Bones festes i sigueu feliços

Una vegada més, l'avanç imparable del calendari, ens ha portat, quasi sense adonar-me'n, a les portes d'un nou Nadal.
Aquestes són dates per fer balanç de l'any que fineix i de marcar-nos els bons propòsits de cara l'any que s'albira. Això últim, feu-ho amb la certesa que tot anirà bé i que el futur és tot nostre.
Amb aquesta nadala freak, us vull desitjar bones festes i que sigueu molt feliços.

Les criades

Després de llegir, durant les últimes setmanes, la bona promoció que ha fet l'Actual de l'obra de teatre "Les criades", dissabte al vespre, encara amb l'eufòria de ser soci del millor equip del món, vaig decidir a anar-la a veure.
Haig de dir que no tenia massa referències d'aquesta obra de Jean Genet (coses de ser una persona amb inquietuds diverses...). Al entrar a la sala, em va sorprendre negativament el fet de veure-hi poca gent. Sincerament, no sé què s'ha de fer per arrossegar més gent al teatre...
Al començar l'obra, i vistes les exigències del guió, vaig entendre la preocupació que tenia alguna de les protagonistes pel mal funcionament de la calefacció de la Sala de Petit Format (afortunadament ja solucionat).
El text en si, és un text dur, d'un alt contingut dramàtic i que obliga a les tres protagonistes a un esforç interpretatiu molt notable.
Una obra recomanable pels amants d'aquest gènere, amb una interpretació força interessant, fruit de les moltes hores de feina i assaig que hi ha al darrera.

15 D

El 15 D de 2005, avui fa quatre llargs anys, s'aprovava la llei antitabac per part del govern espanyol.
Una llei poc valenta, impossible de complir i que traspassava la responsabilitat del seu compliment directament als propietaris de cada bar o restaurant.
Ahir la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, en una entrevista a RAC 1, confirmava que l'any vinent es prohibiria fumar totalment a bars i restaurants. Més val tard que mai...
Ho sento pels meus amics fumadors, que no són pocs, però per fi podrem anar a fer una copa i al tornar a casa no haurem de deixar tota la roba a la galeria per l'infecte olor a tabac que desprèn la mateixa.
Per no parlar de la salut.

"13 D." Què vol dir D? Decepció, Desinterès, D'èxit ....

Una vegada més, la Jessica Fillol dóna una lliçó de domini de la retòrica i del raonament intel·ligent en el seu darrer article sobre el 13 D.
Comparteixo bona part dels seus arguments i la majoria de les seves conclusions, òbviament, amb els matisos que cadascú té en referència als sentiments de pertinença.
En definitiva un gran post digne de ser llegit.
D'altra banda, i com era d'esperar, a alguns/es els ha faltat temps per establir comparacions entre el % de participació a la consulta d'ahir i la de l'edifici de la Plaça Major.
Més faltaria que una consulta sobre la independència de Catalunya tingués menys participació que una consulta sobre les dimensions d'un edifici! Quines ganes de confondre al personal!
Aquells que s'autoproclamen únics defensors del meu país, i que a Castellar voten una cosa i a Torelló (per posar un exemple) una altra, haurien de tenir en compte que un dels principals elements de l'anomenada "desafecció" de la gent amb la política és la incongruència i la inconseqüència dels partits polítics.

Tant de bo se'n faci mereixedor...

Avui han lliurat a Noruega el Premi Nobel de la Pau a en Barack Hussein Obama.
Un any de legislatura és poc temps per quasi tot, però encara ho és més per un guardó que hauria de premiar una trajectòria vital.
Espero que amb el temps se'n faci realment mereixedor.

Negativitat

Fa uns mesos que he anat observant certs tics de la nostra societat que no m'agraden.
La negativitat s'ha apoderat dels sentiments de bona part dels individus que la formem i això genera que qualsevol cosa, per molt positiva i justa que sigui, sempre hi ha algú que hi busca la vessant negativa i destructiva .
Això passa a tots nivells. Passa al poble, però també a la resta del món.
Molta gent "borda", molta gent està a la defensiva, molta gent busca els culpables de qualsevol cosa i abans de jutjar-los ja els ha penjat del pal més alt.
La crispació, la desconfiança i el mal rotllo s'ha apoderat de bona part de nosaltres i això, vulguem o no vulguem, ens afecta la nostra vida diària.
Per això he decidit des de fa uns mesos de no enfadar-me per res. No sé si ha estat el meu nou estat civil, o la sensació de que pensar en negatiu no ens ajuda a tirar endavant. No m'ajuda a mi, però tampoc ajuda al poble, al país ni al món.
L'únic que ens pot fer evolucionar com a individus, com a societat i com a país, és la confiança en que demà les coses poden ser millors si hi posem el coll i treballem conjuntament.
Mirar endarrera, criticar l'altre, cercar el culpable d'una situació o caure en el victimisme, no aporta res de bo.
Vull fer una crida a pensar en positiu, vull fer una crida a sumar i no restar, vull fer una crida, en definitiva, a l'optimisme.

De Castellar a Castellar passant per Castellar

Fotografia d'en Joan Vives

Aquest diumenge vaig tenir l'ocasió de participar en la primera etapa de la "segona edició" de la Ruta dels Castellars . Van ser 23 quilometres que vam compartir uns vint-i-cinc convilatans i un nombre similar de "castellarencs de la Ribera" i que van unir la nostra població amb Talamanca.
Algunes de les persones que van venir a caminar ja havien participat en la primera edició, d'aquest acte d'agermanament, d'ara fa 10 anys.
Va ser una agradable excursió matinal que espero poder continuar en les successives etapes.

Fórmula magistral

Ignorància fingida o real
+
mentides
+
necessitat de sortir de l'ostracisme
+
puresa ideològica talibana
+
articles que atempten contra la intel·ligència
+
(demagògia)3
=
Agrupació Local de ICV

Pixar fora de test

Un dia ja vaig dedicar un dels meus posts a un editorial de La Forja.
El d'aquesta setmana tampoc us el podeu perdre.
Quina manera de pixar fora de test.
Potser amb aquest editorial volen commemorar el 20 N.

Quan s'apaguen els focus...

