Fa una hora que s’ha acabat el primer Ple d’aquest nou curs polític. Si no vaig errat, ha estat un dels Plens més curts de tota la legislatura.
A l’espera que la regidora Montse Gatell faci ja el seu clàssic i esperat resum del què ha succeït durant aquesta darrera sessió plenària, permeteu-me que m’avanci i expressi la meva més profunda decepció pel posicionament immobilista i el discurs profundament demagògic que ha mantingut el nou regidor Arderius i per extensió l’Agrupació d’electors de l’Altraveu, en relació als treballs d’urbanització del polígon de Can Bages.
Haig de reconèixer que la intervenció del regidor debutant m’ha tret de polleguera. Val a dir que no ha estat la primera vegada que m’ha passat, ja que en un dels primers Plens de legislatura alguna de les intervencions de la regidora Perich també m’havien causat cert nerviosisme (coses de ser un regidor novell).
La lectura del comunicat del “Politburo”, perquè no es pot dir de cap altra manera de l’exposició de motius que ha defensat l’Altraveu, ha estat plena de dades falses o si més no incontrastables, acusacions infundades, insinuacions malintencionades i afirmacions errònies derivades del desconeixement dels més elementals principis de dret administratiu. Això sí, ha estat carregat de bones voluntats (però com bé diu un Alcalde que conec : el camí cap a l’infern està fet de bones voluntats).
El què més m’ha encès però, ha estat que aquest discurs (perquè ha estat un discurs), que hagués pogut signar el mateix Hugo Chávez, s’ha llegit després de més d’una hora de reunió entre un servidor i el lector del mateix. Durant la reunió he explicat del dret i del revés el perquè no podíem votar a favor de la proposta si no s’esmenava un dels cinc punts dels que constava. L’argumentació lògica ha aconseguit que el meu interlocutor hagi entès el nostre posicionament, però no ha pogut doblegar la impertorbable, intransigent i monolítica opinió de la guardiana de les essències, el bé suprem i la veritat absoluta : L’Assemblea de l’Altraveu!
Per cert, que algú em digui qui és “l’Assemblea”, perquè de vegades sembla que tingui vida pròpia i no la formin persones. Quan acaben els arguments diuen: “potser tens raó, però hem sap greu, l’Assemblea ja ho ha decidit”
Avui he arribat al ferm convenciment que intentar pactar la modificació d’una coma de qualsevol proposta que es presenti des de l’Altraveu és impossible. És perdre el temps. És com parlar amb una paret. I no ve d’avui. Ha passat amb el tema dels Censos o en el tema de la participació en els Plens, entre d’altres.
El Ple d’avui, ha estat la confirmació final que l’experiència de l’Altraveu és fantàstica com experiment de participació ciutadana, però és un zero absolut en resolució, velocitat i flexibilitat a l’hora d’arribar acords i prendre decisions.
Amics i amigues de l'Altraveu, quan torneu al món real truqueu-me. Fins llavors no em feu perdre més el temps.
Tot això dit amb "carinyo"
