No dic res

Fa unes setmanes que no trobo l'inspiració ni les ganes per escriure res d'interessant (si és que mai ho he fet) en el blog.
Alguns dels meus "fidels" lectors em demanen que retorni a la meva cita periòdica amb la blogsfera. Ara per ara no se m'acudeix res per explicar.
A veure si aviat em passa aquest síndrome "post-vacacional" i "vuelvo por mis fueros".
Fins llavors, podeu llegir els blogs dels companys regidors/es de l'oposició que acostumen a fer molt riure i de vegades, fins hi tot, parlen de mi.

Petonets

Bona Festa Major

Un any més estem a les portes de l'inici d'una nova Festa Major. Enguany tots els castellarencs i castellarenques podrem gaudir de més d'un centenar d'espectacles i d'activitats per a tots els públics.
Aquests quatre dies, són dies de feina intensa per molts treballadors/es municipals que han de vetllar pel bon funcionament de tots els actes.
A tots ells, moltes gràcies, per endavant, per la seva dedicació i esforç.

Una cançó per la nena

"I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Marina."

Fragment de "Laura" de Lluís Llach

Sigues molt feliç i viu intensament.

Aniversari "horribilis"

Aquesta setmana fa sis anys del desastrós incendi de Sant Llorenç Savall. Quan es va produir jo estava a Irlanda de vacances ciclo-turistes. Recordo perfectament quan vaig trucar a casa i els meus pares em van explicar el què estava passant. Llavors la situació encara era incerta i no sabien si el foc avançaria cap a Castellar.
Ahir a la tarda, amb en Joan, vam anar a fer una modesta pedalada fins a Sant Llorenç i en el paisatge llunyà, encara es podia apreciar els efectes devastadors del foc amagats darrera una verdor incipient.
Records del passat encara molt presents.

Sabater Pi

Avui ha mort una de les eminències científiques del nostre país. Avui ha mort el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi, descobridor entre d'altres del Floquet de Neu.
El primer cop que vaig sentir-lo a parlar va ser, em sembla, en un dels "tombs per la vida" del mestre Puyal a mitjans dels noranta. La passió em que explicava la seva tasca i la riquesa didàctica amb què exposava els seus coneixements em van entusiasmar.
Sabater Pi, és un clar exponent d'aquelles persones que han tingut la gran sort que la seva feina hagi estat el seu millor passatemps.
Descansi en pau

El Mont Perdut

Aquest diumenge he pujat al Mont Perdut (3.355 m.) a la Vall d'Ordesa. Aquest cim, un dels molts "tres mils" del Pirineu que em "faltava", ens ofereix unes vistes i uns paisatges tremendament bonics. Una excursió, dura però gratificant, feta en companyia de vells i nous amics.

Port Bo

La Clara és una hooligan de les havaneres, i en especial del grup Port Bo.
Demà al vespre, aquest trio de Calella de Palafrugell, actuarà a la revetlla del carrer Sant Jaume. L'estiu passat ja van fer-ho als Jardins del Palau Tolrà amb un èxit notable de públic.
Una cita ineludible pels amants del gènere i pel qui viu amb una tifosi d'aquest grup.