Negativitat

Fa uns mesos que he anat observant certs tics de la nostra societat que no m'agraden.
La negativitat s'ha apoderat dels sentiments de bona part dels individus que la formem i això genera que qualsevol cosa, per molt positiva i justa que sigui, sempre hi ha algú que hi busca la vessant negativa i destructiva .
Això passa a tots nivells. Passa al poble, però també a la resta del món.
Molta gent "borda", molta gent està a la defensiva, molta gent busca els culpables de qualsevol cosa i abans de jutjar-los ja els ha penjat del pal més alt.
La crispació, la desconfiança i el mal rotllo s'ha apoderat de bona part de nosaltres i això, vulguem o no vulguem, ens afecta la nostra vida diària.
Per això he decidit des de fa uns mesos de no enfadar-me per res. No sé si ha estat el meu nou estat civil, o la sensació de que pensar en negatiu no ens ajuda a tirar endavant. No m'ajuda a mi, però tampoc ajuda al poble, al país ni al món.
L'únic que ens pot fer evolucionar com a individus, com a societat i com a país, és la confiança en que demà les coses poden ser millors si hi posem el coll i treballem conjuntament.
Mirar endarrera, criticar l'altre, cercar el culpable d'una situació o caure en el victimisme, no aporta res de bo.
Vull fer una crida a pensar en positiu, vull fer una crida a sumar i no restar, vull fer una crida, en definitiva, a l'optimisme.