Un home normal

Ell és un home normal. Dic home, ja que el pas del temps ha fet que aquell aire juvenil que havia arrossegat fins no fa gaire, s'hagi anat apagant per donar pas a una maduresa forçosa accelerada els últims anys.
El seu pensament, de vegades lúcid de vegades massa recargolat, sovint tendeix a analitzar la seva existència com si es tractés de la vida d'algú altre, intentat discernir com ha arribat a ser qui és i a fer el que fa.
És conscient de la sort que ha tingut i també és conscient de tot allò que deu als seus pares -tot i que no els ho demostri tant sovint com es mereixerien- que l'han permès gaudir d'oportunitats que, malauradament, la immensa majoria de les persones no podran tenir mai.
Ha tingut dues germanes que al llarg de la seva vida l'han fet molt feliç i l'han marcat profundament. Una d'elles, per desgràcia, ja no hi és, i l'altra, per mèrits propis, s'ha convertit en la nineta dels seus ulls. Ara s'ha fet gran, però per sempre més serà "la nena".
Vol ser pare, i amb Ella, quan arribi el moment, de ben segur que formaran una família i aniran forjant un futur comú acabat d'estrenar.
En el fons és un privilegiat i ell ho sap, tot i que de vegades, el dia a dia, li faci perdre la veritable perspectiva de les coses.
Com deia, és només un home normal, carregat de les pors que tots tenim, de les il·lusions que tots anhelem i de les esperances que ens fa tirar endavant.