Lo prometido es deuda

Malgrat tot, són bons nanos ;-)

Cap a Mart...

"L'exalcalde socialista de la Corunya compara la immersió lingüística amb la persecució dels jueus

En un programa de la Televisió de Galícia, Francisco Vázquez assegura que no veu "cap diferència entre un jueu amb l'estrella groga perseguit pels nazis i un nen castigat per parlar castellà al pati de l'escola" "


Entre tots ens estem carregant la convivència, estem trencant ponts, estem fent créixer l'odi i, en definitiva,  estem destruint-nos com a societat.
L'ambient és cada vegada més irrespirable. Estem ofuscats amb una diària que fa feredat i el futur s'albira pitjor.
Vist el panorama, jo ja he enviat la meva sol·licitud per emigrar de planeta .   

Adéu a un dels grans

• 

   Descansi en pau

   

  Mor el geògraf Enric Lluch i Martín, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana

  ARA | BARCELONA | 04/12/2012 13:45
  El geògraf Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928) ha mort aquest matí a Barcelona als 84 anys. Segons Oriol Nel·lo, geògraf i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans, Lluch "va tenir un paper clau en la renovació de la geografia: va fer de pont entre l'escola geogràfica d'abans de la Guerra Civil i les generacions que van començar a estudiar geografia als anys seixanta". La cerimònia de comiat tindrà lloc al tanatori de les Corts de Barcelona  dimecres 5 de desembre, a les tres de la tarda.
  Segons Nel·lo, la renovació de Lluch en el camp de la geografia es va fer en tres àmbits. Per una banda, el científic, ja que "va ser l'introductor dels corrents de la geografia moderna que havia conegut, sobretot, arran de la seva estada a la Universitat de Liverpool". Per una altra banda, Lluch es va preocupar per la docència i la divulgació de la geografia: estava vinculat amb el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i va crear el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També mostrava "una gran preocupació per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà" i, en aquest sentit, va ser, amb Max Cahner, l'impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana. Finalment, Lluch "concebia la geografia com un instrument per a la consciència ciutadana: per a ell, tenia un caràcter instrumental i no solament servia per a comprendre la realitat, sinó per a transformar-la en benefici de la col·lectivitat".
  Enric Lluch i Martín era llicenciat en filosofia i lletres, però ben aviat es va passar a l'estudi de la geografia, especialment del vocabulari i la metodologia, així com de la geografia humana de Catalunya, l'evolució del pensament, la formació de l'escola geogràfica catalana i la geografia regional. Considerat un pedagog destacat, va excel·lir en la formació d'un equip d'estudiosos a la Universitat de Barcelona. El tema de la divisió territorial de Catalunya va constituir la seva especialització principal, i va dirigir equips de recerca (GET, 1968), va organitzar col·loquis i xerrades interdisciplinaris i en va publicar, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: 'La gènesi de la divisió territorial de Catalunya' (1983) i 'El debat de la divisió territorial de Catalunya' (1984). Professor emèrit del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va participar en la comissió d'experts que van redactar el Pla Roca al llarg de l'any 2000, i en el qual es va esbossar un nou model d'organització territorial de Catalunya. El mateix any fou guardonat amb la distinció Jaume Vicens Vives en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.
  
  
  

L'enèsim intent de genocidi lingüístic

 Wert vol convertir el català en quarta llengua a l'escola i posar fi a la immersió

Si aquest no va aconseguir-ho en 40 anys de dictadura,

 

aquest altre no ho aconseguirà en 4 anys de mediocritat i mala llet.

 

Aturar un drama

Si bé és cert que la problemàtica dels desnonaments al nostre país és portada  als mitjans de comunicació només d’uns mesos ençà, no és menys cert que aquesta problemàtica porta afectant a moltes famílies des de ja fa uns anys.

Des d’un Ajuntament com el nostre, els recursos que tenim per poder incidir d’una manera directe en aquest àmbit és més aviat pocs, ja que ni el marc legal ni el competencial ens dóna eines per tal de poder  afrontar i donar respostes a aquest drama social que en viscut, o estan  vivint,  un grup relativament important de famílies castellarenques.

Per aquests motiu, ja fa quatre anys, que en el si de l’Ajuntament, treballa una comissió d’habitatge integrada per responsables de Serveis Socials i de l’Oficina Local d’Habitatge, que d’entre altres atribucions, té com objectiu detectar i assessorar a les famílies  que tenen problemes per afrontar els seus deutes hipotecaris, amb l’objectiu d’evitar situacions dramàtiques que comporten els processos de desnonament.

En aquest sentit,  hem eliminat l’impost de plusvàlua, a nivell municipal, per a les persones que aconsegueixin la dació en pagament, hem intermediat entre les entitats financeres i els afectats per evitar els desnonaments i hem destinat una part important dels nostres recursos a ajudar a les persones que han perdut la seva vivenda.

En aquest context, i tenint en compte que la situació s’agreuja dia a dia,  aquesta setmana l’Alcalde ha adreçat una carta a totes les entitats financeres amb oficines al nostre municipi, instant-les a suspendre tots els procediments d'execució hipotecària que afectin famílies castellarenques, si més no fins que es posi en marxa la nova regulació anunciada pel govern de l’Estat.

D’altra banda, també s’ha fet avinent via carta, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i als presidents de la Generalitat i del Govern Central la necessitat d’establir una moratòria que paralitzi els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

En resum, ens trobem davant una situació d’emergència social, i des dels Ajuntaments reclamem un nou marc legal que ens permeti garantir el dret a l’habitatge a tots els nostres veïns i veïnes.