Fa uns mesos et vaig dedicar una cançó de la Lupe.
Ahir vas tornar a escena amb unes maneres i una sobre actuació pròpia d'artistes decadents als quals fa anys que se'ls hi ha apagat "l'estrella".
No embrutis més el teu passat gloriós llegint guions escrits per guionistes de tercera, ni omplint l'opereta que interpretes, d'arguments insuls que ja no aplaudeixen ni els teus més fervents admiradors.
Deixa que et recordem en la teva època d'esplendor, quan tots els flaix et seguien quan travessaves la catifa vermella, i tots quedàvem rendits davant del teu encant natural i el teu poder de seducció.
Fes-ho pels teus fans, per les idees que compartiu , però sobretot fes-ho per tu.

Si ells són feliços, jo sóc feliç.

En aquests temps grisos que vivim, en els quals quasi tothom fa cara d'emprenyat, veure un grup de nanos joves feliços i il·lusionats per alguna cosa, m'omple de joia i alegria.

Günter Schabowski

A casa nostra ningú no sap qui és Günter Schabowski , però més d'un sí que recordarà aquesta roda de premsa i els esdeveniments que s'esdevingueren en els dies successius.

“Els viatges privats a l’estranger es poden autoritzar sense la presentació d’un justificant - motiu de viatge o lloc de residència. Les autoritzacions seran emeses sense demora. S’ha difós una circular en aquest sentit. Els departaments de la Policia Popular responsables dels visats i del registre del domicili han estat instruïts per autoritzar sense retard els permisos permanents de viatge, sense que les condicions actualment en vigor s’hagin de complir. Els viatges de durada permanent poden fer-se en tot lloc fronterer amb la RFA. “

No dic res

Fa unes setmanes que no trobo l'inspiració ni les ganes per escriure res d'interessant (si és que mai ho he fet) en el blog.
Alguns dels meus "fidels" lectors em demanen que retorni a la meva cita periòdica amb la blogsfera. Ara per ara no se m'acudeix res per explicar.
A veure si aviat em passa aquest síndrome "post-vacacional" i "vuelvo por mis fueros".
Fins llavors, podeu llegir els blogs dels companys regidors/es de l'oposició que acostumen a fer molt riure i de vegades, fins hi tot, parlen de mi.

Petonets

Bona Festa Major

Un any més estem a les portes de l'inici d'una nova Festa Major. Enguany tots els castellarencs i castellarenques podrem gaudir de més d'un centenar d'espectacles i d'activitats per a tots els públics.
Aquests quatre dies, són dies de feina intensa per molts treballadors/es municipals que han de vetllar pel bon funcionament de tots els actes.
A tots ells, moltes gràcies, per endavant, per la seva dedicació i esforç.

Una cançó per la nena

"I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Marina."

Fragment de "Laura" de Lluís Llach

Sigues molt feliç i viu intensament.

Aniversari "horribilis"

Aquesta setmana fa sis anys del desastrós incendi de Sant Llorenç Savall. Quan es va produir jo estava a Irlanda de vacances ciclo-turistes. Recordo perfectament quan vaig trucar a casa i els meus pares em van explicar el què estava passant. Llavors la situació encara era incerta i no sabien si el foc avançaria cap a Castellar.
Ahir a la tarda, amb en Joan, vam anar a fer una modesta pedalada fins a Sant Llorenç i en el paisatge llunyà, encara es podia apreciar els efectes devastadors del foc amagats darrera una verdor incipient.
Records del passat encara molt presents.

Sabater Pi

Avui ha mort una de les eminències científiques del nostre país. Avui ha mort el primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi, descobridor entre d'altres del Floquet de Neu.
El primer cop que vaig sentir-lo a parlar va ser, em sembla, en un dels "tombs per la vida" del mestre Puyal a mitjans dels noranta. La passió em que explicava la seva tasca i la riquesa didàctica amb què exposava els seus coneixements em van entusiasmar.
Sabater Pi, és un clar exponent d'aquelles persones que han tingut la gran sort que la seva feina hagi estat el seu millor passatemps.
Descansi en pau

El Mont Perdut

Aquest diumenge he pujat al Mont Perdut (3.355 m.) a la Vall d'Ordesa. Aquest cim, un dels molts "tres mils" del Pirineu que em "faltava", ens ofereix unes vistes i uns paisatges tremendament bonics. Una excursió, dura però gratificant, feta en companyia de vells i nous amics.

Port Bo

La Clara és una hooligan de les havaneres, i en especial del grup Port Bo.
Demà al vespre, aquest trio de Calella de Palafrugell, actuarà a la revetlla del carrer Sant Jaume. L'estiu passat ja van fer-ho als Jardins del Palau Tolrà amb un èxit notable de públic.
Una cita ineludible pels amants del gènere i pel qui viu amb una tifosi d'aquest grup.

Houston...

Avui fa 40 anys que l'espècie humana va trepitjar per primera vegada la lluna. Algunes persones, entre elles a meva àvia paterna, mai van creure que aquell fet fos cert. Avui encara hi ha moltes persones que ho neguen. De tota manera, aquell fet va ser "one small step for a man, one giant leap for mankind"

Benvolguda amiga...

Fa uns dies que vam parlar i ens vam posar d'acord. Jo et vaig explicar tota la veritat i ara tu em respons amb articles i notes de premsa incendiaries. Com que sé que en aquest món cadascú fa el què pot, i coneixent els teus gustos i aficions, permet-me que et canti aquesta bonica cançó que em recorda a tu.



Per cert, totes les "boniques" paraules que ara em dediques, no te les tindré en compte

Matagalls-Montserrat

Ahir em vaig inscriure per participar en la XXX edició de la Matagalls-Montserrat que es farà el proper setembre. Aquesta prova, un clàssic de l'excursionisme català i europeu que anualment organitza el Club Excursionista de Gràcia, cobreix els més de 83 quilometres que separen Coll Formic i el Monestir de Montserrat a peu i en menys de 24 hores.
No serà la primera vegada que hi participi. L'any 2002, després de més de 21 llargues hores, vaig aconseguir acabar-la en companyia de l'Elisabet, la Laia i en Jordi.
Aquest any, amb la Clara i algun amic més, intentaré repetir la "gesta" per tal de demostrar-me a mi mateix i al "món" que, després dels 30 i amb algun quilo de més, encara estic en condicions de fer aquest tipus d'animalades.

