Ja fa uns dies que veu el món gris. Sap que la nebulosa que la desorienta no és real sinó que la porta dins, però el fet és el mateix ja que és així com ho viu.
No té motius objectius. Jo li dic que s'ho tregui del cap, que torna a caure en el vell costum de donar voltes a temes que no tenen substància i que no li aporten res.
Es sent desorientada i amb unes incerteses vitals que feia temps que no sentia. Pot ser la no arribada de la primavera o fins i tot converses mantingudes o pendents, tant li fa.
El món segueix girant al seu voltant i ella torna a buscar el seu lloc, el seu encaix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada