NO !

Fa una setmana que no es parla d'altra cosa. Els grans debats en aquest país duren una setmana i això vol dir que la setmana vinent ningú recordarà tota la polèmica sobre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), conegut popularment com el cementiri nuclear.
Durant els últims dies, dos alcaldes han estat linxats públicament: l'alcalde de Yebra a Guadalajara i el d'Ascó a la Ribera d'Ebre. En ambdós casos ho han estat per fer una aposta valenta i decidida pel futur del seu poble. Chapeau per ells!
En aquest cony de país, hi ha molta gent està en contra de moltes coses i la gran majoria de les vegades amb un argumentari poc elaborat, farcit de mitges veritats i carregat d'ignorància interessada o fingida.
En aquest cas, estan en contra dels cementiris nuclears i ignoren que encara que ara mateix tanquessin totes les centrals nuclears del món, infraestructures com aquesta s'haurien de construir igualment per gestionar els residus ja existents i que actualment s'amunteguen en les piscines de cada central nuclear.
I jo em pregunto: Quin lloc millor per acollir aquest tipus d'instal·lacions que en municipis que fa dècades que pateixen l'estigma social de tenir centrals nuclears i que ara se'ls obre la porta de poder-ne treure algun profit (feina, ingressos i un futur) amb un projecte d'un impacte ambiental infinitament menor al de les pròpies centrals nuclears? Per no parlar d'una cosa que es diu solidaritat territorial....
Aquests mateixos que estan en contra del cementiri i de les centrals nuclears, en el debat sobre el model energètic del país també estan en contra de:

• la valorització energètica dels residus ja que no volen incineradores.
• del mapa de parcs eòlics perquè malmeten el paisatge i maten ocells.
• de la construcció de noves preses per l'aprofitament hidrològic dels rius, ja que frenen els sediments.
• de les centrals tèrmiques vista la desgràcia ambiental de Cercs
• dels horts fotovoltàics perquè ocupen grans extensions de zones de conreu.
• i, com no, de la interconnexió elèctrica amb França... la famosa MAT.

Això si, cada dia quan es fa fosc encenen el llum i no tenen ni punyetera idea d'on s'ha generat la energia que consumeixen i què s'ha hagut de fer perquè arribi fins a casa seva.
Als meus amics de la "Cultura del NO" només els puc dir que per fer truites s'han de trencar ous!

Més positius

Ahir un amic em va escriure un comentari en referència al meu post del 12 de gener d'enguany.
Em prenc la llicència, ja que estic convençut que no li sabrà greu, de reproduir-lo a continuació. En Carles és un personatge a tenir en compte i és un gran militant del pensament positiu.

" Aleix,

Aquest espai iniciat segur que te molt de sentit i mes ara, ja que en aquest context de positivisme ens trobem el grup dels que pensem que una “crisi es una oportunitat disfressada”.

Ser o pensar en positiu es una actitud que tant sols aporta beneficis i per tant es recomanable.

Carl Jung, que es un psicoanalista suís, deia que gran part del problemes no es solucionaven amb psiquiatria, sinó amb filosofia. Es habitual pensar que una persona te pensaments negatius perquè esta deprimida i no que esta deprimida perquè no para de tenir pensaments negatius.

L'ansietat permanent es la malaltia del nostre temps i esta causada pel continus bombardeig de noticies negatives que arrosseguen a pensaments negatius i limitatius que penetren sense autorització en la nostre consciencia.

A més a més, científicament esta provat en investigacions recents que la negativitat sostinguda en una persona, allibera substancies químiques com el cortisol o incrementa el nivell de glutamats dins les neurones arribant a destruir-les. Tot això fa que es perdi, de mica en mica, alegria, capacitat de aprendre i memòria.

Fa pocs dies ha corregut molt un document de l’Albert Einstein que deia que cap problema important es pot resoldre en el mateix nivell de pensament en el que ha estat creat. Mentre ens mantinguem en el nivell de referència de la negativitat existent, no podrem alterar cap situació. Es necessari canviar el marc de referència (“al loro”) i per això s’ha de ser capaç d’apartar-se de la idea de que lo que veig es lo únic que existeix i començar a buscar informació, a preguntar y obrir-nos a escoltar.


Per acabar t’acompanyo aquest link de you tube:


http://www.youtube.com/watch?v=X_XW6Y-K3QE&feature=related


Inspira i fa reflexionar, és ser positiu en el limit.

En fi, felicitats pel nou espai del blog i molt bona sort per a tots.

Carles Casanovas "

Més de 100.000 ànimes...

