Tornar a mirar el riu cinquanta anys després

Ben aviat commemorarem el cinquantè aniversari de les riuades que van afectar el Vallès l’any 1962. El proper 25 de setembre, molts veïns i veïnes reviuran el record d’un dels episodis  més tràgics de la nostra història moderna, que van segar la vida de més de 700 persones a tot el Vallès.

L’any 62, bona part de la vida quotidiana d’un bon nombre de persones de la nostra vila girava al voltant del Ripoll. Era l’època d’esplendor de la indústria tèxtil del país i Castellar, gràcies al potencial que oferien les indústries vinculades a la Família Tolrà (el Molí d’en Busquets i Can Barba), entre d’altres, no n’era una excepció.

Poc a poc però, i passats aquests cinquanta anys, el paper del Ripoll a la vida dels castellarencs i castellarenques ha canviat radicalment. El que abans era l’origen de la principal activitat econòmica de la vila, en les darreres dècades ha caigut en l’oblit i ha sofert un procés de degradació progressiva que ha fet trontollar bona part dels rics valors arquitectònics, ambientals i paisatgístics de tot l’àmbit fluvial.

Per començar a invertir aquesta inèrcia, durant els darrers anys s’han realitzat una sèrie d’actuacions al riu per tal de tornar-lo a  posar en valor. S’han ordenat diverses zones d’horta pública, s’han senyalitzat els diferents itineraris riberencs, s’ha aconseguit una millora molt significativa de la qualitat de l’aigua, s’han fet esforços per mantenir en bon estat els camins i s’han realitzat neteges periòdiques, tant per eliminar residus com per eliminar espècies invasores que posaven en perill la fauna i flora autòctones, entre d’altres.

Malgrat tots aquests esforços ja realitzats, el cert és que encara ens queda molta feina per fer per poder tenir el riu com ens agradaria. En aquest sentit, creiem que el fet que la recuperació de l’àmbit del Ripoll sigui un dels principals eixos vertebradors de la revisió del Pla General que s’està  duent a terme, és una oportunitat històrica per tornar a convertir el riu en una zona de la que tots els castellarencs i castellarenques en puguem gaudir i sentir-nos-en orgullosos.    

Últimament el nano treballa fi

Després del "Verano fatal", el nano,  inspirat pels aires de l'Atlàntic nord i il·luminat pel sol de mitja nit, torna a posar per escrit allò que em passa pel cap.

Es veu que el nano té moments de lucidesa...

No ens ho podem permetre

"Un home mata el seu fill disminuït i se suïcida"

Quan alguna persona arriba a aquests extrems és senyal que alguna cosa no funciona a la nostra societat. No ens podem permetre que la desesperació, porti a les persones més vulnerables a buscar "solucions" tant dràstiques.

Compartir l’espai públic

Amb l’arribada del bon temps, tots sortim al carrer per gaudir de l’espai públic, fugir de la calor i estar amb amics.

L’ús intensiu que fem de les places i carrers més enllà dels indubtables beneficis socials i relacionals que comporta, també pot generar situacions de conflicte entre el veïnat.

La principal font de problemàtiques en aquests mesos caniculars, si fem cas a les queixes que arriben a l’Ajuntament, són les derivades de sorolls nocturns. La major part d’aquests sorolls, segurament també es produeixen durant la resta de l’any, però és ara quan es fan més molestos, tenint en compte que ara, qui més qui menys, dorm amb la finestra oberta.

D’altra banda, també es pot incidir en la neteja dels espais. Malauradament uns pocs ciutadans no fan ús de les papereres i deixen deixalles als espais que són comuns. Aquest poc respecte pel que és de tots, es tradueix en unes despeses en neteja que podrien ser sensiblement menors si tothom deixés l’espai públic net. La màxima : “no és més net qui neteja més sinó qui embruta menys,” en aquest cas es fa del tot indicada.

I per últim, també cal destacar que durant aquests mesos de bonança climatològica també augmenten els actes vandàlics contra el mobiliari urbà i l’enllumenat públic. Aquestes bretolades, que alguns tendeixen a relativitzar-ne la importància, contribueixen de manera determinant a degradar l’espai públic i fer-nos com a poble una mica més pobres.

Per tot això, des del Consistori, volem fer una crida a la tolerància i al respecte entre els veïns i veïnes, però al mateix temps, una crida a no permetre i a denunciar si cal, les actituds incíviques que degraden la convivència, ens costen calés i malmeten el que és de tots.

Semana grande de l'Oficina Antifrau

L'Oficina Antifrau de Catalunya estudia una denúncia de Luis del Rivero contra Isidre Fainé

 

 Gràcies a dos d'ells, als de l'Oficina Antifrau se'ls hi ha girat feina últimament 

De cara al Parc Natural

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que preserva un trenta per cent del nostre terme municipal, commemora enguany el seu 40è aniversari com a espai protegit, i ho celebra aquests dies amb una edició especial de Viu el Parc!, que inclou propostes com tallers o sortides guiades.

Dissabte passat, vam poder gaudir d’un d’aquests espectacles en el marc de la Festa del Riu, que enguany arribava a la seva desena edició. La jornada va servir de cloenda de les activitats del Projecte Rius d’aquest curs, i hi van participar una vuitantena de persones, especialment canalla.

Malauradament però, massa sovint els castellarencs i castellarenques no tenim consciència de la importància que té el fet de tenir aquest espai protegit a casa nostra, i no som capaços de posar en valor i rendibilitzar aquesta figura de protecció.

Municipis veïns com poden ser Matadepera o Sant Llorenç Savall, fins a data d’avui, han tingut més habilitat que nosaltres a l’hora de “fer-se seu” el Parc.

Això ha de canviar i ha de canviar pel bé del nostre territori i per la seva viabilitat natural, paisatgística i econòmica de cara al futur. Entre tots (direcció del Parc, propietaris, visitants i Ajuntament) hem d’emprendre les actuacions necessàries per tal de fer-ho possible.

No dubteu que des del Consistori, aquest serà el nostre capteniment de cara als propers anys, tot cercat les complicitats i aliances que ho facin possible. En aquest sentit, tampoc tanquem la porta a una possible ampliació de l’àmbit del Parc dins el nostre terme municipal.

El Castellar del futur ha de mirar de cara al Parc Natural, i ha de ser capaç de capitalitzar-ne tots els seus impactes positius.

Resposta a l'Esperanza

"Què passaria si en una final del campionat de Catalunya comença a sonar 'Els Segadors' i hi ha una xiulada monumental?",  ha preguntat la presidenta de la Comunitat de Madrid 

 

Doncs el mateix que si es xiula la Marxa Reial:  RES !!!

La pregunta que s'hauria de fer aquesta senyora és perquè cada vegada hi ha més gent que la vol xiular.
Potser per les actituds de gent com ella?