Des dels temps de la Renaixença (Once upon a time...), alguns polítics i el sector caspós de la societat espanyola més rància, han trobat en l'atac a les llengües "regionals" un filó electoral. Incitar els baixos instints de l'Espanya legionària, cavernícola i hereva dels sublevats del 36, buscant un conflicte identitari basat en qui parla què, és un atac a la convivència, un homenatge a la incultura i un monument a les crisàlides.
El penúltim acte al respecte, s'ha interpretat les darreres hores:
«Yo no pienso ponerme el pinganillo. El Senado es una institución del Estado y aquí se habla en castellano. No voy a entrar en el Pleno y hacer el ridículo», bramaba un senador por los pasillos de la Cámara Alta.
Rajoy cree que hablar en catalán en el Pleno del Senado no es propio de un "país normal"
"La majadería se estrena en el Senado"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada