voltes a temes que no tenen substància i que no li aporten res.
Es sent desorientada i amb unes incerteses vitals que feia temps que no sentia. Pot ser la no arribada de la primavera o fins i tot converses mantingudes o pendents, tant li fa.
El món segueix girant al seu voltant i ella torna a buscar el seu lloc, el seu encaix.

Quin serà el futur dels nostres fills?

2010-04-19T09:55:00.005+02:00

Quina raó té Leopoldo Abadia!!!

"Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que "Dios les coja confesados".

Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación. En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: "¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?" Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya están crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir "¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?"

Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido: "¡y a mí, ¿qué me importa?!" Quizá suena un poco mal, pero es que, realmente, me importa muy poco.

Yo era hijo único. Ahora, cuando me reúno con los otros 64 miembros de mi familia directa, pienso lo que dirían mis padres, si me vieran, porque de 1 a 65 hay mucha gente. Por lo menos, 64.

Mis padres fueron un modelo para mí. Se preocuparon mucho por mis cosas, me animaron a estudiar fuera de casa (cosa fundamental, de la que hablaré otro día, que te ayuda a quitarte la boina y a descubrir que hay otros mundos fuera de tu pueblo, de tu calle y de tu piso), se volcaron para que fuera feliz. Y me exigieron mucho.

Pero ¿qué mundo me dejaron? Pues mirad, me dejaron:

1. La guerra civil española
2. La segunda guerra mundial
3. Las dos bombas atómicas
4. Corea
5. Vietnam
6. Los Balcanes
7. Afganistán
8. Irak
9. Internet
10. La globalización

Y no sigo, porque ésta es la lista que me ha salido de un tirón, sin pensar. Si pienso un poco, escribo un libro. ¿Vosotros creéis que mis padres pensaban en el mundo que me iban a dejar? ¡Si no se lo podían imaginar!

Lo que sí hicieron fue algo que nunca les agradeceré bastante: intentar darme una muy buena formación. Si no la adquirí, fue culpa mía.

Eso es lo que yo quiero dejar a mis hijos, porque si me pongo a pensar en lo que va a pasar en el futuro, me entrará la depre y además, no servirá para nada, porque no les ayudaré en lo más mínimo.

A mí me gustaría que mis hijos y los hijos de ese señor que me ha escrito y los tuyos y los de los demás, fuesen gente responsable, sana, de mirada limpia, honrados, no murmuradores, sinceros, leales,.Lo que por ahí se llama "buena gente".

Porque si son buena gente harán un mundo bueno. Y harán negocios sanos. Y, si son capitalistas, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano. (Si son mala gente, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano, pero que ellos son unos sinvergüenzas.)

Por tanto, menos preocuparse por los hijos y más darles una buena formación: que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo vale, que piensen en los demás, que sean generosos.En estos puntos suspensivos podéis poner todas las cosas buenas que se os ocurran.

Al acabar una conferencia la semana pasada, se me acercó una señora joven con dos hijos pequeños. Como también aquel día me habían preguntado lo del mundo que les vamos a dejar a nuestros hijos, ella me dijo que le preocupaba mucho más qué hijos íbamos a dejar a este mundo.

A la señora joven le sobraba sabiduría, y me hizo pensar. Y volví a darme cuenta de la importancia de los padres. Porque es fácil eso de pensar en el mundo, en el futuro, en lo mal que está todo, pero mientras los padres no se den cuenta de que los hijos son cosa suya y de que si salen bien, la responsabilidad es un 97% suya y si salen mal, también, no arreglaremos las cosas.

Y el Gobierno y las Autonomías se agotarán haciendo Planes de Educación, quitando la asignatura de Filosofía y volviéndola a poner, añadiendo la asignatura de Historia de mi pueblo (por aquello de pensar en grande) o quitándola, diciendo que hay que saber inglés y todas estas cosas.

Pero lo fundamental es lo otro: los padres. Ya sé que todos tienen mucho trabajo, que las cosas ya no son como antes, que el padre y la madre llegan cansados a casa, que mientras llegan, los hijos ven la tele basura, que lo de la libertad es lo que se lleva, que la autoridad de los padres es cosa del siglo pasado. Lo sé todo. TODO. Pero no vaya a ser que como lo sabemos todo, no hagamos NADA.

P.S.

