Adéu al CRACK !

PALMARÈS

FC Barcelona

• 7 Copes d'Europa (1990-91, 95-96, 96-97, 97-98, 98-99, 99-00 i 2004-05)
• 2 Recopes d'Europa (1993-94 i 94-95)
• 5 Supercopes d'Europa (1996-97, 97-98, 98-99, 99-00 i 2003-04)
• 13 Supercopes d'Espanya (1988-89, 89-90, 90-91, 91-92, 93-94, 96-97, 97-98, 99-00, 2000-01, 03-04, 06-07, 08-09 i 09-10)
• 10 Lligues dels Pirineus (1997-98, 98-99, 99-00, 2000-01, 01-02, 03-04, 05-06, 06-07, 07-08 i 09-10)
• 6 Copes ASOBAL (1994-95, 95-96, 99-00, 2000-01, 01-02 i 09-10)
• 6 Lligues Catalanes (1990-91, 91-92, 92-93, 93-94, 94-95 i 96-97)
• 11 Lligues espanyoles (1988-89, 89-90, 90-91, 91-92, 95-96, 96-97, 97-98, 98-99, 99-00, 2002-03 i 05-06)
• 9 Copes del Rei (1989-90, 92-93, 93-94, 96-97, 97-98, 99-00, 2003-04, 06-07 i 08-09)
• 1 Copa EHF (2002-03).

Selecció espanyola

• Subcampió del món júnior (1989).
• Campió del món (Tunisia 2005)
• Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000
• Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pequin 2008
• Medalla de plata a l'Europeu d'Espanya (1996)
• Medalla de plata a l'Europeu d'Italia (1998)
• Medalla de bronze a l'Europeu de Croàcia (2000)
• Medalla de plata a l'Europeu de Suissa (2006)

i " ¡ No hace falta decir nada más! "

Elogi del viure

Per aquelles coses que té la vida, ahir vaig conèixer el meu metge de capçalera. Penjat del suro de la consulta, la Clara em va fer notar, que hi havia dos papers que em van cridar l'atenció.
El primer deia " La felicitat comença quan parem de queixar-nos".
El segon era una autèntica declaració d'intencions i un referent per afrontar els difícils moments que ens toca viure. Un fragment de l'Elogi del viure de Joan Maragall que deia així:

"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva".

Ser feliços està a les nostres mans.

Olga Lanau

Vaig conèixer l'Olga Lanau, Directora General de Prevenció d'Incendis i Salvaments, la fatídica nit del 12 de juliol del 2008 en una inhòspita sala d'espera de la Vall d'Hebron. Unes quatre hores abans, el camió dels bombers voluntaris del Parc de Castellar del Vallès havia sortit recte de la corba de Can Pagès amb el trist balanç que tots sabem.
Era gairebé la una de la matinada, i la primera imatge que vaig tenir d'ella va ser asseguda al costat d'una de les esposes dels bombers ferits, agafant-li la mà mirant de consolar-la. A la sala només hi havia, a part d'ella, set o vuit persones, totes familiars dels bombers ferits.
Més tard, vers les tres o les quatre de la matinada, la vaig trobar de nou al Parc de Bombers de Castellar fent costat al grup de voluntaris moralment destrossat.
Des de llavors, hem tornat a coincidir en un parell d'ocasions, l'última el dia que els Bombers Voluntaris de Castellar van rebre la Medalla de la Vila.
Abans d'ahir, llegia a La Vanguardia que va passar tot un dia als jutjats de Gandesa fent costat als bombers citats a declarar per l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan.
No tinc elements objectius per jutjar, amb coneixement de causa, la feina feta per la Sra. Lanau al capdavant de la Direcció General, tanmateix però, crec que la seva tasca de proximitat i recolzament als bombers en moments difícils, la converteixen en un exemple a seguir per aquells que considerem que els polítics, per molt "alt càrrecs" que siguin, han d'estar al costat de les persones que treballen a les seves ordres a les verdes i a les madures.
Des d'aquí, el meu reconeixement a la seva manera d'entendre i "humanitzar" les responsabilitats que li pertoquen al capdavant del Cos de Bombers de la Generalitat.

NO !

Fa una setmana que no es parla d'altra cosa. Els grans debats en aquest país duren una setmana i això vol dir que la setmana vinent ningú recordarà tota la polèmica sobre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), conegut popularment com el cementiri nuclear.
Durant els últims dies, dos alcaldes han estat linxats públicament: l'alcalde de Yebra a Guadalajara i el d'Ascó a la Ribera d'Ebre. En ambdós casos ho han estat per fer una aposta valenta i decidida pel futur del seu poble. Chapeau per ells!
En aquest cony de país, hi ha molta gent està en contra de moltes coses i la gran majoria de les vegades amb un argumentari poc elaborat, farcit de mitges veritats i carregat d'ignorància interessada o fingida.
En aquest cas, estan en contra dels cementiris nuclears i ignoren que encara que ara mateix tanquessin totes les centrals nuclears del món, infraestructures com aquesta s'haurien de construir igualment per gestionar els residus ja existents i que actualment s'amunteguen en les piscines de cada central nuclear.
I jo em pregunto: Quin lloc millor per acollir aquest tipus d'instal·lacions que en municipis que fa dècades que pateixen l'estigma social de tenir centrals nuclears i que ara se'ls obre la porta de poder-ne treure algun profit (feina, ingressos i un futur) amb un projecte d'un impacte ambiental infinitament menor al de les pròpies centrals nuclears? Per no parlar d'una cosa que es diu solidaritat territorial....
Aquests mateixos que estan en contra del cementiri i de les centrals nuclears, en el debat sobre el model energètic del país també estan en contra de:

• la valorització energètica dels residus ja que no volen incineradores.
• del mapa de parcs eòlics perquè malmeten el paisatge i maten ocells.
• de la construcció de noves preses per l'aprofitament hidrològic dels rius, ja que frenen els sediments.
• de les centrals tèrmiques vista la desgràcia ambiental de Cercs
• dels horts fotovoltàics perquè ocupen grans extensions de zones de conreu.
• i, com no, de la interconnexió elèctrica amb França... la famosa MAT.

Això si, cada dia quan es fa fosc encenen el llum i no tenen ni punyetera idea d'on s'ha generat la energia que consumeixen i què s'ha hagut de fer perquè arribi fins a casa seva.
Als meus amics de la "Cultura del NO" només els puc dir que per fer truites s'han de trencar ous!

Més positius

Ahir un amic em va escriure un comentari en referència al meu post del 12 de gener d'enguany.
Em prenc la llicència, ja que estic convençut que no li sabrà greu, de reproduir-lo a continuació. En Carles és un personatge a tenir en compte i és un gran militant del pensament positiu.

" Aleix,

Aquest espai iniciat segur que te molt de sentit i mes ara, ja que en aquest context de positivisme ens trobem el grup dels que pensem que una “crisi es una oportunitat disfressada”.

Ser o pensar en positiu es una actitud que tant sols aporta beneficis i per tant es recomanable.

Carl Jung, que es un psicoanalista suís, deia que gran part del problemes no es solucionaven amb psiquiatria, sinó amb filosofia. Es habitual pensar que una persona te pensaments negatius perquè esta deprimida i no que esta deprimida perquè no para de tenir pensaments negatius.

L'ansietat permanent es la malaltia del nostre temps i esta causada pel continus bombardeig de noticies negatives que arrosseguen a pensaments negatius i limitatius que penetren sense autorització en la nostre consciencia.

A més a més, científicament esta provat en investigacions recents que la negativitat sostinguda en una persona, allibera substancies químiques com el cortisol o incrementa el nivell de glutamats dins les neurones arribant a destruir-les. Tot això fa que es perdi, de mica en mica, alegria, capacitat de aprendre i memòria.

Fa pocs dies ha corregut molt un document de l’Albert Einstein que deia que cap problema important es pot resoldre en el mateix nivell de pensament en el que ha estat creat. Mentre ens mantinguem en el nivell de referència de la negativitat existent, no podrem alterar cap situació. Es necessari canviar el marc de referència (“al loro”) i per això s’ha de ser capaç d’apartar-se de la idea de que lo que veig es lo únic que existeix i començar a buscar informació, a preguntar y obrir-nos a escoltar.


Per acabar t’acompanyo aquest link de you tube:


http://www.youtube.com/watch?v=X_XW6Y-K3QE&feature=related


Inspira i fa reflexionar, és ser positiu en el limit.

En fi, felicitats pel nou espai del blog i molt bona sort per a tots.

Carles Casanovas "

Més de 100.000 ànimes...

Mirar les imatges de la tragèdia que està vivint Haití ... commou.
Veure les mirades de les desenes de milers de ferits ... impressiona.
Tenir la sensació que tota l'ajuda humanitària que ara rebran és només una "tirita" en la seva hemorràgia social i econòmica crònica... entristeix.
Saber que set milions i mig de persones, que ja vivien en el fosc fosc túnel de la pobresa, s'acaben de quedar sense la única espelma que els il·luminava ... esgarrifa.

Nova secció al blog

Cada vegada estic més cansat d'obrir els diaris, mirar la televisió o escoltar la radio i veure que la major part de les notícies que s'emeten són negatives o directament desgràcies.
És per això, que he decidit obrir una nova secció en aquest blog (¡ AL LORO !) en la que intentaré anar-hi introduint notícies que al meu entendre són positives i que normalment apareixen en lletra petita a les pàgines de successos, si és que apareixen...
Notícies de gent que fa coses pels altres, de projectes que funcionen, d’organitzacions que es mouen per aconseguir un món millor.
En definitiva, notícies d'aquelles que en permetin dir allò de: "¡Al loro, que no estamos tan mal!"