Mirar les imatges de la tragèdia que està vivint Haití ... commou.
Veure les mirades de les desenes de milers de ferits ... impressiona.
Tenir la sensació que tota l'ajuda humanitària que ara rebran és només una "tirita" en la seva hemorràgia social i econòmica crònica... entristeix.
Saber que set milions i mig de persones, que ja vivien en el fosc fosc túnel de la pobresa, s'acaben de quedar sense la única espelma que els il·luminava ... esgarrifa.

Nova secció al blog

Cada vegada estic més cansat d'obrir els diaris, mirar la televisió o escoltar la radio i veure que la major part de les notícies que s'emeten són negatives o directament desgràcies.
És per això, que he decidit obrir una nova secció en aquest blog (¡ AL LORO !) en la que intentaré anar-hi introduint notícies que al meu entendre són positives i que normalment apareixen en lletra petita a les pàgines de successos, si és que apareixen...
Notícies de gent que fa coses pels altres, de projectes que funcionen, d’organitzacions que es mouen per aconseguir un món millor.
En definitiva, notícies d'aquelles que en permetin dir allò de: "¡Al loro, que no estamos tan mal!"

Fons Estatal 2010: més inversions i més llocs de treball.

Abans de festes es va fer la presentació pública dels projectes que engany proposa l’Ajuntament per ser finançats a través del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) 2010. En total són 18 projectes valorats en més de 1.950.000 €.

La principal diferència respecte el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) de l’any passat, conegut com Pla Zapatero, és que les inversions d’aquest any han de prioritzar les accions socials i ambientals, el desenvolupament tecnològic i la innovació econòmica.

En aquest context, des de l’Ajuntament hem planificat tres grans paquets d’inversions entre els quals destaquen el projectes de millora d’equipaments municipals on es destinaran gairebé 1.500.000 €. Entre els edificis a reformar o rehabilitar destaquen els de l’edifici de l’antic Ajuntament, els vestidors del pavelló poliesportiu Joaquim Blume, la coberta del Casal d’Àvis de la Plaça Major o l’adequació dels Safareigs de la Baixada de Palau en un espai de formació en el món de la restauració.

D’altra banda, i com a segon gran paquet d’inversions, es realitza una aposta decidida, gairebé 280.000 €, cap a d’implantació de les noves tecnologies en la gestió municipal i en els serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Aquest bloc inclou, entre d’altres, la creació de xarxes sense fils d’accés WIFI en 16 equipaments municipals i la creació d’una carpeta electrònica ciutadana.

I per últim, es destinaran més de 180.000 € a projectes medi ambientals i de millora de la xarxa de clavegueram. Dins aquest darrer conjunt d’actuacions, es rehabilitarà el camí del Pont vell deteriorat per la riuada de l’any 2005, es dignificarà l’espai d’horta pública del Boà i s’adequarà un itinerari pel patrimoni modernista de Les Arenes, entre d’altres.

El conjunt d’aquestes noves inversions, a part de millorar diversos espais públics, permetran la creació de gairebé 90 nous llocs de treball que han de servir com un dels motors per la reactivació econòmica i que de ben segur seran ben rebudes per part de moltes empreses del nostre municipi.

Un home normal

Ell és un home normal. Dic home, ja que el pas del temps ha fet que aquell aire juvenil que havia arrossegat fins no fa gaire, s'hagi anat apagant per donar pas a una maduresa forçosa accelerada els últims anys.
El seu pensament, de vegades lúcid de vegades massa recargolat, sovint tendeix a analitzar la seva existència com si es tractés de la vida d'algú altre, intentat discernir com ha arribat a ser qui és i a fer el que fa.
És conscient de la sort que ha tingut i també és conscient de tot allò que deu als seus pares -tot i que no els ho demostri tant sovint com es mereixerien- que l'han permès gaudir d'oportunitats que, malauradament, la immensa majoria de les persones no podran tenir mai.
Ha tingut dues germanes que al llarg de la seva vida l'han fet molt feliç i l'han marcat profundament. Una d'elles, per desgràcia, ja no hi és, i l'altra, per mèrits propis, s'ha convertit en la nineta dels seus ulls. Ara s'ha fet gran, però per sempre més serà "la nena".
Vol ser pare, i amb Ella, quan arribi el moment, de ben segur que formaran una família i aniran forjant un futur comú acabat d'estrenar.
En el fons és un privilegiat i ell ho sap, tot i que de vegades, el dia a dia, li faci perdre la veritable perspectiva de les coses.
Com deia, és només un home normal, carregat de les pors que tots tenim, de les il·lusions que tots anhelem i de les esperances que ens fa tirar endavant.