Article del Diari el Punt d'ahir (Completament d'acord)

Molt honorable president del Parlament

Per Conxita Campoy i Martí (Alcadessa de Malgrat de Mar)

E m dic Conxita Campoy, exerceixo d'alcaldessa de Malgrat de Mar i milito al partit dels socialistes amb orgull. Em presento perquè ningú pugi sospitar del meu escrit: no us he votat mai.

He llegit, he vist i he escoltat la polèmica que s'ha produït arran de l'equipament del vostre cotxe. Polèmica injusta, desproporcionada i interessada a la qual vós heu fet cas erròniament, segons el meu entendre. Equipar el cotxe oficial avui de la manera que ho heu fet costa segurament el mateix que en temps de CiU de Pujol o del PSOE de González costava el telèfon mòbil, la ràdio, el CD, l'aire condicionat i altres estris que en aquell moment els cotxes normals no duien. Ara això ja no és polèmic perquè ja es dóna per fet que ho porten de sèrie, però en aquell temps la despesa devia ser ben extraordinària. Vull recordar que el senyor Aznar va ser salvat de l'atemptat gràcies que duia el cotxe blindat. Jo no me'n salvaria: vaig a peu i el meu cotxe no és blindat. És el que toca.

Jo us defenso, perquè crec que ja és hora que algú posi sentit comú a les coses i a la dignitat política. Ja està bé que tothom es vegi amb cor d'opinar tan lleugerament: la democràcia dóna dret a opinar, però no dóna dret a crucificar. Com us deia, crec que heu comès l'error de seguir els que havien provocat la polèmica. Si vós creieu que eren unes eines que us havien de ser d'utilitat, em sembla just i necessari que les tingueu. En referència al reposapeus, per exemple, si en comptes de ser president del Parlament fóssiu un empleat i l'haguéssiu demanat als sindicats i als responsables de la seguretat en el treball, no hi hauria hagut cap problema. L'altra opció és que dormiu. Si ho sabessin també us haurien criticat!

Senyor president, a qui alimenta l'estupidesa en aquest país no se li pot donar la raó, ni les polèmiques han d'espantar. El vostre gest és que ha delatat que tal vegada no era tan necessari.

La flota de cotxes amb renting, si s'ha de canviar, s'ha de fer, perquè també en depèn la seguretat en la conducció quan un cotxe ha complert el temps que es considera en ús. El que es podria criticar, en tot cas, és que els cotxes no fossin d'una marca del nostre país. Això també es ajudar l'economia.

Algú ha d'explicar que els viatges oficials no són vacances. No són els dinars i els sopars, els que han de ser manipulats com a crítica fàcil, ni tan sols és el que pot fer anar malament una administració, sempre que estiguin en el punt just. Forma part de la vida política, empresarial, farmacèutica, sindical, etc. El que fa anar malament a una administració i a un país és no governar i no prendre decisions: això és nefast tant per la imatge de desconcert que mostra qui governa com pel desencís que produeix a la gent. L'abstenció no la pararem amb l'anomenada participació ciutadana (mai no és participació, perquè només participen uns quants i gairebé sempre en els temes que els interessa).

El que arruïna un país és que el debat del cobriment de la via del tren duri 20 anys i que encara no tinguem la segona via al Maresme; el que arruïna un país és que la depuradora de l'Alt Maresme doni voltes durant 10 anys; que la MAT, perquè és polèmica, no es faci; que el quart cinturó hagi de canviar de nom perquè pugui ser aprovat... El que porta la misèria és que no se sigui valent per obrir un debat seriós amb els agents per prendre una decisió.

El que desconcerta un país és que un soci de govern no calli i agafi el telèfon per informar-se abans de fer cap comentari; el que desconcerta i desestabilitza un país és que els departaments no sàpiguen que els consellers o directors generals han de ser «fidels» al càrrec de l'alcalde i no passar xivatassos als del seu partit quan es tracta de gestió. El que desconcerta és que es creï una oficina antifrau sabent que no cal perquè els ajuntaments tenim l'obligació de presentar els comptes al tribunal de comptes, i aquest si fa bé la seva feina és qui ha d'obrir una investigació. El que arruïna un país és fer una llei de residus per obligar els ajuntaments, però a la mateixa administració que té les competències de fer complir la llei, amb les construccions se li fa difícil d'assumir. El que arruïna un país es fer una llei de protecció d'animals que costi 500 milions d'euros l'any. El que aborrega un país és no parlar de responsabilitat individual i no parlar clar als conciutadans per dir que la igualtat no vol dir feina per a tots, sinó que homes i dones poden treballar amb igualtat salarial, però que potser no hi haurà feina per a tots. El que arruïna un país és deixar una obra abandonada per política barata i pagar més per la reclamació de l'empresa.

I per no allargar-me, el que deseduca una societat és deixar que s'imposi l'opinió dels que no tenen opinió, siguin polítics o no.

Senyor Benach, no us conec prou però us veig un home seriós i responsable. Torneu a posar el que creieu que necessiteu al cotxe i deixeu que els morts enterrin els seus morts, i ajudeu a la governabilitat i a tirar el país endavant. Digueu al vostre partit que no us lamenteu més per l'Estatut i el finançament, que en aquest moment tot està molt difícil.

I el que ens cal és tirar endavant, que no vol dir renunciar a res. Ser un polític econòmic no és que un president del Parlament vagi en metro com alguns voldrien, sinó ser efectiu en la gestió.

Rebeu tot el meu respecte i adeqüeu el cotxe amb seguretat i comoditat, que la seguridad y higiene en el trabajo és per a tots i cosa de tots.

Això només pot passar aquí. Aquest debat en cap lloc d'Europa es produiria. Té raó qui diu que això respon a la poca estima que es té a la classe política, i algú ha de dir que sense aquesta classe la democràcia no existiria. Ni el poble sobirà l'escolliria.