Durant gairebé dues dècades aquest país ha viscut amb tics de nou ric. No només els diferents governs, que també, sinó cada un de nosaltres. Hem aprés a viure amb un creixement constant dels drets i no hem estat disposats a pagar el que valien.
Com sàviament va dir l'ex-conseller Castells en una ocasió: "Volem tenir els serveis de Suècia pagant els impostos de Malta."
Ara comencem a recollir els fruits de la nostra insostenible opulència.
Amb l'excusa de la crisi però (Ah... Alertaaaa!...com diria en Monegal), alguns aprofiten per camuflar el debat ideològic:
4 comentaris:
Però la culpa de tot és nostre, oi? Dels ciutadans i ciutadanes que us donem confiança, no?
Que fàcil que és administrar el diner públic i anar tirant pedres fora.
Els polítics també haureu de menjar sardines? vull dir. Els sous s'ajustaran al mateix ritme que les retallades socials, d'educació, sanitat, infraestructures, sous funconaris...
Mina, potser et penses que els que ens dediquem circumstancialment i temporal a la política no som ciutadans? I que no paguem impostos com tothom?
Si llegeixes bé el "post" veuràs que també responsabilitzo els diferents governs.
Administrar el diner públic no és fàcil i gestionar la misèria tampoc.
Si algun dia tens l'honor, que jo ara tinc, de poder treballar pel teu poble, estic segur que la teva opinió canviarà.
Albert,
avui "el polític" sóc jo i demà pots ser-ho tu. Potser et penses que els ens dediquem això som aliens a la realitat del món?
Les retallades socials, les de l'educació, les de la sanitat, les d'infraestructures i les salarials, ens han afectat, ens afecten i ens afectaran com tothom.
Publica un comentari a l'entrada