Ser políticament correcte

Ser "políticament correcte" és un dels valors que semblen estar més a l'alça en la societat que ens ha tocat viure.
La utilització del llenguatge de manera que cap dels teus interlocutors puguin sentir-se ferits, discriminats o menystinguts per les teves paraules, s'ha convertit en un art que, moltes vegades, ens aboca a fer circumloquis inacabables i buits de contingut.
El resultat final de tot això, massa sovint, és un "bla bla bla" que acaba per fer-nos perdre l'essència del missatge a transmetre i que provoca en els nostres interlocutors una falsa i transitòria sensació de sedació emocional.
El domini de la retòrica no pot servir per amagar-nos del món, ni per fer temporalment feliços aquells que ens escolten.
De vegades, per avançar, cal dir les coses tal com són, encara que dolgui a qui ho diu i a qui escolta.

Avui Manel!

Avui, a dos quarts de deu del vespre, els Jardins del Palau Tolrà s'ompliran per veure un dels nous valors de la música catalana: MANEL.
Serà el primer cop que els vegi en directe, però estic segur que serà un èxit. No hi falteu!

Les urbanitzacions

El model urbanístic iniciat a Catalunya, majoritàriament a la dècada dels 60, basat en un consum extensiu del sòl ha deixat el país trufat d'urbanitzacions. A tot el Principat trobem disseminades unes 2.300 urbanitzacions, de les quals set es troben dins el nostre terme municipal i a les quals cal afegir-hi els nuclis històrics de Sant Feliu del Racó i Les Arenes.
Aquest model urbanístic, inspirat de manera matussera en el model de ciutat-jardí proposat i teoritzat per d’urbanista britànic Ebenezer Howard a principis del segle XX,té com objectiu, a grans trets, ruralitzar les ciutats i crear noves àrees urbanes en zones on el contacte amb la naturalesa permeti una millora de la qualitat de vida de les classes obreres.
La perversió d’aquest model ha convertir moltes zones del nostre territori en grans continus urbans de baixa densitat, sense solució de continuïtat.
Tot i els avantatges que a simple vista té aquest estil de vida, no ho són tant una vegada considerem altres aspectes col·laterals d’aquesta opció vital: allò que els experts anomenen internalitzar les externalitats.
Viure en una urbanització, pels seus residents, és car; però el cert és que tot i pagar molt, totes les urbanitzacions són deficitàries i els ajuntaments han d’invertir molts més diners per habitant que la mitjana de la població.
En l’actualitat hi ha més de 3.000 castellarencs i castellarenques que han decidit viure en una urbanització o a Sant Feliu, i malauradament no tots ells van avaluar correctament els pros i contres d’aquesta opció vital en el moment de fer l’elecció. Només cal veure la quantitat de construccions en venda que trobem en qualsevol d’aquests nuclis en l’actualitat.
Essent coneixedors d’aquesta realitat i a l’espera que es desenvolupi la nova “Llei de la millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics” impulsada per la Generalitat, des de l’equip de govern hem impulsat de manera decidida la millora de la qualitat de l’espai públic i dels serveis que s’ofereixen a les urbanitzacions i els nuclis històrics. Tenint en compte les modestes possibilitats econòmiques que actualment disposa l’Ajuntament, ha estat un esforç important que tindrà continuïtat en els propers anys.

La nit de Sant Joan

"La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba"

Avui fem anys!

Avui fem dos anys com equip de govern a l'Ajuntament de Castellar. Avui fa dos anys que vam viure un moment històric en la vida política del nostre municipi.
Han estat dos anys, durs en molts aspectes, però també gratificants i il·lusionants en d'altres. Treballar pel meu poble i saber que puc ajudar a millorar la qualitat de vida dels meus veïns i veïnes, és una feina que m'omple d'orgull i satisfacció.
Ara, que estem a la meitat de camí d'aquesta legislatura, només puc agrair a totes les persones amb qui treballo diàriament (tècnics municipals, la resta de regidors i l'Alcalde) la seva bona tasca a favor de Castellar i la seva gent.

Saber dir "no" és necessari

Tinc un bon amic que un dia em va dir:

"Al món hi ha dues classes de persones: les que volen dir que sí i les que volen dir que no".

Pensant en ell, en el seu benestar i en el seu futur, he trobat un article d'una psicòloga que crec que li pot ser útil.

" Us heu parat mai a pensar com repercuteix la paraula “no” en la nostra autoestima?

Moltes vegades les persones que ens envolten ens demanen favors, o ens proposen coses que no ens venen de gust, o que sabem que ens perjudiquen i que són injustes. Aleshores, tendim a dir que sí, a donar-los la raó, per timidesa, per por a tenir problemes amb els altres, o per pena. Tot i que no hem d'agafar per hàbit dir que no a tot, les persones hauríem de tenir la capacitat de defensar les nostres opinions i dir no a aquelles propostes que no ens són del tot satisfactòries, que ens perjudiquen. Hem d'aprendre a manifestar-nos quan creiem que se'ns està fent una injustícia.
Hi ha persones que no els costa dir que no, però n'hi ha d'altres que tenen dificultats per fer-ho i que no saben defensar les seves posicions i els seus drets amb seguretat i fermesa.

Conseqüències d'aquestes dificultats:

• Et sents malament perquè no et veus capaç de defensar el que penses. En conseqüència la teva autoestima i la teva capacitat d'autoafirmació es veuen perjudicades.

• Pots tenir problemes, si la situació et perjudica.

• Els altres et veuran com una persona amb poc criteri i fàcil de manipular.

• Sempre t'estaran proposant coses inadequades, o et faran injustícies.

• No es realitzaran mai les teves propostes.

Per això és bo aprendre a rebutjar demandes que no ens convenen i defensar els nostres drets i punts de vista sense sentir-nos culpables. Cal donar prioritat a les nostres necessitats sense sentir-nos egoistes. Dir no en determinades situacions és un molt bon indicador de la nostra autoestima i de la nostra capacitat de decisió.

Els avantatges de saber dir no:

• Expresses als altres el que sents i els demostres que saps què necessites i que actues en funció dels teus propis criteris, prenent les teves decisions.

• Augmentes la seguretat en tu mateix i la teva autoestima. Això et fa sentir bé.

• Evites que s'aprofitin de tu i defenses els teus drets. A la llarga els altres sabran què et poden demanar i què no.

• Desenvolupes un bon control de les situacions socials. La sinceritat i la confiança reforçaran les teves relacions socials de forma positiva.

• Poses a prova la relació amb els altres. Les persones que t'aprecien i valoren t'entendran i respectaran la teva opinió.

Ara bé, s'ha de dir no amb educació, coherència, serenitat, respectant l'opinió dels altres (sense desestimar les seves idees), i cedint quan ho creguem oportú. A més a més, de vegades, s'ha d'argumentar la nostra posició per donar l'opció als altres a fi que ens entenguin, i així estalviar-nos conflictes amb les persones que ens envolten.