1. No he hablado de los nietos, porque para eso tienen a sus padres.
2. Yo, con mis nietos, a merendar y a decir tonterías y a reírnos, y a contarles las notas que sacaba su padre cuando era pequeño.
3. Y así, además de divertirme, quizá también ayudo a formarles."

Ha mort un mestre

2010-04-13T13:25:00.005+02:00

Dissabte va morí en Ton Creus.
Vaig ser alumne seu al Nostra Llar i va despertar en mi l'interès per aprendre.
Una bona persona i un gran mestre al qui dec més coses de les que em penso.

Si voleu és psicologia barata....

2010-04-12T17:34:00.003+02:00

... però fa uns anys em va fer reflexionar sobre la meva vida.

De vegades he tingut amics i amigues que estaven en un procés de catarsi personal i aquest conte, que jo vaig escoltar de la boca de Jorge Bucay, també els ha fet reflexionar.

" Me contaron un cuento...

El enorme y lujuso auto estacionó frente a la parroquia. De él bajó un hombre de mediana edad, muy bien vestido y con signos de indudable prosperidad. Se dirigió al cura párroco y le dijo:

- ¿Se acuerda de mí, padre?

El cura lo miró por encima de las gafas, jamás olvidaba una cara.

- Claro, estuviste aquí hace casi un año, vestías en harapos y tenías hambre. Decías que habías perdido todo, que te descuidaste y que tu propia gente te había robado, estafado y humillado. Pero si mal no recuerdo, también sostenías que ya no había posibilidades para tí... y por lo que se ve, estabas equivocado.

- Estaba muy equivocado, padrecito, porque ese día usted me dio un consejo, ¿lo recuerda?

- Sí. Creo que te conté que mis ancestros en España cuando tenían un problema y no encontraban solución, tomaban los Santos Evangelios y los dejaban caer sobre la mesa para que se abriera al azar y ponían luego un dedo en el texto sin mirar dónde, porque confíaban en que Dios los guiará a la respuesta precisa...

- Exacto. Le confieso, padre, que me fui a casa riéndome de su ingenuidad. Mi problema es concreto pensé, qué tendría que ver Dios con todo eso. Pero esa noche me encontré tan desesperado que tomé el libro de los Evangelios del cuarto de mi madre y me animé a seguir su consejo... Al leer lo que señalaba, entendí todos mis errores y pude salir del horrible lugar en el que estaba... en señal de gratitud, he traído una donación para la parroquia, espero no ofenderlo. Volveré el año próximo. Una vez más, gracias padre, ha sido un placer conocerlo.

Y dicho esto empezó a marcharse...

- Un momento, hijo mío -lo detuvo el cura-, me gustaría saber, antes de que te vayas, qué decía la frase que tu dedo señaló en el Evangelio.

- Ah, sí, claro padre, decía "Capítulo 18".

- Perdona mi mala memoria -respondió el cura- pero, ¿qué dice el capítulo 18?

- No lo sé padre, nunca lo leí -dijo el hombre-. Lo que pasó fue que al ver la frese, me di cuenta de que más allá de lo que dijera el capítulo 18... el capítulo 17 había terminado."

Amén

"L'Hospi" fa cent anys !

2010-04-07T09:47:00.005+02:00

Fa més de quinze anys que col·laboro com a voluntari en una entitat que es diu Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona.
Avui aquesta entitat, que està al servei de persones amb diferents tipus de malalties i discapacitats, compleix cent anys.
Des d'aquí vull felicitar a tota la família hospitalària que, al llarg de darrer segle, ha ajudat a tirar endavant la noble tasca d'aquesta institució.

Una malaltia social a combatre

2010-03-29T21:14:00.008+02:00

Llegia fa uns dies als diaris que la PxC presentaria una llista a Castellar encapçalada per una ex-regidora del PP que no tinc el gust de conèixer.
Les llistes municipals de caràcter xenòfob no són un novetat al nostre municipi. A les darreres eleccions al Consistori ja es va presentar el MSR.
La situació econòmica i laboral actual del país, juntament amb l’alta taxa d’immigració a determinades poblacions, són el caldo de cultiu per la proliferació d’aquest tipus d’opcions feixistes, que sempre barregen el populisme, les mentides, l’odi i la por per irritar els baixos instints d’una part, afortunadament residual, fins ara, de la població.
Fa unes setmanes, en un programa de la Sexta, van entrevistar al líder de PxC. Un document que deixa ben retrat al personatge i per extensió l’argumentari d’aquesta opció política.

