" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

20 de juny 2008

La COPE, la Forja i la "Brunete mediàtica": Homenatge a José Doroteo Arango Arámbula "Pancho Villa"

Em declaro lector de la Forja. I per molts intents que faci l'actual “Consell editorial”, no aconseguiran que ho deixi de ser.


Dit això, permeteu-me dir que l'estil de l'ínclit Federico Jiménez Losantos ha quallat en la nova etapa d'aquest setmanari, la qual cosa no és d'estranyar tenint en compte el perfil ideològic del personal.

No entraré en valorar el contingut dels editorials que trobo profundament esbiaixats i partidistes, el què sí que he trobat divertit és el titular "Postures divergents", ja que de seguida m'ha vingut al cap un bonic joc de paraules si d'aquest titular substituïm la paraula “divergent” pel seu antònim.

En el meu anterior post ja avançava que la marabunta s'aproximava. Ara s’ha afegit a la festa la "Brunete mediàtica".

Sense que serveixi de precedent, aquesta setmana deixarem la mateixa "Cita de la setmana" ja que el "Consell editorial" de La Forja se n'han fet mereixedors. "¡Va por ustedes!"

17 de juny 2008

Des de la plantació...


Llegint els articles publicats recentment per alguns companys regidors del Consitori, em va venir al cap la magnifica pel·licula de l'any 1954 "“The Naked Jungle” o en castellà “Cuando Ruge la Marabunta” que us recomano de totes totes.


Heus ací la sinopsi:
Un home (en Charlton Heston) es casa per correspondència amb una dona simplement per poder tenir un hereu a qui llegar la seva plantació a la selva de Sudamèrica. La història gira al voltant dels caràcters oposats de la dona i el marit, que no es coneixien més que per carta, però al final s’han d’enfrontar a l’atac de la marabunta. Un exèrcit de formigues que avança per la selva arrasant tot el que troba al seu pas. I, és clar, la plantació està just en el camí de les formigues.

11 de juny 2008

Estimada lectora

Ahir em vas dir que havies llegit el meu blog. Em va fer especial il·lusió.
Escrigui que escrigui, no pateixis que no m'enfado amb ningú... ja ho saps.
Una abraçada

Aleix (ex-secretari)

06 de juny 2008

L'animació

Veig que darrerament la bolgsfera de la política castellarenca és molt productiva. Crec que està bé.
Tothom necessita llocs on esbravar-se, i perquè no aprofitar aquests espais de recolliment, que només llegeixes tu i quatre malalts més de l'esdevenir de la política municipal, per conèixer millor les inquietuds de cadascú.
Coneixent el perquè de les coses i "parlant" més els uns amb els altres a través d'articles creuats , estic convençut que tot i les discrepàncies inicials, trobarem maneres d'avançar conjuntament pel futur del nostre poble.

Avui estic optimista...deu ser que encara no ha plogut!

Pel què em diuen...

Pel què em diuen, vaig afinar poc en les apreciacions que vaig fer sobre l'actitud i les motivacions d'alguns membres de la junta del CAC en relació al tema de la setena escola. Si és així, ho lamento per les persones que s'hagin pogut sentir eludides .