Pilar Meca Fàbrega
Psicòloga - Col. 12.550 "

Reflexions post-electorals

Avui he llegit aquest article publicat a "La Vanguardia" que he trobat interessant per reflexionar sobre els resultats electorals d'ahir.


Algo importante se tambalea

Todos esperan que la crisis amaine, pero no lo hace, y pronto, bastante pronto, esto tendrá consecuencias

Antoni Puigverd | 08/06/2009

Algo se cuece detrás de las bambalinas de la política europea. Algo está crujiendo. Las instituciones europeas son un ente abstracto, sin rostro, sin vértice. La gente sabe que Europa es importantísima (¿cómo no va a saberlo, si paga en euros?), pero no entiende a través de qué alambicados caminos institucionales estos rostros que de repente han irrumpido en los carteles de las calles van a contribuir en la gobernación real de Europa.

---

Europa es una evidentísima realidad económica, pero es una pura abstracción política; y la gente no puede votar abstracciones, el voto que no acaba desembocando en un presidente y en un gobierno es un voto tan raro que acaba produciendo más estupor que interés, más extrañeza que participación.

La rareza institucional de Europa sería un problema importante, pero controlable, en tiempos de bonanza. Pero la crisis está inoculando desconfianza y miedo a pasos agigantados. Las votaciones europeas han dado resultados contradictorios, complicados de analizar globalmente, aunque un factor sobresale: la izquierda socialdemócrata está muy enferma. Uno de los principales pivotes del Estado de bienestar, uno de los dos grandes pesos pesados de la política europea, la socialdemocracia, está tambaleándose.

La derecha aguanta: por su tradicional firmeza patriótica y su cercanía con ciertas formas y gestos del populismo: véase la Italia de Berlusconi, véase en la Valencia de Camps. Pero el centroderecha europeo no puede echar las campanas al vuelo: las barbas del vecino socialdemócrata están en remojo y esto significa que el edificio central que surgió de la segunda guerra tiene aluminosis. No digo que esté ya cayendo, sino que puede caer. Mucha atención: algo está pasando en Europa y la tendencia no ha hecho más empezar. Radicalismo izquierdista en Francia, populismo extremoso en Holanda, el socialismo francés en caída libre, la socialdemocracia alemana sin fuelle...

Apuntes de un futuro inquietante, del que Catalunya es el primer testimonio ibérico: la abstención colosal demuestra que el sistema de representación catalán, tan matizado, no es útil: los catalanes están hartos de la politiquería catalana, de la que no se salvan ni los que impugnan el catalanismo. ¿Interpretaciones de cocina interna? Las que quieran: el PSC cree haber resistido, pero ha perdido alma y fuelle. CiU se recupera un poco, pero menos de lo esperado. El PP está donde estaba. ERC pierde menos de lo esperado. Todos aguantan en su pequeñez. Esperando que el factor crisis amaine. Pero la crisis no amaina y pronto, bastante pronto, esto tendrá consecuencias.

La Festa del Riu

Fa dos diumenges vam celebrar una nova edició de la Festa del Riu a l'àrea d'esplai de les Arenes. La festa, molt ben organitzada, per cert, per part de les tècniques de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament amb el suport de la Brigada Municipal, va constar d'un seguit d'activitats lúdiques i educatives al voltant dels valors naturals de l'entorn del riu Ripoll i va servir com a punt i final de les activitats realitzades dins el Projecte Rius d'enguany.
En el lliurament de diplomes, van participar-hi nens i nenes de diverses escoles de Castellar, entitats castellarenques que han "apadrinat" trams de riu i l' AAVV de les Arenes.
A tots, moltes gràcies.

www.lesarenes.com

Abans el QUÈ que el QUI

Diumenge més de 300 milions d'europeus i europees estem cridats a votar en unes eleccions molt importants per d'esdevenir d'Europa.
Portem més d'una setmana de campanya electoral i des de tots els partits es fa una crida, amb més o menys gràcia, a la participació en aquests comicis i es reclama el vot cap a la formació pròpia, amb un argumentari, en general, bastant pobre.
Abans de decidir a qui s'ha de votar, crec jo que per evitar el més de 60% d'abstenció que hom preveu, algú hauria d'explicar què anem a votar.
Algú hauria d'explicar la feina que fan els eurodiputats i eurodiputades. Algú hauria d'explicar que una part molt important de les lleis i normatives que aproven tant el govern espanyol com el català, venen condicionades i impulsades per part de directives europees que s'aproven al parlament de Brusel·les.
Algú hauria d'explicar que les polítiques que es dicten des d'Europa, tenen implicacions directes sobre el nostre dia a dia, en aspectes tant diversos i quotidians com:

• el transvasament o no de l'Ebre
• la velocitat variable a les entrades de Barcelona
  
• el cànon de sanejament que s'aplica a la tarifa de l'aigua
• la incineració o no de residus
  
• les 35 hores laborals
  
• els controls de seguretat "kafkians" als aeroports
  
• els talls de carreteres per part de remaders i pagesos els caps de setmana

o

• la implantació de la MAT

Europa és tot això i molt més. A Europa s'hi decideixen coses importants i per tant no ens pot ser aliena la feina dels eurodiputats i eurodiputades.
Jo aniré a votar. Crec que a part ser un dret que tenim com a ciutadans, és una obligació moral que tots hauríem d'exercir.

EUROPA ÉS CULÉ !

No només del Barça viu l'home

En ple mes de glòria culé, el CE Sabadell aquest cap de setmana ha fet un pas més per poder assolir el tan somiat ascens a segona. Per animar-los a seguir endavant i per poder rememorar, ben aviat, els temps gloriosos en que Joan Capó, Quimet Saura, Motoret Sala, Joan Barbarà o Periko Alonso corrien pels camps de primera, us deixo amb un vídeo d'un grup que es diu Lutgard's Friends dedicat al CE.



Sempre endavant Sabadell!!!!

Escola Sol i LLuna

Com que algun dels lectors m'ha expressat la seva inquietud pel que pensem des de l'Ajuntament, i en especial un servidor, sobre les obres del "Sol i la Lluna", em remeto al comunicat que es va publicar ahir des de l'Ajuntament i que us reprodueixo a continuació:

Comunicat sobre les obres de construcció del CEIP El Sol i La Lluna

Dimecres, 20 de maig

Davant la caiguda d’un mur de contenció que ha paralitzat les obres de construcció del CEIP El Sol i la Lluna, l’Ajuntament de Castellar del Vallès informa que:

1. Les obres de construcció del CEIP El Sol i la Lluna no són responsabilitat de l’Ajuntament, sinó del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’empresa pública Gestió d’Infrastructures (GISA) les va adjudicar a Construccions Baldó S.A.

