Bones festes i sigueu feliços

Una vegada més, l'avanç imparable del calendari, ens ha portat, quasi sense adonar-me'n, a les portes d'un nou Nadal.
Aquestes són dates per fer balanç de l'any que fineix i de marcar-nos els bons propòsits de cara l'any que s'albira. Això últim, feu-ho amb la certesa que tot anirà bé i que el futur és tot nostre.
Amb aquesta nadala freak, us vull desitjar bones festes i que sigueu molt feliços.

Les criades

Després de llegir, durant les últimes setmanes, la bona promoció que ha fet l'Actual de l'obra de teatre "Les criades", dissabte al vespre, encara amb l'eufòria de ser soci del millor equip del món, vaig decidir a anar-la a veure.
Haig de dir que no tenia massa referències d'aquesta obra de Jean Genet (coses de ser una persona amb inquietuds diverses...). Al entrar a la sala, em va sorprendre negativament el fet de veure-hi poca gent. Sincerament, no sé què s'ha de fer per arrossegar més gent al teatre...
Al començar l'obra, i vistes les exigències del guió, vaig entendre la preocupació que tenia alguna de les protagonistes pel mal funcionament de la calefacció de la Sala de Petit Format (afortunadament ja solucionat).
El text en si, és un text dur, d'un alt contingut dramàtic i que obliga a les tres protagonistes a un esforç interpretatiu molt notable.
Una obra recomanable pels amants d'aquest gènere, amb una interpretació força interessant, fruit de les moltes hores de feina i assaig que hi ha al darrera.

15 D

El 15 D de 2005, avui fa quatre llargs anys, s'aprovava la llei antitabac per part del govern espanyol.
Una llei poc valenta, impossible de complir i que traspassava la responsabilitat del seu compliment directament als propietaris de cada bar o restaurant.
Ahir la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, en una entrevista a RAC 1, confirmava que l'any vinent es prohibiria fumar totalment a bars i restaurants. Més val tard que mai...
Ho sento pels meus amics fumadors, que no són pocs, però per fi podrem anar a fer una copa i al tornar a casa no haurem de deixar tota la roba a la galeria per l'infecte olor a tabac que desprèn la mateixa.
Per no parlar de la salut.

"13 D." Què vol dir D? Decepció, Desinterès, D'èxit ....

Una vegada més, la Jessica Fillol dóna una lliçó de domini de la retòrica i del raonament intel·ligent en el seu darrer article sobre el 13 D.
Comparteixo bona part dels seus arguments i la majoria de les seves conclusions, òbviament, amb els matisos que cadascú té en referència als sentiments de pertinença.
En definitiva un gran post digne de ser llegit.
D'altra banda, i com era d'esperar, a alguns/es els ha faltat temps per establir comparacions entre el % de participació a la consulta d'ahir i la de l'edifici de la Plaça Major.
Més faltaria que una consulta sobre la independència de Catalunya tingués menys participació que una consulta sobre les dimensions d'un edifici! Quines ganes de confondre al personal!
Aquells que s'autoproclamen únics defensors del meu país, i que a Castellar voten una cosa i a Torelló (per posar un exemple) una altra, haurien de tenir en compte que un dels principals elements de l'anomenada "desafecció" de la gent amb la política és la incongruència i la inconseqüència dels partits polítics.

Tant de bo se'n faci mereixedor...

Avui han lliurat a Noruega el Premi Nobel de la Pau a en Barack Hussein Obama.
Un any de legislatura és poc temps per quasi tot, però encara ho és més per un guardó que hauria de premiar una trajectòria vital.
Espero que amb el temps se'n faci realment mereixedor.

Negativitat

Fa uns mesos que he anat observant certs tics de la nostra societat que no m'agraden.
La negativitat s'ha apoderat dels sentiments de bona part dels individus que la formem i això genera que qualsevol cosa, per molt positiva i justa que sigui, sempre hi ha algú que hi busca la vessant negativa i destructiva .
Això passa a tots nivells. Passa al poble, però també a la resta del món.
Molta gent "borda", molta gent està a la defensiva, molta gent busca els culpables de qualsevol cosa i abans de jutjar-los ja els ha penjat del pal més alt.
La crispació, la desconfiança i el mal rotllo s'ha apoderat de bona part de nosaltres i això, vulguem o no vulguem, ens afecta la nostra vida diària.
Per això he decidit des de fa uns mesos de no enfadar-me per res. No sé si ha estat el meu nou estat civil, o la sensació de que pensar en negatiu no ens ajuda a tirar endavant. No m'ajuda a mi, però tampoc ajuda al poble, al país ni al món.
L'únic que ens pot fer evolucionar com a individus, com a societat i com a país, és la confiança en que demà les coses poden ser millors si hi posem el coll i treballem conjuntament.
Mirar endarrera, criticar l'altre, cercar el culpable d'una situació o caure en el victimisme, no aporta res de bo.
Vull fer una crida a pensar en positiu, vull fer una crida a sumar i no restar, vull fer una crida, en definitiva, a l'optimisme.