Tu i jo som tres

El Ple d'ahir va acabar molt aviat. Hi havia pocs temes i tots els punts de l'ordre del dia van ser aprovats per unanimitat. Poc després de les 22h ja era a casa i vaig obrir la televisió per veure que feien mentre sopava. Després d'un "zapping" inicial, en el qual vaig poder veure amb tristesa com el BATE Borisov no podia guanyar en un ambient gèlid, vaig anar a parar a Barcelona TV on feien un gran programa que es diu Telemonegal.
El programa el presenta el peculiar Ferran Monegal, un irònic crític de televisió que des de fa molts anys té una columna al Periòdico de Catalunya titulada "Tu i jo som tres" en la qual, molt sovint, esquartera programes de televisió de tota mena.
El convidat d'ahir, parapetat com sempre darrera una ampolla d'aigua de Vichy (servituds dels qui paguen del programa), era el periodista i reporter Vicente Romero, una d'aquelles cares de tota la vida a programes mítics com Informe Semanal, però que al menys jo, fins ahir, no posava nom.
L'entrevista, molt recomanable, versà sobre la seva llarga experiència com a reporter arreu del món, i el què em va agradar més va ser el seu punt de vista sobre el fenomen migratori que es produeix avui a casa nostra, el qual el va comparar amb el dels espanyols que no fa gaire marxaven a buscar-se la vida a Alemanya.
Sovint tenim tendència a pensar que som el centre del món i els que vénen de fóra són uns bitxos "raros" que només fan que causar-nos problemes. No fa gaires dècades, nosaltres érem aquests bitxos i ara, massa sovint, tenim actituds de nou rics.