http://www.youtube.com/watch?v=Tcn7I7Z3Nx8

La gallineta ha dit que prou

2010-03-23T09:36:00.006+01:00

Els companys regidors de CIU han entrat en campanya.
Suposo que el seu cicle electoral ja ha començat i que no pararà fins passades les eleccions municipals de l'any vinent.
Primer les eleccions al Parlament de Catalunya i després al Consistori. Un any llarg que de ben segur deixarà moltes "perles" i "cromos" de l'estil de l'últim tríptic "informatiu" que han publicat.
Suposo que deu ser normal, i que no m'hauria d'estranyar que un any abans d'eleccions, l'estratègia electoral recomani desacreditar al contrincant amb elements de "tant de pes".
Certament però, la trajectòria de CIU a Castellar durant aquesta legislatura hauria de decebre els seus electors. Després de gairebé tres anys de política de vol gallinaci (només cal veure el nivell de les seves propostes al Ple i de les seves aportacions als òrgans de participació que tenen a la seva disposició a l'Ajuntament) han decidit rebaixar encara més el nivell del seu discurs i han passat editar "pamfletos" que ja estan al nivell demagògic dels correligionaris castellarencs de l'amic Saura.
La gallineta convergent ha dit que prou i que ha arribat el moment de deixar de volar arran de terra per submergir-se en les calvegueres més putrefactes de les campanyes electorals dels qui no tenen res a dir.
Només em queda desitjar-los-hi sort, ja que amb la potència del seu argumentari, la profunditat de les seves propostes i les brillants idees que tenen pel futur de Castellar, en necessitaran molta perquè els ciutadans i ciutadanes se'ls puguin prendre seriosament.

Mirant al futur: el naixement de l'ALBA.

2010-03-22T11:51:00.004+01:00

Vaig sentir a parlar de l'ALBA per primera fa més de vuit quan el meu oncle, en Manel, va començar a viatjar amb certa assiduïtat a Grenoble per treballar amb el sincrotró d'aquesta ciutat dels Alps francesos.
Avui, passat tot aquest temps i després de no pocs problemes, finalment l'ALBA és una realitat.
Avui hem de congratular-nos tots d'aquest "naixement", ja que aquesta instal·lació és un pas endavant importantíssim per la recerca i el desenvolupament d'aquest país.
L'ALBA és una aposta de futur que convida a mirar endavant amb optimisme.

I jo també em pregunto: On és en David?

2010-03-19T13:32:00.003+01:00

Jo també conec en David.
És un bon amic i també el trobo a faltar.
Amb el permís de l'Eulàlia Sagrera us reprodueixo el seu article (signat també pel Carles Argemí) d'aquesta setmana a l'Actual.
Aquestes coses fan perdre la FE en l'espècie humana.

On és en David?

El David fa dies que no surt, ja no volta per la plaça, no el veiem pas pel mercat... El seu pare, ens n’explica els motius. Fa un parell d’anys va tenir una discussió en una carnisseria ben cèntrica del poble, amb una clienta: tot i coneixent la seva discapacitat i les seves limitacions, i sabent que en David és un culé empedreït, va voler fer-lo enfadar amb aquest tema. En David, que no sap discernir el que és una broma del que no, va insultar la dona, i , quan ella li va aixecar la mà, ell li va donar un cop. La mala fortuna va fer que la dona es fes un trau a la cella. I la poca delicadesa d’ella la va portar a fer una demanda judicial contra el noi.

No entenem com gent que coneix en David des de sempre, ignorant les disculpes que el pares en persona els van fer arribar, hagin estat capaços de demanar una compensació econòmica. I ens en fem creus que després de l’absolució del David per incapacitat, aquesta persona formulés una segona demanda, als pares, com a responsables. És evident que els pares, com tots els pares, són responsables del seu fill. Però quina culpa tenen els pares que en David i els seus companys estiguin envoltats de gent tan poc sensible i amb tan poc sentit de la responsabilitat col·lectiva? On hem deixat aquella cèlebre frase que l’educació d’un infant (suposem que aquí hi podem incloure els discapacitats) és feina de tot el poble?

Ara, els pares del David es volen curar amb salut; tenen por de la reacció del seu fill i no el deixen sortir al carrer sol, malgrat que s’acosta a la cinquantena. Nosaltres els volem dir, des d’aquí, que no és pas del David de qui han de tenir por, sinó d’aquells que no accepten que, afortunadament, la societat és rica, plural i diversa. D’aquells que, amb la seva actitud egoista i discriminatòria, ens fan avergonyir coma poble.

