" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

29 de maig 2008

La cultura del no o el desgast pel desgast

Fa uns mesos s’ha instal·lat a Castellar el que ja fa uns anys que ocórrer a d’altres municipis del principat, i és que la cultura del no sistemàtic s’ha estès per tot.

En un any de Plens hi ha hagut pancartes gairebé contra tot i tothom.

Per una banda tenim els amics d’Aturem Can Bages, una opció respectable però anacrònica, ja que la decisió sobre la necessitat o no d’un nou polígon industrial va ser matèria de la revisió del Pla General feta l’any 1999.

D’altra banda, tenim un comerciant i un reduït grup de veïns que en un primer moment es van oposar a la creació d’una zona de vianants i ara diuen que sí que la volen però amb consens. De les signatures que van recollir en el seu moment contra el projecte, cal destacar la de l’actual cap de l’oposició, que tot i portar la mateixa iniciativa en el seu programa electoral, ha aprofitat que el Ripoll passa per Castellar, per tal posicionar-s'hi en contra. Com a mínim sorprenent.

Després ens trobem amb una junta del Club Atlètic Castellar, que es dedica recollir signatures contra la ubicació d’una escola al costat de les pistes d’atletisme amb el suposat pretext que no hi ha un consens polític. Ja és l’hora que algú digui que la manipulació que estan duent a terme alguns membres de la junta només fa que mal a l’entitat. La utilització de la mateixa com una plataforma de promoció personal per tal de fer carrera política, és com a mínim trist. Qui vulgui fer política que es presenti a les eleccions i que no manipuli des de l’ombra.

I per últim trobem el cas del regidor Jordi Román. El responsable de la situació creada és la persona que va fer la llista de CIU a les passades eleccions i que ara diu que no el posaria a la llista ni de 25. Potser una mica tard?

És intolerable que s’acusi a l’equip de govern d’haver propiciat aquesta situació. És intolerable que es faci servir aquest regidor per atacar i desgastar l’acció de govern quan el problema l’han creat ells i n’haurien d’estar avergonyits en comptes de treure pit i senyalar als altres com a culpables.

I el què encara és més trist, és que els grups municipals membres de la plataforma d’”Amics del Franki”, facin de comparsa i de “pancarteros” d'aquesta situació en comptes de carregar contra els veritables culpables.

En resum, molta misèria humana i poc sentit comú.

27 de maig 2008

Avui fa un any

Avui fa un any que vam guanyar les eleccions. El cert és que dies abans creiem en la victòria, però al menys un servidor, no pensava que pugues ser tant amplia.

Aquest any ha estat un any intens. Un any d’aprenentatge i de noves experiències. Un any de moltes alegries i maldecaps. Un any viscut apassionadament i amb tota la il·lusió dels projectes que comencen.

També ha estat un any ple de noves coneixences, perquè si alguna cosa fas sent regidor és conèixer a gent i escoltar les seves inquietuds.

En definitiva, un any i unes vivències que ens han marcat a tots els que formem l’equip de govern. De ben segur que amb el pas del temps el recordarem com un dels més apassionants de la nostra vida.

Per molts anys!

15 de maig 2008

Contribucions especials?

Des que sóc regidor a Castellar, un tema recorrent que va sortint en diverses converses amb veïns és el tema de l'aplicació o no de les contribucions especials per tal de finançar millores significatives d'infraestructures i xarxes de serveis.
El discurs general, que naturalment jo també comparteixo, és que: "jo ja pago els meus impostos i per tant què coi s'han pensat de fer-me'n pagar més!"
Aquesta reflexió, que és la primera que ens surt de l’estómac al 99% dels humans, quan s'analitza amb coneixement de causa i sabent la realitat pressupostària dels ajuntaments va perdent força.
Els ajuntaments, i el de Castellar no és una excepció, tenen per regla general molts problemes per tal de poder finançar els serveis i les obres que els ciutadans i ciutadanes reclamen.
En l'actualitat hi ha un decalatge molt important entre el cost dels serveis a oferir i els calés disponibles.
Això em porta a la conclusió que a mitjà termini, molts ajuntaments hauran d'aplicar contribucions especials de manera generalitzada, no per voluntat política sinó per necessitat.

Que Déu ens agafi confessats a tots: pagadors i cobradors!

12 de maig 2008

En relació al decret de sequera

Aquest cap de setmana he rebut bàsicament dos inputs en relació al decret de sequera publicat el passat divendres.

1- Que l’hauríem d'haver fet abans perquè des de llavors no ha parat de ploure.
2- Que l'afany recaptador de l'ajuntament no coneix límits i que ens volem lucrar amb les multes que preveu el decret.

Sempre m'ha agradat la ironia (input 1) ja que sense ella no hi ha vida intel·ligent.
El què ja trobo més preocupant és que aquestes alçades, i coneixent la situació de dèficit hídric del país, encara hi hagi opinions amb visions tant parcials de la realitat (input 2)

L'objectiu

Aquest bloc pretén ser un lloc on expressar el meu punt de vista sobre aspectes diversos del “món” que m'envolta.
Serà un espai d'opinió, òbviament parcial, ja que hi bolcaré sensacions i experiències viscudes en primera persona.

No hi feu massa cas...