Des que sóc regidor a Castellar, un tema recorrent que va sortint en diverses converses amb veïns és el tema de l'aplicació o no de les contribucions especials per tal de finançar millores significatives d'infraestructures i xarxes de serveis.
El discurs general, que naturalment jo també comparteixo, és que: "jo ja pago els meus impostos i per tant què coi s'han pensat de fer-me'n pagar més!"
Aquesta reflexió, que és la primera que ens surt de l’estómac al 99% dels humans, quan s'analitza amb coneixement de causa i sabent la realitat pressupostària dels ajuntaments va perdent força.
Els ajuntaments, i el de Castellar no és una excepció, tenen per regla general molts problemes per tal de poder finançar els serveis i les obres que els ciutadans i ciutadanes reclamen.
En l'actualitat hi ha un decalatge molt important entre el cost dels serveis a oferir i els calés disponibles.
Això em porta a la conclusió que a mitjà termini, molts ajuntaments hauran d'aplicar contribucions especials de manera generalitzada, no per voluntat política sinó per necessitat.
Que Déu ens agafi confessats a tots: pagadors i cobradors!
3 comentaris:
I més quan els ingressos derivats de la construcció (llicències...) fan que els ingressos siguin menors als pressupostats i/o acostumats...
Ai quin mal...
quina raó tens Odalric!!
Publica un comentari a l'entrada