Elogi del viure

Per aquelles coses que té la vida, ahir vaig conèixer el meu metge de capçalera. Penjat del suro de la consulta, la Clara em va fer notar, que hi havia dos papers que em van cridar l'atenció.
El primer deia " La felicitat comença quan parem de queixar-nos".
El segon era una autèntica declaració d'intencions i un referent per afrontar els difícils moments que ens toca viure. Un fragment de l'Elogi del viure de Joan Maragall que deia així:

"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva".

Ser feliços està a les nostres mans.