2. L’Ajuntament està fent totes les gestions possibles amb les administracions i empreses implicades per tal de facilitar la continuïtat de les obres.

3. L’Ajuntament dedica tots els seus esforços a buscar els recursos necessaris i a accelerar els tràmits perquè les obres es reprenguin al més aviat possible.

4. Malgrat la situació econòmica de les arques municipals, l’Ajuntament està disposat a renunciar a altres inversions per tal de prioritzar la reparació del mur.

5. L’Ajuntament treballa amb un únic horitzó possible: que l’escola estigui enllestida pel curs 2010-11.

6. Cal fer front comú entre tots plegats (comunitat educativa i partits polítics), perquè així és com s’aconseguirà una solució.

Pena

Pena. Aquest és el sentiment que m'ha produït l'absència massiva dels actuals regidors a l'oposició del Consistori, amb l'excepció d'en Jordi Permanyer (ERC), a l'acte institucional de commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics que hem celebrat avui, i que ha comptat amb la presència del President de la Generalitat i ex-alcalde de Barcelona Pasqual Maragall.
M'ha fet pena l'actitud sectaria demostrada per CIU. M'ha fet pena que diversos regidors d'aquesta formació estiguessin a l'Ajuntament, a 40m de Ca l'Alberola, i s'auto-excloguessin de l'acte.
És molt trist creure en les institucions només quan s'està al govern. Si tu et creus la teva condició de regidor/a has d'estar al costat del teu alcalde en un acte d'aquest tipus, encara que no sigui del teu partit. Si tu creus en el teu país/nació, no pots fer un lleig d'aquesta mena a un President de la Generalitat que visita la teva vila, per molt que no sigui de la teva corda. En les mateixes condicions, si el visitant hagués estat el President Pujol, tots els regidors de CIU haurien estat a primera fila dutxats, nets, polits, ben pentinats i amb cara de bons minyons.
Com bé deia un regidor d'ERC d'una població veïna: no hi ha res pitjor que la barreja de sectarisme i mediocritat.
Que lluny queda CIU de Castellar de l'estil de fer política del President fundador del seu partit!
Per últim, vull agrair la presència d'un bon nombre d'ex-regidors a aquest senzill acte commemoratiu, i especialment als de CIU.

Digueu-me conservador...

Fa uns dies el govern de l'estat va aprovar l'autorització de la venda de la pastilla de l'endemà a les farmàcies, sense necessitat de presentar la recepta mèdica i a qualsevol edat.
Més enllà dels dilemes morals o religiosos que alguns grups o lobbies hagin pogut expressar al conèixer la notícia, a mi m'assalten dubtes "mèdics" que em fan qüestionar la bondat de la iniciativa, tenint en compte que tant el Col·legi de Metges com el de Farmacèutics s'hi han mostrat reticents.
Si consulteu la fitxa completa del producte en qüestió i analitzeu les seves dades clíniques, convindreu amb mi que no fa l'efecte de ser un medicament apte per ser usat sense cap mena de control per part d'un facultatiu.

Per molts anys!

Avui fa un any que vaig escriure el meu primer post. Durant aquest any he escrit, amb aquesta, 62 entrades i el bloc ha estat visitat milers de vegades per persones que viuen bàsicament a Catalunya, però també en d'altres indrets de l'estat espanyol i l'estranger (San Francisco, Paris, Copenhaguen, Itàlia...). A totes elles, moltes gràcies.

Odi

odi

1 m. [LC] Sentiment profund de malvolença envers algú.

Odiar a algú o alguna cosa és un sentiment que tots alguna vegada a la vida hem pogut tenir. Un fet puntual, o una mala jugada que ens hagin fet, pot portar-nos a tenir aquest humà sentiment. Ara bé, quan aquest sentiment és permanent i s'expressa de manera repetitiva i obsessiva, el subjecte que el pateix té un problema.
A la vida no tot és blanc o negre, hi ha una rica gama de grisos que una persona ofuscada per l'odi no pot acabar de capir mai.
Lamento profundament que una o una altra vegada, un company regidor es pronunciï de manera gairebé malaltissa contra les sigles d'un altre partit, sense cap altre argument més enllà de la seva existència . Estic convençut que aquest esperit destructiu (autodestructiu) i negatiu no passarà per alt a la ciutadania de la nostra vila.

Amb actituds i escrits tant poc edificants, no és d'estranyar que cada vegada els ciutadans es sentin més allunyats dels seus representats polítics.

¡ No hace falta decir nada más !

Singulars

Ahir al vespre vaig arribar a casa passades les nou del vespre, i per no veure com una vegada més un equip que vesteix de blanc li "sonava la flauta", el "zàping" em va reconduir cap un programa del Canal 33 anomenat Singulars . Aquest programa, dirigit per l'incombustible Jaume Barberà, és un espai d'entrevistes a personatges que destaquen en el seu àmbit professional i que, per les característiques de la seva feina, no ocuparien mai cap portada de diari ni cap altre espai de televisió.
L'entrevistada d'ahir era Marta Saloña, especialista en les primeres mosques que colonitzen un cadàver i impulsora d'una teràpia amb larves de mosca per cicatritzar ferides. Aquesta professora de la Universitat del País Basc, va ser capaç de fer-me quedar clavat a la cadira durant el tres quarts d'hora que durava l'entrevista, explicant, de manera molt didàctica i apassionada, la vida de les mosques!. Va ser realment, molt però que molt, interessant.
No era la primera vegada que veia aquest programa. Per ell han passat personatges, tant desconeguts com apassionants, de la talla de Juan Ignacio Cirac, Ernest Arenas o Mara Dierssen.
En definitiva, un programa dels que fan gran la televisió pública del meu país.

El BRAM ! estrena la seva "red carpet"

Ahir al vespre es va inaugurar la primera edició de la Mostra de Cinema de Castellar "BRAM !", amb la presència d'en Pere Portabella.
Vaig ser present al sopar en el qual, fa gairebé un any, va sorgir la idea i l'embrió d'aquest projecte. Haig de reconèixer que durant aquest temps he estat una mica escèptic per d'esdevenir de la iniciativa.
Després de la inauguració d'ahir, però, permeteu-me rectificar i felicitar les diverses persones que han fet possible aquest projecte que de ben segur tindrà una llarga vida. Per una banda la Pepa i el Pepe, els companys regidors més directament involucrats. D'altra banda als tècnics municipals (l'Àlex, la Pilar, l'Eulàlia, en Carles i tota la gent de cultura, comunicació i via pública entre d'altres) que han patit més que ningú les problemàtiques derivades d'organitzar un esdeveniment d'aquesta mena. I per últim, i molt especialment, a tota la gent "externa" que han estat l'autèntica ànima de la iniciativa i que l'hi han donat l'apadrinament i l'impuls necessari aportant els seus coneixements, la seva experiència, el seu prestigi professional i el seu ajut desinteressat. Parlo del director de la Mostra, en Pere Joan Ventura, tota la gent de Subsòl, la Teresa i naturalment al conjunt d'empreses que han cregut en el projecte i han volgut contribuir-hi.

14 d'abril de 1931: Visca la República!

Castellar-Montserrat

Avui un centenar de castellarencs i castellarenques, i també algun foraster, hem cobert els, aproximadament, 34 quilòmetres que separen la nostra vila de l'Abadia de Montserrat. Poc després de les 6 del matí hem sortit de la Plaça Major i jo arribava a la Plaça de davant de l'Abadia poc abans de la una del migdia. Han estat unes hores d'esforç i cansament que es veuen completament recompensades una vegada has arribat.

Així comencen les meves vacances de Setmana Santa que em portaran a passar uns dies per terres gallegues. Ja us explicaré com anirà.

A tots i a totes, bona setmana i si teniu festa gaudiu-ne!

Benvolgut amic

Benvolgut amic,
ahir al vespre vam compartir poc més de tres quarts d'hora entre nou i deu. Durant aquesta estona, envoltats de dinou companys més, tu vas parlar poc i jo no vaig parlar gens. El poc que vas parlar, però, em va preocupar. Em va preocupar la falta de rigor a l'hora d'exposar les teves opinions, em va preocupar la teva manera obsessiva de parlar de certs temes, em va preocupar la poca consistència dels teus arguments, em va preocupar la teva ofuscació malaltissa per temes caducats, em va preocupar que t'hagis d'inventar converses per tal de construir les teves argumentacions i em va preocupar, també, veure't tant lluny dels problemes reals de la gent que dius representar.
I jo em pregunto amic: Creus realment tot el què dius?
Si la resposta és que SÍ, perquè no em demanes que parlem sobre com podem fer desaparèixer aquests "fantasmes" que no et deixen dormir a les nits, enlloc d'escriure articles i fer discursos incendiaris que no aporten res?
Si la resposta és que NO, perquè ho fas? Què esperes obtenir amb aquesta actitud de denúncia constant sense fonament?
Resto a l'espera i estic a la teva disposició.

El "Nostra LLar"

Si d'alguna cosa serveixen les xarxes socials d'internet, a part de fer el xafarder en vides alienes, és la de poder restablir el contacte amb gent que fa anys que no en saps res.
Fa dos dissabtes, i en alguns casos després de gairebé 18 anys de desconnexió, ens vam retrobar amb bona part dels companys i companyes que vam fer l'EGB (que lluny queda això de l'EGB!) al Col·legi (aquella època tampoc existien els CEIP!) Nostra LLar de Sabadell.
El Facebook em va permetre, fa uns mesos, recuperar alguns dels contactes, i com no podia ser d'altra manera, la cosa va derivar en un sopar per poder-nos veure les cares i posar-nos al dia de les vides de cadascú.
És curiós com el pas del temps ens fa canviar, però no modifica els tarannàs que ja teníem a l'infantesa uns i altres.
El què es té al néixer no es deixa a créixer.

Sant Feliu del Racó

Sant Feliu del Racó és, a ulls de molts castellarencs nouvinguts, una urbanització més del municipi en la qual no se els hi ha perdut res i no hi han estat mai.
Pels de Castellar de tota la vida, els del "714", Sant Feliu és un nucli amb certa personalitat pròpia i amb una història que es remota a fa més de mil anys.
Pels sant feliuencs i sant feliuenques però, el seu és un poble com pot ser Castellar del Vallès o Sant Llorenç Savall. Per ells, Sant Feliu constitueix una realitat identitària diferenciada i per tant les relacions de veïnatge i de convivència reprodueixen els esquemes propis, amb totes les virtuts i amb tots els defectes, d'una població de menys de mil habitants.
Ahir al vespre, vaig assistir a una reunió amb les diferents "forces vives" del poble amb l'objectiu de crear una entitat que uneixi les diferents entitats existents a Sant Feliu. Aquesta iniciativa no és nova, ja que fa uns anys ja es va intentar dur a terme un projecte similar que no va regir.
Espero, sincerament, que el primer pas que es va donar ahir tingui continuïtat, i que més enllà dels antagonismes personals que hi hagin pogut haver durant els últims anys entre uns i altres, la gent que s'estima el seu poble i que està disposada a esmerçar hores del seu temps lliure, puguin treballar conjuntament per Sant Feliu.
Ells ja saben que tenen tot el suport de l'Ajuntament.

En Jordi Pérez i Mariano

En Jordi Pérez és un amic meu que viu des de fa més d'un parell d'anys a San Francisco (Califòrnia). Amb en Jordi som amics des de l'època que els dos vam compartir institut a Sabadell, i també molts viatges amb la "burra" (nom entranyable amb el que coneixíem la Vallesana).
L'estiu passat vaig tenir la sort de poder passar uns dies a casa seva a Menlo Park, un poblet residencial a tocar de Palo Alto i la Universitat de Stanford, a uns quaranta quilometres de San Francisco.
En Jordi viu allà, feliçment casat per un servidor, amb la Núria, una barcelonina riallera i química com ell, a l'espera que en un futur no gaire llunyà, la seva vida professional els torni a portar per terres catalanes.
L'estada als Estats Units, ha convertit al Jordi en un dels meus referents a l'hora de saber quina visió es té de Castellar i del país des de la distància. Les seves opinions, sempre mesurades i a vegades també punyents de la realitat castellarenca i catalana, sempre són interessants de tenir en compte.
Seguint amb aquesta línia de veure les coses amb perspectiva, avui m'ha fet arribar un interessant article del New York Times sobre la visió americana de com la crisi econòmica mundial afecta Europa.
En Jordi i la Núria, són una mostra més dels milers de catalans que hi ha escampats pel món treballant en la investigació, ja que malauradament el nostre país reuneix les millors condicions per fer-ho. A veure si aquesta crisi ens ajuda a avançar en aquest sentit.

Per evitar la diàspora del jovent castellarenc.

Un dels fenòmens més estesos entre la joventut castellarenca és la d’haver de marxar del seu poble una vegada fan el pas d’emancipar-se.

El parc d’habitatge que tenim actualment a Castellar no reuneix les característiques necessàries, ni de preu ni de m² de superfície, perquè els joves castellarencs puguin optar a un habitatge ajustat a les seves necessitats.

En un estudi sobre les característiques del mercat de lloguer a Castellar presentat recentment i fet pels serveis tècnics municipals, es posava d’evidència aquesta realitat. Per una banda, l’estudi deia que més del 70 % dels habitatges de Castellar tenen tres o més habitacions i de l’altra, que el preu mig del lloguer d’un habitatge al nostre poble és d’uns 850 euros al mes.

Tenint en compte aquestes dues dades, no hi ha cap mena de dubte que des de l’administració local hem de treballar per aconseguir rebaixar el preu mig del lloguer al nostre municipi i per posar al mercat habitatges de dimensions més reduïdes idònies per unitats de convivència d’una o dues persones, un sector en clar creixement en els darrers anys.

Per tal d’aconseguir intervenir en el preu dels habitatges de lloguer, des de l’Oficina Local d’Habitatge (OHL), es treballa amb propietaris i llogaters per tal de poder posar en el mercat pisos a preus assequibles, tot oferint un seguit d’avantatges a la propietat i facilitant al màxim les condicions d’accés als llogaters.

Per intervenir en la tipologia dels habitatges, des de l’administració local, només hi ha una manera de poder posar al mercat habitatges petits (una o dues habitacions) i a preus competitius: crear un parc d’habitatge municipal de lloguer.

Per assolir aquest objectiu, i tenint en compte que actualment no hi ha ni un m² de sòl públic disponible per tal de poder edificar habitatges amb aquestes característiques, l’oportunitat que ofereixen les noves Àrees Residencials Estratègiques (ARE) és única. Un cop es desenvolupin les ARE, Castellar comptarà amb un parc de, com a mínim, 150 habitatges de titularitat municipal. A part, també comptarà amb uns 150 habitatges més que gaudiran d’algun tipus de protecció i disposarem, a més a més, de 6.000 m² per nous equipaments i 11.000 m² de noves zones verdes.

En resum, un nou pas endavant per millorar la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques i per fer un poble més cohesionat, amable i socialment més fort.

Humor en temps de crisi

Avui Ple

D'aquí dues hores comença un Ple que promet ser llarg.
Setze punts a l'ordre del dia i entre ells un dels temes importants de la present legislatura: l'aprovació provisional del la modificació 15 del Pla General (les famoses ARES).
Amb el tema de les ARES s'ha fet molta demagògia, tant aquí, com a moltes d'altres poblacions del Principat.
A nivell local, l'oposició juga a la contra. Uns (CIU) per una teòrica oposició "ideològica" al la llei que en el seu dia va impulsar la Generalitat , d'altres (ERC) per un rebuig visceral a un suposat creixement desaforat que ha de fer perdre les essències del Castellar de "tota la vida" i per últim uns que com a tota argumentació política diuen que "no ho veuen clar" (l'Altraveu) . Per aquest últims la meva pregunta seria: Què no veieu clar?
Per nosaltres, l'equip de govern, les ARES signifiquen oportunitats. Oportunitat d'aconseguir habitatges de protecció oficial, oportunitat de regenerar una zona industrial obsoleta com és la zona de l'antiga fàbrica Playtex, oportunitat de construir un nou camp de futbol amb unes instal·lacions modernes i dignes, oportunitat de generar molts metres quadrats de noves zones verdes d'ús públic, oportunitat de donar vida al comerç de la zona del carrer Tarragona i Suïssa ofegat pel mur de tres metres d'alçada que envolta el camp de futbol actual, oportunitat de poder gaudir de més i millors equipaments, oportunitat per evitar que els nostres fills, néts o amics hagin de marxar del poble que els ha vist néixer i créixer per buscar un pis adequat a les seves necessitats i pressupost....
En definitiva, les ARES potser no són la solució a tots el problemes que tenim com a poble, però sense cap mena de dubte seran una aportació importantíssima per millorar la qualitat de vida de molts castellarencs i castellareques. Seran una eina, en definitiva, per fer un poble més cohesionat, amable i socialment més fort.

Rubianes In Memoriam

Ha mort un dels humoristes més corrosius del país. Ha mort un personatge de verb fàcil i llengua llarga. Ha mort un referent que no deixava indiferent a ningú. Descansi en pau.

Autèntiques lliçons d'autocrítica

Fa uns dies em va sorprendre la rotunditat amb la que s'expressava en Joan Puigcercós, President d'Esquerra (antiga Esquerra Republicana de Catalunya), en relació a que en el seu partit "hi sobren ganduls, trepes i friquis".
Suposo que les declaracions s'han de llegir en clau interna del Partit, i que el ball de bastons i les ganivetades fratricides que es van repartint a tort i a dret, el van empènyer a tenir aquest moment de "clarividència".
Tinc la certesa que l'ERC de Castellar està lliure d'aquest tipus de gent.

L'etern insatisfet

Estimat, idolatrat, "Pichichi", tossut, inestable emocionalment, ràpid, camerunès, millor jugador d'Àfrica 2004-2005-2006, multimilonari, incontinent verbal, egocèntric, envejós, sincer, tot cor, davanter, campió d'Europa, ex-jugador del Madrid, golejador a Saint-Denis, campió de lliga, ex-jugador del Mallorca i autor de la frase "corro com un negre per poder viure com un blanc".
Tot això i molt més és Samuel Eto'o Fils. Un jugador que pel seu bé i el del Barça, no hauria de continuar la temporada vinent. Si és llest deixarà el Barça sent campió de Lliga, campió de Copa i campió de la Champions. Hi ha millor moment per fer aquest pas?

Proteccionisme local?

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional, o regional, i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions.

Un exemple de proteccionisme històric serien les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels països membres en detriment d'altres estats.

