L'enèsim intent de genocidi lingüístic

 Wert vol convertir el català en quarta llengua a l'escola i posar fi a la immersió

Si aquest no va aconseguir-ho en 40 anys de dictadura,

 

aquest altre no ho aconseguirà en 4 anys de mediocritat i mala llet.

 

Aturar un drama

Si bé és cert que la problemàtica dels desnonaments al nostre país és portada  als mitjans de comunicació només d’uns mesos ençà, no és menys cert que aquesta problemàtica porta afectant a moltes famílies des de ja fa uns anys.

Des d’un Ajuntament com el nostre, els recursos que tenim per poder incidir d’una manera directe en aquest àmbit és més aviat pocs, ja que ni el marc legal ni el competencial ens dóna eines per tal de poder  afrontar i donar respostes a aquest drama social que en viscut, o estan  vivint,  un grup relativament important de famílies castellarenques.

Per aquests motiu, ja fa quatre anys, que en el si de l’Ajuntament, treballa una comissió d’habitatge integrada per responsables de Serveis Socials i de l’Oficina Local d’Habitatge, que d’entre altres atribucions, té com objectiu detectar i assessorar a les famílies  que tenen problemes per afrontar els seus deutes hipotecaris, amb l’objectiu d’evitar situacions dramàtiques que comporten els processos de desnonament.

En aquest sentit,  hem eliminat l’impost de plusvàlua, a nivell municipal, per a les persones que aconsegueixin la dació en pagament, hem intermediat entre les entitats financeres i els afectats per evitar els desnonaments i hem destinat una part important dels nostres recursos a ajudar a les persones que han perdut la seva vivenda.

En aquest context, i tenint en compte que la situació s’agreuja dia a dia,  aquesta setmana l’Alcalde ha adreçat una carta a totes les entitats financeres amb oficines al nostre municipi, instant-les a suspendre tots els procediments d'execució hipotecària que afectin famílies castellarenques, si més no fins que es posi en marxa la nova regulació anunciada pel govern de l’Estat.

D’altra banda, també s’ha fet avinent via carta, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i als presidents de la Generalitat i del Govern Central la necessitat d’establir una moratòria que paralitzi els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

En resum, ens trobem davant una situació d’emergència social, i des dels Ajuntaments reclamem un nou marc legal que ens permeti garantir el dret a l’habitatge a tots els nostres veïns i veïnes.

El món no està del tot malament

Un preu massa alt

Ara que s’ha acabat l’estiu, l’època de l’any més crítica pel que fa al risc d’incendi forestal, és moment de fer balanç de la campanya d’enguany. Aquest any, les previsions meteorològiques auguraven un estiu mogut pels serveis de prevenció i extinció d’incendis d’arreu del país, com finalment i malaurada així va ser.  Les condicions de temperatura i humitat dels boscos de Castellar no eren massa diferents als de la resta del principat.

En aquest context de risc d’incendi altíssim, ens podem considerar afortunats amb el balanç final de la temporada pel que fa a superfície cremada. En total, no hem arribat a les tres hectàrees, tenint en compte l’ensurt que tots vam patir el dia 19 de juliol quan es va declarar un incendi a tocar de Can Font, que va calcinar més de dues hectàrees. Només la ràpida actuació dels bombers i de les Agrupacions de Defensa  Forestal (ADF) van poder evitar una catàstrofe ambiental molt més important.

Va ser precisament durant les tasques d’extinció d’aquest incendi quan és va produir la tràgica notícia de la mort d’un membre de  l’ADF d´Ullastrell: en Josep Salvador Trilla.

Aquest diumenge, al mateix lloc on va perdre la vida, es realitzarà un acte de record i homenatge organitzat per l’ADF i que comptarà amb la presència dels companys i familiars d’en Josep.

Des de l’Ajuntament no podem fer més que unir-nos a aquest reconeixement i agrair, una vegada més, la tasca que realitzen, de manera desinteressada, moltes persones que com en Josep, estan al servei del territori i que amb la seva estima i dedicació ajuden a preservar el nostre patrimoni natural, a vegades, arriscant la seva vida.

Tornar a mirar el riu cinquanta anys després

Ben aviat commemorarem el cinquantè aniversari de les riuades que van afectar el Vallès l’any 1962. El proper 25 de setembre, molts veïns i veïnes reviuran el record d’un dels episodis  més tràgics de la nostra història moderna, que van segar la vida de més de 700 persones a tot el Vallès.

L’any 62, bona part de la vida quotidiana d’un bon nombre de persones de la nostra vila girava al voltant del Ripoll. Era l’època d’esplendor de la indústria tèxtil del país i Castellar, gràcies al potencial que oferien les indústries vinculades a la Família Tolrà (el Molí d’en Busquets i Can Barba), entre d’altres, no n’era una excepció.

Poc a poc però, i passats aquests cinquanta anys, el paper del Ripoll a la vida dels castellarencs i castellarenques ha canviat radicalment. El que abans era l’origen de la principal activitat econòmica de la vila, en les darreres dècades ha caigut en l’oblit i ha sofert un procés de degradació progressiva que ha fet trontollar bona part dels rics valors arquitectònics, ambientals i paisatgístics de tot l’àmbit fluvial.

Per començar a invertir aquesta inèrcia, durant els darrers anys s’han realitzat una sèrie d’actuacions al riu per tal de tornar-lo a  posar en valor. S’han ordenat diverses zones d’horta pública, s’han senyalitzat els diferents itineraris riberencs, s’ha aconseguit una millora molt significativa de la qualitat de l’aigua, s’han fet esforços per mantenir en bon estat els camins i s’han realitzat neteges periòdiques, tant per eliminar residus com per eliminar espècies invasores que posaven en perill la fauna i flora autòctones, entre d’altres.

Malgrat tots aquests esforços ja realitzats, el cert és que encara ens queda molta feina per fer per poder tenir el riu com ens agradaria. En aquest sentit, creiem que el fet que la recuperació de l’àmbit del Ripoll sigui un dels principals eixos vertebradors de la revisió del Pla General que s’està  duent a terme, és una oportunitat històrica per tornar a convertir el riu en una zona de la que tots els castellarencs i castellarenques en puguem gaudir i sentir-nos-en orgullosos.    

Últimament el nano treballa fi

Després del "Verano fatal", el nano,  inspirat pels aires de l'Atlàntic nord i il·luminat pel sol de mitja nit, torna a posar per escrit allò que em passa pel cap.

Es veu que el nano té moments de lucidesa...

No ens ho podem permetre

"Un home mata el seu fill disminuït i se suïcida"

Quan alguna persona arriba a aquests extrems és senyal que alguna cosa no funciona a la nostra societat. No ens podem permetre que la desesperació, porti a les persones més vulnerables a buscar "solucions" tant dràstiques.