L’acte principal d’ahir fou la declaració institucional en motiu del 11 de setembre al carrer de les Roques. D'aquest acte m’agradaria fer dos comentaris.
D’una banda, disculpar l’absència de quatre regidors de l’equip de govern que van assistir a l’enterrament del pare d’una benvolguda amiga i ex-regidora: la Rosa Massot. Des d’aquí vull fer arribar el meu condol a ella i a tota la seva família.
D’altra banda, analitzar el paper que prenen alguns regidors de la oposició en actes institucionals d’aquesta mena.
Normalment quan es tracte d’un esdeveniment institucional, el protocol marca que tots els membres del Consistori ocupin un lloc destacat al costat de l’Alcalde, ja que la seva presència significa la unitat de totes les forces polítiques i en definitiva, la presència de tots els ciutadans que representen. Així ho van entendre ahir els regidors d’Esquerra República de Catalunya i els de l’Altraveu, però no els de Convergència i Unió, que van preferir quedar-se entre el públic assistent.
No és la primera vegada que això passa, i per tant no crec que sigui fruit de la casualitat. Sense anar més lluny, i fent una mica de memòria, la Diada de l’any passat va passar el mateix. Durant el descobriment de la placa del Passatge de la Higuera també, o en la inauguració del mercat municipal, etc.
Més enllà de les diferencies ideològiques o personals que hi pugui haver entre uns i altres, hi ha una cosa que està per sobre: la Institució.
Quan un és elegit com a regidor o regidora, adquireixes una funció representativa que va més enllà de la teva persona. Quan les regidores i regidors de Convergència decideixen no alinear-se al costat del seu Alcalde en un acte institucional, no són ells els qui no hi són. No hi són els 2.345 castellarencs i castellarenques que els van fer confiança.
No us enganyaré. Em sap greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada