Els drets i els deures

Avui part dels treballadors públics d'aquest país han exercit el seu dret a vaga.
Tal i com es recull a l’article 28.2 de la Constitució, aquest no és un dret absolut, sinó que cal exercir-lo conforme a les previsions legals, entre d’altres, les de garantir que s’atenguin els interessos generals i es mantinguin els serveis públics bàsics, evitant situacions de desemparament. D'aquí els serveis mínims que decreten totes les administracions.
Sense menystenir els drets que hom pot tenir en matèria laboral o en general els drets que tots tenim com a ciutadans, crec que en la societat actual no hi ha un equilibri entre els drets i els deures que ens autoatorguem cadascú de nosaltres.
Hi ha un percentatge bastant considerable de la població que coneix fil per randa tots els seus drets (com a treballador, com a ciutadà, com a consumidor....), i en canvi el percentatge dels coneixedors de tots els seus deures baixa estrepitosament.
Entre tots hem ajudat a construir una societat malalta, en la qual ens hem instal·lat en una reivindicació constat i en no veure més enllà de l'interès merament particular.
Sense anar més lluny , si hom llegeix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, referendat l'any 2006 i que ara espera (i desespera) una sentència del Constitucional, la paraula "Dret" hi apareix 236 vegades mentre que la de "Deure" només hi apareix 45. Aquesta desproporció , anecdòtica si es vol, no deixa de ser un reflex que il·lustre en quin tipus de societat vivim.
Que lluny queda de la nostra realitat quotidiana la cèlebre frase d'en JFK : "no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país."