Abans-d'ahir escoltava per la radio la compareixença del President del Govern espanyol davant del Senat. Després de la seva intervenció, uns senadors van aplaudir i d'altres van començar a xiular. Després va sortir a la tribuna d'oradors el portaveu del PP al Senat, i l'escena es va reproduir amb una única diferencia, que els que abans xiulaven ara aplaudien i els que abans aplaudien ara xiulaven.
Per un oient de radio com jo, la sensació de tot plegat era de patí de col·legi. Persones adultes, suposadament preparades i amb un mínim de consciència democràtica i respecte institucional, no poden donar aquesta imatge de hooligans de camp de futbol.
Ja sé que això no és patrimoni exclusiu del senat, i que malauradament es reprodueix a moltes cambres de representació d'arreu, però la sensació que et queda com a administrat, és que tots ells, indistintament del color polític, no estan a l'alçada de les expectatives que tenien dipositades en ells els seus electors.
1 comentari:
El que descrius no és pas nou, sempre ha estat així el congrés espanyol, cridar, insultar, xiular és endògen d'aquell parlament. I no pas d'ara d'aquests 30 anys de "democràcia", des de sempre.
Als catalans ens sorprèn, no estem acostumats a aquesta mena d'antidebat constant.
Publica un comentari a l'entrada