" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

30 de març 2011

"Il cavaliere"


La política italiana, des de temps immemorials, è un casino (expressió usada en italià per referir-se a un merder). Però en els darrers temps, l'opereta que està protagonitzant els seu primer ministre és digne de les millors comèdies italianes de la post-guerra.
Les últimes noticies que arriben d'Itàlia diuen que la defensa de Berlosconi, en el cas Ruby, ha sol·licitat que vagin a declarar un seguit de "famosos", entre els quals es troben actors i actrius, futbolistes, presentadores de televisió i ministres del govern, entre d'altres....

PD: Per tranquil·litat dels lectors, he de dir que, tot i que no em faria res, la senyoreta Canalis, que cita la notícia, i un servidor, no tenim cap vincle familiar i ni tant sols ens coneixem.

22 de març 2011

Cada dia més aprop

Font: Sabater

Com cada matí (mentida ... només dos o tres cops per setmana), des que SM. els Reis Mags em van portar la polsera de soci de les instal·lacions del Puigverd, avui he anat al gimnàs per treballar una mica el físic.
A l'arribar m'he trobat dues grates sorpreses. La primera és que molts dels vidres del tancament ja estaven instal·lats, i la segona és han renovat bona part de les bicicletes estàtiques, de les cintes de córrer i les màquines de fer steps.
Cada dia que passa, el nou Complex Municipal Puigverd, gestionat des de fa un any per l'empresa SIGE, va agafant forma i les millores pels usuaris són cada dia més evidents.
En poques setmanes, podrem gaudir d'un bon equipament esportiu renovat i ampliat.

16 de març 2011

"Ladran, luego cabalgamos"


Les últimes hores la blogsfera castellarenca s'ha reactivat amb força gràcies al darrer número de l'Actual.
Veient el nivell de les queixes i la profunditat dels argumentaris utilitzats, m'ha vingut al cap una frase feta castellana atribuïda, sembla ser erròniament, al Quijote:

"Ladran, luego cabalgamos"


10 de març 2011

Alcalde, amic i bona persona



Diumenge a les 12h, a l'Auditori municipal, l'Ignasi és presentat com cap de llista del PSC a les eleccions municipals del 22 de maig.
Amb l'Ignasi ens coneixem des que érem molt petits. Vivíem pati per pati i jugàvem al carrer, quan els nens encara podien jugar al carrer a Castellar.
Després d'uns anys de distanciament (coses de la vida escolar d'un servidor) l'adolescència ens va tornar a unir dins un mateix grup d'amics. Juntament amb en Joan, en Jordi, l'Oriol, en Marc, l'Isaac, l'Emili i en Dani vam anar forjant una colla a base de sopars, sortides furtives per la nit sabadellenca i alguna que altra revetlla de Sant Joan o de Cap d'Any.
Desprès va venir la universitat i la facultat de lletres de l'Autònoma on, entre les aules, la biblioteca, el bar i la gespa vam anar formant-nos i és on va "néixer i créixer" la seva militància política.
Acabada la universitat, van venir les primeres experiències laborals i la relació d'amistat va continuar mentre ell ja era regidor de l'Ajuntament.
Al cap de tres anys però, la nostra relació va fer un salt, quan un cop escollit Candidat per les eleccions del 2007, em va proposar formar part de la llista electoral en qualitat d'independent.
Per mi va ser un orgull i un dels reptes més importants de la meva vida fins al moment.
El què va passar després del 27 de maig de 2007 ja és públicament conegut.
Diumenge, la història d'una nova legislatura es comença a escriure.
Diumenge, el que durant quatre anys ha demostrat ser un bon Alcalde, un bon amic i una bona persona, es torna a presentar davant la opinió publica per demanar que li facin confiança per seguir al capdavant del govern municipal.
Crec, amb tota sinceritat, que és el millor alcalde que Castellar pot tenir, i és per això us vull demanar que li feu costat aquest diumenge i el proper 22 de maig.

02 de març 2011

Tret de sortida


PD: com bé saben els amants de "El ala oeste de la Casa Blanca" el camí comença a New Hampshire

01 de març 2011

El tren ve de Qatar


Ahir al vespre vaig assistir a la xerrada que organitzava "Tren Castellar Centre" a la Sala d'Actes del Mirador. El "guest starring" era el arquitecte sabadellenc Manel Larrosa, el qual, juntament amb en Joan Pinyot, president de la plataforma, van glossar les virtuts de la proposta alternativa de traçat i d'ubicació de les estacions que fan, respecte a les que preveu l'estudi informatiu que ha realitzat el, ara ja, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. En un moment de la seva exposició, van xifrar el cost de portar el tren a Castellar, segons "l'estudi oficial" (val a dir que fins que no hi ha un projecte executiu tot són aproximacions), en uns 300 milions d'euros.
Al tornar a casa, mentre sopava, vaig estar mirant el 3/24. Una de les notícies era que el President Zapatero havia arrencat dels qatarians uns 300 milions d'euros per injectar a les caixes d'estalvi.
En aquell moment vaig pensar que el sistema financer d'Espanya havia d'estar molt fotut, si tot un President del Govern, havia de recórrer mig món per aconseguir que algú hi invertís els diners equivalents a la construcció de quilometres de ferrocarril.