Darrerament he tingut diverses converses al voltant d'un tema apassionant: les escoles.
Després de discutir amb una "senyoreta" molt propera a mi i un membre d'una AMPA apassionat, he arribat a la conclusió que en general les escoles, com moltes altres coses a la vida, són esclaves de la seva imatge.
Ara que s'apropen els dies de portes obertes, les direccions dels centres escolars van de corcoll fent tasques de manteniment de darrera hora per deixar les escoles "de punta en blanco", per la visita dels pares i mares. Aquesta voràgine reparacions, que sovint feia mesos que estaven pendents, son conseqüència, al meu entendre, de l'excessiu zel que tenen alguns pares i mares pel suposat benestar "físic" des seus fills.
En el món que ens ha tocat viure, un percentatge alt de pares i mares, consideren que una escola és "bona" si disposa d'unes instal·lacions boniques, cuidades i lluents.
Si repasseu les hemeroteques veureu que la major part de queixes, manifestacions i protestes d'AMPAS d'arreu (amb raó o sense), són conseqüència dels estat dels edificis i en rares ocasions el motiu d'enuig és la línia educativa del centre, la qualitat de l'ensenyament, la professionalitat dels mestres o la deixadesa d'alguns pares a l'hora d'educar els seus fills.
Des del meu punt de vista, si una escola és bona, ho és encara que tingui barracons. Ho és encara que les parets no estiguin perfectament pintades. Ho és encara que algun pany no acabi de tancar bé i ho és encara que no disposi de pissarres digitals d'última generació.
En definitiva, la qualitat d'una escola no la determina l'espai que ocupa sinó les persones que en formen part, allò que els pedagogs s'esforcen en anomenar "comunitat educativa".
Crec que de vegades, aquesta "comunitat" perd la noció del què és realment important pel futur dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada