I jo també em pregunto: On és en David?

Jo també conec en David.
És un bon amic i també el trobo a faltar.
Amb el permís de l'Eulàlia Sagrera us reprodueixo el seu article (signat també pel Carles Argemí) d'aquesta setmana a l'Actual.
Aquestes coses fan perdre la FE en l'espècie humana.

On és en David?

El David fa dies que no surt, ja no volta per la plaça, no el veiem pas pel mercat... El seu pare, ens n’explica els motius. Fa un parell d’anys va tenir una discussió en una carnisseria ben cèntrica del poble, amb una clienta: tot i coneixent la seva discapacitat i les seves limitacions, i sabent que en David és un culé empedreït, va voler fer-lo enfadar amb aquest tema. En David, que no sap discernir el que és una broma del que no, va insultar la dona, i , quan ella li va aixecar la mà, ell li va donar un cop. La mala fortuna va fer que la dona es fes un trau a la cella. I la poca delicadesa d’ella la va portar a fer una demanda judicial contra el noi.

No entenem com gent que coneix en David des de sempre, ignorant les disculpes que el pares en persona els van fer arribar, hagin estat capaços de demanar una compensació econòmica. I ens en fem creus que després de l’absolució del David per incapacitat, aquesta persona formulés una segona demanda, als pares, com a responsables. És evident que els pares, com tots els pares, són responsables del seu fill. Però quina culpa tenen els pares que en David i els seus companys estiguin envoltats de gent tan poc sensible i amb tan poc sentit de la responsabilitat col·lectiva? On hem deixat aquella cèlebre frase que l’educació d’un infant (suposem que aquí hi podem incloure els discapacitats) és feina de tot el poble?

Ara, els pares del David es volen curar amb salut; tenen por de la reacció del seu fill i no el deixen sortir al carrer sol, malgrat que s’acosta a la cinquantena. Nosaltres els volem dir, des d’aquí, que no és pas del David de qui han de tenir por, sinó d’aquells que no accepten que, afortunadament, la societat és rica, plural i diversa. D’aquells que, amb la seva actitud egoista i discriminatòria, ens fan avergonyir coma poble.

Trobem a faltar en David...