Trobem a faltar en David...

PIM PAM PIM PAM

2010-03-11T09:22:00.003+01:00

GUTI.HAZ dixit: "No sabemos jugar los partidos grandes"

Com al Pirineu

2010-03-09T12:22:00.002+01:00

E.Font

Tot i els problemes que ens causa, que bonica que és la neu!

Victimisme segons la Wikipedia

2010-03-02T11:56:00.004+01:00

"El victimisme és la tendència a considerar-se víctima o fer-se passar per tal.Una víctima és qui sofreix un dany personalitzable per cas fortuït o culpa aliena. El victimista es disfressa per tant de víctima conscient o inconscientment simulant una agressió o menyscapte inexistent; i/o responsabilitzant erròniament a l'entorn o als altres.

En Lògica és una retòrica demagògica que busca desprestigiar d'una forma fal·laç la argumentació de l'adversari denotant-la com imposada o autoritària. Per a això, el subjecte victimista posiciona al seu adversari de forma implícita com a atacant en adoptar una postura de víctima en el context de la discussió.

En Psicologia una personalitat victimista o tendència psicològica victimista que pot arribar a desembocar en una conducta patològica com a trastorn paranoide consisteix en una tendència a culpar a uns altres dels mals que un pateix i protegir-se en la compassió aliena. Aquesta tendència es caracteritza per una deformació pessimista de la realitat en la qual el subjecte es capfica en el lament i queda incapacitat per realitzar qualsevol tipus d'autocrítica. És un dels pilars de la cultura de la queixa."

Malauradament, en no gaire temps, m'han fet partícip involuntari de dos d'aquests casos.
Com diuen en castellà: "Cada palo que aguante su vela"

Gueule de bois d'un week-end à Paris

2010-02-23T08:58:00.005+01:00

Les Champs-Élysées de Joe Dassin (1969)

Je m'baladais sur l'avenue
Le coeur ouvert à l'inconnu
J'avais envie de dire bonjour
À n'importe qui
N'importe qui ce fut toi
Je t'ai dit n'importe quoi
Il suffisait de te parler
Pour t'apprivoiser

Aux Champs-Élysées
Aux Champs-Élysées
Au soleil, sous la pluie
À midi ou à minuit
Il y a tout ce que vous voulez
Aux Champs-Élysées

Tu m'as dit "J'ai rendez-vous
Dans un sous-sol avec des fous
Qui vivent la guitare à la main
Du soir au matin"
Alors je t'ai accompagnée
On a chanté, on a dansé
Et l'on n'a même pas pensé
À s'embrasser

Aux Champs-Élysées
Aux Champs-Élysées
Au soleil, sous la pluie
À midi ou à minuit
Il y a tout ce que vous voulez
Aux Champs-Élysées

Hier soir deux inconnus
Et ce matin sur l'avenue
Deux amoureux tout étourdis
Par la longue nuit
Et de l'Étoile à la Concorde
Un orchestre à mille cordes
Tous les oiseaux du point du jour
Chantent l'amour

Aux Champs-Élysées
Aux Champs-Élysées
Au soleil, sous la pluie
À midi ou à minuit
Il y a tout ce que vous voulez
Aux Champs-Élysées

La NO alternativa

2010-02-17T14:58:00.006+01:00

Moltes vegades aquells que tenim la potestat de concedir llicències d'activitats a nivell municipal, ens trobem entre l'espasa i la paret, entre el què creiem que hauria de ser (moltes vegades amb el suport dels veïns) i el que legalment hem de fer.
Avui llegia aquesta notícia al diari i m'he sentit identificat amb el que expressa l'Alcalde de La Jonquera:

"La Jonquera cedeix i dóna via lliure a un gran prostíbul

El consistori només multarà els clients de les prostitutes que treballen als carrers

FERRAN COSCULLUELA
LA JONQUERA

L’Ajuntament de la Jonquera ha tirat la tovallola i ha decidit donar via lliure al macroprostíbul que s’està construint al municipi. L’alcalde, Jordi Cabezas (CiU), va confirmar ahir que ha pres aquesta decisió després d’analitzar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga el consistori a concedir la llicència d’activitat a aquest establiment (amb un centenar d’habitacions i un aforament per a 558 persones), malgrat que un informe dels Mossos d’Esquadra desaconsellava la seva obertura perquè podia causar problemes de seguretat i ordre públic.
El govern municipal va decidir ahir concedir la llicència d’activitat i el permís d’obres perquè la promotora acabi la construcció del bordell, que estarà acabat d’aquí uns quatre o cinc mesos.
Cabezas, que al llarg dels últims mesos s’ha destacat pels seus esforços per eradicar la prostitució de les carreteres, es va mostrar indignat per la falta de suport de la Generalitat. «No hi podem fer res, perquè correm el risc que els promotors del prostíbul ens exigeixin una indemnització si seguim paralitzant el projecte», va explicar.
.... "

Poc edificant

2010-02-11T09:24:00.002+01:00

Abans-d'ahir escoltava per la radio la compareixença del President del Govern espanyol davant del Senat. Després de la seva intervenció, uns senadors van aplaudir i d'altres van començar a xiular. Després va sortir a la tribuna d'oradors el portaveu del PP al Senat, i l'escena es va reproduir amb una única diferencia, que els que abans xiulaven ara aplaudien i els que abans aplaudien ara xiulaven.
Per un oient de radio com jo, la sensació de tot plegat era de patí de col·legi. Persones adultes, suposadament preparades i amb un mínim de consciència democràtica i respecte institucional, no poden donar aquesta imatge de hooligans de camp de futbol.
Ja sé que això no és patrimoni exclusiu del senat, i que malauradament es reprodueix a moltes cambres de representació d'arreu, però la sensació que et queda com a administrat, és que tots ells, indistintament del color polític, no estan a l'alçada de les expectatives que tenien dipositades en ells els seus electors.

Adéu al CRACK !

2010-02-09T09:10:00.002+01:00

PALMARÈS

FC Barcelona

7 Copes d'Europa (1990-91, 95-96, 96-97, 97-98, 98-99, 99-00 i 2004-05)
2 Recopes d'Europa (1993-94 i 94-95)
5 Supercopes d'Europa (1996-97, 97-98, 98-99, 99-00 i 2003-04)
13 Supercopes d'Espanya (1988-89, 89-90, 90-91, 91-92, 93-94, 96-97, 97-98, 99-00, 2000-01, 03-04, 06-07, 08-09 i 09-10)
10 Lligues dels Pirineus (1997-98, 98-99, 99-00, 2000-01, 01-02, 03-04, 05-06, 06-07, 07-08 i 09-10)
6 Copes ASOBAL (1994-95, 95-96, 99-00, 2000-01, 01-02 i 09-10)
6 Lligues Catalanes (1990-91, 91-92, 92-93, 93-94, 94-95 i 96-97)
11 Lligues espanyoles (1988-89, 89-90, 90-91, 91-92, 95-96, 96-97, 97-98, 98-99, 99-00, 2002-03 i 05-06)
9 Copes del Rei (1989-90, 92-93, 93-94, 96-97, 97-98, 99-00, 2003-04, 06-07 i 08-09)
1 Copa EHF (2002-03).

Selecció espanyola

Subcampió del món júnior (1989).
Campió del món (Tunisia 2005)
Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000
Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pequin 2008
Medalla de plata a l'Europeu d'Espanya (1996)
Medalla de plata a l'Europeu d'Italia (1998)
Medalla de bronze a l'Europeu de Croàcia (2000)
Medalla de plata a l'Europeu de Suissa (2006)

i " ¡ No hace falta decir nada más! "

Elogi del viure

2010-02-04T14:30:00.003+01:00

Per aquelles coses que té la vida, ahir vaig conèixer el meu metge de capçalera. Penjat del suro de la consulta, la Clara em va fer notar, que hi havia dos papers que em van cridar l'atenció.
El primer deia " La felicitat comença quan parem de queixar-nos".
El segon era una autèntica declaració d'intencions i un referent per afrontar els difícils moments que ens toca viure. Un fragment de l'Elogi del viure de Joan Maragall que deia així:

"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva".

Ser feliços està a les nostres mans.