Recentment el pla d'estímul econòmic del President Obama i la seva idea de només permetre utilitzar matèries primeres nord-americanes en els nous projectes d'infraestructures públiques del país, també ha accionat totes les alarmes en el sí de la Comissió Europea, que considera aquesta mesura proteccionista com una mesura equivocada per tal de fer front a la crisi econòmica mundial.

A nivell municipal, aquest tipus de mesures també són demandades per part de ciutadans, empresaris, contractistes i comerciants. Des de l'Ajuntament, i tenint en compte el poc marge de maniobra que tenim en aquest sentit, sempre vetllem per facilitar que els empresaris i autònoms locals puguin desenvolupar la seva activitat amb èxit.

Al vent, la cara al vent...

Aquest ha estat un cap de setmana ple d'urgències.
El vendaval de vent que ha castigat tota Catalunya no ha passat de llarg de la nostra vila, i han estat molts els veïns i veïnes que s'han vist afectats per talls en el subministrament elèctric i d'aigua causats per la caiguda d'arbres sobre línies de mitja i baixa tensió i canonades d'abastament.
Afortunadament, i tot els innumerables arbres caiguts, els murs tombats i elements de tota mena que han sortit volant a causa del vent, a la nostra vila no hem hagut de lamentar danys personals. Aquesta vegada hem estat de sort.
Tot i la situació difícil que hem hagut d'afrontar durant aquestes darreres hores, crec que les coses han sortit raonablement bé. No som un poble, ni un país, preparat per aquest tipus de fenomen meteorològic i de ben segur que hi ha coses que s'haurien pogut fer millor, però el cert és que el treball que han realitzat, i encara avui realitzen, bombers, tècnics municipals, les diferents companyies de subministrament i voluntaris ha estat molt bona. A tots ells moltes gràcies.
Als veïns i veïnes afectats, sobretot als de les urbanitzacions, també gràcies per la paciència i la compressió.

Castellar: un poble en transformació

Durant aquest any que tot just iniciem, Castellar veurà com es realitza la inversió més gran en millores de la via pública de tota la seva història. Sumant totes les actuacions previstes, l'import que s'invertirà aquest any en la millora de l'estat dels paviments i voreres de places i carrers de la nostra vila superarà els 2.700.000 €.
Durant els darrers anys, la política municipal de l'anterior equip de govern havia estat la de potenciar la construcció d'equipaments municipals per sobre del manteniment de la via pública, la qual en moltes zones del nostre municipi es troba en un estat no massa bo.
Creiem doncs, que amb aquesta important inversió, juntament amb els més de 800.000 euros invertits durant el 2008 i les futures inversions previstes d'ara fins al 2011, podrem donar un tomb a aquesta situació i fer de Castellar un poble amable pels vianants.
No fa massa es denunciava en un article en aquest setmanari (en referència a l'Actual) que l'equip de govern havia renunciat a una subvenció per arranjar els carrers Baixada de Palau i Caldes. Res més lluny de la veritat. Aquesta setmana responsables municipals s'han reunit amb els veïns de la Baixada de Palau, per explicar-los les característiques de l'obra que es durà a terme i el seu termini d'execució aproximat. Durant les properes setmanes hi haurà una reunió similar amb els veïns del carrer Caldes per tal d'explicar també quines actuacions es duran a terme al seu carrer. La inversió prevista en les dues actuacions és d'aproximadament 450.000 € cofinançats per la Fundació ONCE.
Com bé es deia en un altre article de fa un parell de setmanes: "Castellar, e pur si muove". Jo encara diria més: "si muove" en la direcció correcta i encertada.

Els lobbies i la política municipal

Segons la definició de la Viquipèdia "Es denomina lobby (de l'anglès "entrada" o "sala d'espera") a tot aquell grup de pressió que, per mitjà de diferents estratègies, tracta d'influir en centres de poder executiu o legislatiu amb la finalitat d'afavorir els seus propis interessos o els d'aquells a qui representa. Els lobbies no solen participar directa i activament en política (pel que no solen formar el seu propi partit), però si procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del lobby."

Aquest tipus de grups hom els associa només a grans corporacions o grups que pretenen influir en la política dels estats (per exemple el Club del Rifle dels EEUU, que defensa el dret a portar armes). Res més lluny de la realitat. En la política municipal també existeixen lobbies, els quals de manera voluntària o involuntària exerceixen pressió sobre el govern municipal per fer prevaler els seus interessos per sobre els de la resta. No parlo només d'empreses o possibles contractistes que vulguin treballar per l'Ajuntament, sinó que parlo d'entitats, associacions, clubs o particulars que, la majoria de vegades legítimament, reclamen més atenció i recursos per part de l'administració local.
Quan algú té el privilegi d'exercir un càrrec electe, com és el meu cas (cosa que crec que hauria poder fer tothom en algun moment de la vida), alguns d'aquests grups miren de vegades de coaccionar i influir en les decisions a prendre i en les coses a fer amb raonaments d'aquest estil (agafat només a tall d'exemple):

"Espero y deseo que como tu dices tengais en cuenta todos nuestros problemas y lo podamos solucionar lo antes posible .... no sabemos si una de la soluciones seria hacer unas convocatorias de todos los vecinos delante del ayuntamiento u otros procedimientos que estamos estudiando, lo que si esta claro es que son muchos años y estamos cansados de ver obras por todo el pueblo y nosotros no tengamos lo basico. Espero por bien de todos que no tengamos que llegar a ciertas medidas."

A tots aquests grups i persones, als que han vingut i als que vindran, només dir-los que la voluntat de tota persona que està en un càrrec públic és la de satisfer les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes del municipi, però que malauradament els recursos són limitats i s'ha de prioritzar. A tots els que opten per aquesta línia, que sàpiguen que no és el camí, i que a més a més, la coacció o l'amenaça no aconseguiran fer variar mai cap de les decisions que hagi de prendre l'actual equip de govern.

Una altra vegada és possible

1993








=

2009

=

??

Carta a SSMM els Reis Mags de l'Orient

"Benvolguts Reis de l'Orient,
com que he estat tant bon minyó durant tot l'any i no he fet enfadar als pares, m'agradaria que portéssiu a totes aquelles persones a qui estimo, tot allò que els pugui fer feliços i que els ompliu la vida de bons moments i experiències que els facin valorar, cada dia més, la sort que tenim de tenir-nos els uns als altres."

A la resta de persones, aneu a dormir aviat que SS.MM els Reis, que ho veuen tot, segur que si us heu portat bé també acompliran els vostres desitjos i anhels.

PD: I demà no mengeu molt tortell que segur que us toca la fava!