Avui ha tornat a ploure. Divendres al vespre ja ho va fer una mica i per sort pels nuvis, i la resta de convidats, el dissabte va ser només un dia ennuvolat. Com no podia ser d’altra manera, deixeu-me felicitar la Mercè i l’Óscar pel seu enllaç i per la bona estona que vam passar.
Cada vegada que es casen uns amics (val a dir que ha estat com una epidèmia en els darrers mesos), un se n’adona que el temps va passant i que aquelles coses que abans només feien les “persones grans”, ara les fan les persones de la teva quinta.
Abans els jugadors del Barça eren senyors i ara són xavals que els hi portes deu anys d’avantatge. Abans els nens petits ben educats et tractaven de tu i ara comencen a fer-ho de vostè. Abans ser estudiant de la universitat et servia per aconseguir descomptes al cinema i ara comences a tenir problemes per dir quants anys fa que vas acabar la carrera. Primer tenia el carnet jove, després vaig tenir el carnet +26 i ara no hi carnet que valgui.
La vida no espera. Tempus fugit.
Ai la pluja!
1 comentari:
Noi, em fas sentir molt vell.
Tot son etapes, es cert. I tambe es cert que a l'etapa casaments segueix la etapa nens, ja ho veuras. I de cop i volta veus que no es pot deixar res per més endavant, perque ja estas al futur.
Publica un comentari a l'entrada