Olga Lanau

2010-02-01T13:30:00.011+01:00

Vaig conèixer l'Olga Lanau, Directora General de Prevenció d'Incendis i Salvaments, la fatídica nit del 12 de juliol del 2008 en una inhòspita sala d'espera de la Vall d'Hebron. Unes quatre hores abans, el camió dels bombers voluntaris del Parc de Castellar del Vallès havia sortit recte de la corba de Can Pagès amb el trist balanç que tots sabem.
Era gairebé la una de la matinada, i la primera imatge que vaig tenir d'ella va ser asseguda al costat d'una de les esposes dels bombers ferits, agafant-li la mà mirant de consolar-la. A la sala només hi havia, a part d'ella, set o vuit persones, totes familiars dels bombers ferits.
Més tard, vers les tres o les quatre de la matinada, la vaig trobar de nou al Parc de Bombers de Castellar fent costat al grup de voluntaris moralment destrossat.
Des de llavors, hem tornat a coincidir en un parell d'ocasions, l'última el dia que els Bombers Voluntaris de Castellar van rebre la Medalla de la Vila.
Abans d'ahir, llegia a La Vanguardia que va passar tot un dia als jutjats de Gandesa fent costat als bombers citats a declarar per l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan.
No tinc elements objectius per jutjar, amb coneixement de causa, la feina feta per la Sra. Lanau al capdavant de la Direcció General, tanmateix però, crec que la seva tasca de proximitat i recolzament als bombers en moments difícils, la converteixen en un exemple a seguir per aquells que considerem que els polítics, per molt "alt càrrecs" que siguin, han d'estar al costat de les persones que treballen a les seves ordres a les verdes i a les madures.
Des d'aquí, el meu reconeixement a la seva manera d'entendre i "humanitzar" les responsabilitats que li pertoquen al capdavant del Cos de Bombers de la Generalitat.

NO !

2010-01-27T11:02:00.015+01:00

Fa una setmana que no es parla d'altra cosa. Els grans debats en aquest país duren una setmana i això vol dir que la setmana vinent ningú recordarà tota la polèmica sobre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), conegut popularment com el cementiri nuclear.
Durant els últims dies, dos alcaldes han estat linxats públicament: l'alcalde de Yebra a Guadalajara i el d'Ascó a la Ribera d'Ebre. En ambdós casos ho han estat per fer una aposta valenta i decidida pel futur del seu poble. Chapeau per ells!
En aquest cony de país, hi ha molta gent està en contra de moltes coses i la gran majoria de les vegades amb un argumentari poc elaborat, farcit de mitges veritats i carregat d'ignorància interessada o fingida.
En aquest cas, estan en contra dels cementiris nuclears i ignoren que encara que ara mateix tanquessin totes les centrals nuclears del món, infraestructures com aquesta s'haurien de construir igualment per gestionar els residus ja existents i que actualment s'amunteguen en les piscines de cada central nuclear.
I jo em pregunto: Quin lloc millor per acollir aquest tipus d'instal·lacions que en municipis que fa dècades que pateixen l'estigma social de tenir centrals nuclears i que ara se'ls obre la porta de poder-ne treure algun profit (feina, ingressos i un futur) amb un projecte d'un impacte ambiental infinitament menor al de les pròpies centrals nuclears? Per no parlar d'una cosa que es diu solidaritat territorial....
Aquests mateixos que estan en contra del cementiri i de les centrals nuclears, en el debat sobre el model energètic del país també estan en contra de:

la valorització energètica dels residus ja que no volen incineradores.
del mapa de parcs eòlics perquè malmeten el paisatge i maten ocells.
de la construcció de noves preses per l'aprofitament hidrològic dels rius, ja que frenen els sediments.
de les centrals tèrmiques vista la desgràcia ambiental de Cercs
dels horts fotovoltàics perquè ocupen grans extensions de zones de conreu.
i, com no, de la interconnexió elèctrica amb França... la famosa MAT.

Això si, cada dia quan es fa fosc encenen el llum i no tenen ni punyetera idea d'on s'ha generat la energia que consumeixen i què s'ha hagut de fer perquè arribi fins a casa seva.
Als meus amics de la "Cultura del NO" només els puc dir que per fer truites s'han de trencar ous!

Més positius

2010-01-25T09:14:00.005+01:00

Ahir un amic em va escriure un comentari en referència al meu post del 12 de gener d'enguany.
Em prenc la llicència, ja que estic convençut que no li sabrà greu, de reproduir-lo a continuació. En Carles és un personatge a tenir en compte i és un gran militant del pensament positiu.

" Aleix,

Aquest espai iniciat segur que te molt de sentit i mes ara, ja que en aquest context de positivisme ens trobem el grup dels que pensem que una “crisi es una oportunitat disfressada”.

