Increïblement la història es repeteix.
Tornen al seu quarter d'hivern situat als peus de la muntanya.
Cerquen les essències i el caliu dels seus acòlits, ja que a on es lliura la batalla, a les planures, es troben perduts.
Ara la seva vida i la seva gent gira al voltant d'un campanar petit.
Aferrats al somni de la reconquesta, esperen que el suport incondicional dels indígenes del llogarret, els quals un dia ja van deixar penjats amb falses promeses d'amor etern, com les que els hi fan ara, els permeti sortir del fang.
El General ha convertit el Palau Taronja inacabat en la seva base d'operacions. Mirant a l'horitzó, amb l'ensenya comuna onejant damunt seu, cerca amb la mirada d'estadista imperial, les terres que un dia van ser seves i que, internament, sap que no recuperarà.
8 comentaris:
els indígenes es pregunten si després del meu Sant, el tinent de les planures podrà "APARCAR" el tema...... :)
M'agrada.
Els de la meva quinta fa més de seixanta anys, veiem totes les pelis de romans.
aquest relat ha estat creat abans o després de la missiva del César del Paulau de la planura de "campanya neta"?
A quanta vanitat ens empeny la bona opinió que tenim de nosaltres!
Michel de Montaigne, escriptor francès (1533-1592)
Josep M Montané
St Feliu del Racó
"Qui no té feina, el gat pentina" Frase feta catalana universal i atemporal.
Paquita, sap distingir vostè les "churras de las merinas"?
doncs miri Sr. Canalís, jo no, i dubto que vostè si les sàpiga distingir. D' estar així, enhorabona!. Amb una mica d' esforç segur que arriba a entendre el que vull dir...Per cert, veig força diferèncie entre la qualitat del relat i les resposta, què potser s' han menjar els lleons el seu apuntador?
Lamento haver baixat el nivell dels meus comentaris.
És que el "negre" que em fa els escrits tenia vacances de setmana santa. No pateixi però, que aviat tornarà ;-)
Publica un comentari a l'entrada