Ser o pensar en positiu es una actitud que tant sols aporta beneficis i per tant es recomanable.

Carl Jung, que es un psicoanalista suís, deia que gran part del problemes no es solucionaven amb psiquiatria, sinó amb filosofia. Es habitual pensar que una persona te pensaments negatius perquè esta deprimida i no que esta deprimida perquè no para de tenir pensaments negatius.

L'ansietat permanent es la malaltia del nostre temps i esta causada pel continus bombardeig de noticies negatives que arrosseguen a pensaments negatius i limitatius que penetren sense autorització en la nostre consciencia.

A més a més, científicament esta provat en investigacions recents que la negativitat sostinguda en una persona, allibera substancies químiques com el cortisol o incrementa el nivell de glutamats dins les neurones arribant a destruir-les. Tot això fa que es perdi, de mica en mica, alegria, capacitat de aprendre i memòria.

Fa pocs dies ha corregut molt un document de l’Albert Einstein que deia que cap problema important es pot resoldre en el mateix nivell de pensament en el que ha estat creat. Mentre ens mantinguem en el nivell de referència de la negativitat existent, no podrem alterar cap situació. Es necessari canviar el marc de referència (“al loro”) i per això s’ha de ser capaç d’apartar-se de la idea de que lo que veig es lo únic que existeix i començar a buscar informació, a preguntar y obrir-nos a escoltar.

Per acabar t’acompanyo aquest link de you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=X_XW6Y-K3QE&feature=related

Inspira i fa reflexionar, és ser positiu en el limit.

En fi, felicitats pel nou espai del blog i molt bona sort per a tots.

Carles Casanovas "

Més de 100.000 ànimes...

2010-01-14T12:44:00.003+01:00

Mirar les imatges de la tragèdia que està vivint Haití ... commou.
Veure les mirades de les desenes de milers de ferits ... impressiona.
Tenir la sensació que tota l'ajuda humanitària que ara rebran és només una "tirita" en la seva hemorràgia social i econòmica crònica... entristeix.
Saber que set milions i mig de persones, que ja vivien en el fosc fosc túnel de la pobresa, s'acaben de quedar sense la única espelma que els il·luminava ... esgarrifa.

Nova secció al blog

2010-01-12T12:37:00.006+01:00

Cada vegada estic més cansat d'obrir els diaris, mirar la televisió o escoltar la radio i veure que la major part de les notícies que s'emeten són negatives o directament desgràcies.
És per això, que he decidit obrir una nova secció en aquest blog (¡ AL LORO !) en la que intentaré anar-hi introduint notícies que al meu entendre són positives i que normalment apareixen en lletra petita a les pàgines de successos, si és que apareixen...
Notícies de gent que fa coses pels altres, de projectes que funcionen, d’organitzacions que es mouen per aconseguir un món millor.
En definitiva, notícies d'aquelles que en permetin dir allò de: "¡Al loro, que no estamos tan mal!"

Fons Estatal 2010: més inversions i més llocs de treball.

2010-01-07T12:17:00.001+01:00

Abans de festes es va fer la presentació pública dels projectes que engany proposa l’Ajuntament per ser finançats a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) 2010. En total són 18 projectes valorats en més de 1.950.000 €.

La principal diferència respecte el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) de l’any passat, conegut com Pla Zapatero, és que les inversions d’aquest any han de prioritzar les accions socials i ambientals, el desenvolupament tecnològic i la innovació econòmica.

En aquest context, des de l’Ajuntament hem planificat tres grans paquets d’inversions entre els quals destaquen el projectes de millora d’equipaments municipals on es destinaran gairebé 1.500.000 €. Entre els edificis a reformar o rehabilitar destaquen els de l’edifici de l’antic Ajuntament, els vestidors del pavelló poliesportiu Joaquim Blume, la coberta del Casal d’Àvis de la Plaça Major o l’adequació dels Safareigs de la Baixada de Palau en un espai de formació en el món de la restauració.

D’altra banda, i com a segon gran paquet d’inversions, es realitza una aposta decidida, gairebé 280.000 €, cap a d’implantació de les noves tecnologies en la gestió municipal i en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Aquest bloc inclou, entre d’altres, la creació de xarxes sense fils d’accés WIFI en 16 equipaments municipals i la creació d’una carpeta electrònica ciutadana.

I per últim, es destinaran més de 180.000 € a projectes medi ambientals i de millora de la xarxa de clavegueram. Dins aquest darrer conjunt d’actuacions, es rehabilitarà el camí del Pont vell deteriorat per la riuada de l’any 2005, es dignificarà l’espai d’horta pública del Boà i s’adequarà un itinerari pel patrimoni modernista de Les Arenes, entre d’altres.

El conjunt d’aquestes noves inversions, a part de millorar diversos espais públics, permetran la creació de gairebé 90 nous llocs de treball que han de servir com un dels motors per la reactivació econòmica i que de ben segur seran ben rebudes per part de moltes empreses del nostre municipi.

Un home normal

2010-01-04T13:16:00.009+01:00

Ell és un home normal. Dic home, ja que el pas del temps ha fet que aquell aire juvenil que havia arrossegat fins no fa gaire, s'hagi anat apagant per donar pas a una maduresa forçosa accelerada els últims anys.
El seu pensament, de vegades lúcid de vegades massa recargolat, sovint tendeix a analitzar la seva existència com si es tractés de la vida d'algú altre, intentat discernir com ha arribat a ser qui és i a fer el que fa.
És conscient de la sort que ha tingut i també és conscient de tot allò que deu als seus pares -tot i que no els ho demostri tant sovint com es mereixerien- que l'han permès gaudir d'oportunitats que, malauradament, la immensa majoria de les persones no podran tenir mai.
Ha tingut dues germanes que al llarg de la seva vida l'han fet molt feliç i l'han marcat profundament. Una d'elles, per desgràcia, ja no hi és, i l'altra, per mèrits propis, s'ha convertit en la nineta dels seus ulls. Ara s'ha fet gran, però per sempre més serà "la nena".
Vol ser pare, i amb Ella, quan arribi el moment, de ben segur que formaran una família i aniran forjant un futur comú acabat d'estrenar.
En el fons és un privilegiat i ell ho sap, tot i que de vegades, el dia a dia, li faci perdre la veritable perspectiva de les coses.
Com deia, és només un home normal, carregat de les pors que tots tenim, de les il·lusions que tots anhelem i de les esperances que ens fa tirar endavant.

Bones festes i sigueu feliços

2009-12-23T11:27:00.004+01:00

Una vegada més, l'avanç imparable del calendari, ens ha portat, quasi sense adonar-me'n, a les portes d'un nou Nadal.
Aquestes són dates per fer balanç de l'any que fineix i de marcar-nos els bons propòsits de cara l'any que s'albira. Això últim, feu-ho amb la certesa que tot anirà bé i que el futur és tot nostre.
Amb aquesta nadala freak, us vull desitjar bones festes i que sigueu molt feliços.

Les criades

2009-12-21T11:39:00.005+01:00

Després de llegir, durant les últimes setmanes, la bona promoció que ha fet l'Actual de l'obra de teatre "Les criades", dissabte al vespre, encara amb l'eufòria de ser soci del millor equip del món, vaig decidir a anar-la a veure.
Haig de dir que no tenia massa referències d'aquesta obra de Jean Genet (coses de ser una persona amb inquietuds diverses...). Al entrar a la sala, em va sorprendre negativament el fet de veure-hi poca gent. Sincerament, no sé què s'ha de fer per arrossegar més gent al teatre...
Al començar l'obra, i vistes les exigències del guió, vaig entendre la preocupació que tenia alguna de les protagonistes pel mal funcionament de la calefacció de la Sala de Petit Format (afortunadament ja solucionat).
El text en si, és un text dur, d'un alt contingut dramàtic i que obliga a les tres protagonistes a un esforç interpretatiu molt notable.
Una obra recomanable pels amants d'aquest gènere, amb una interpretació força interessant, fruit de les moltes hores de feina i assaig que hi ha al darrera.

15 D

2009-12-15T11:49:00.003+01:00

El 15 D de 2005, avui fa quatre llargs anys, s'aprovava la llei antitabac per part del govern espanyol.
Una llei poc valenta, impossible de complir i que traspassava la responsabilitat del seu compliment directament als propietaris de cada bar o restaurant.
Ahir la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, en una entrevista a RAC 1, confirmava que l'any vinent es prohibiria fumar totalment a bars i restaurants. Més val tard que mai...
Ho sento pels meus amics fumadors, que no són pocs, però per fi podrem anar a fer una copa i al tornar a casa no haurem de deixar tota la roba a la galeria per l'infecte olor a tabac que desprèn la mateixa.
Per no parlar de la salut.