" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

30 de juny 2009

Les urbanitzacions

El model urbanístic iniciat a Catalunya, majoritàriament a la dècada dels 60, basat en un consum extensiu del sòl ha deixat el país trufat d'urbanitzacions. A tot el Principat trobem disseminades unes 2.300 urbanitzacions, de les quals set es troben dins el nostre terme municipal i a les quals cal afegir-hi els nuclis històrics de Sant Feliu del Racó i Les Arenes.
Aquest model urbanístic, inspirat de manera matussera en el model de ciutat-jardí proposat i teoritzat per d’urbanista britànic Ebenezer Howard a principis del segle XX,té com objectiu, a grans trets, ruralitzar les ciutats i crear noves àrees urbanes en zones on el contacte amb la naturalesa permeti una millora de la qualitat de vida de les classes obreres.
La perversió d’aquest model ha convertir moltes zones del nostre territori en grans continus urbans de baixa densitat, sense solució de continuïtat.
Tot i els avantatges que a simple vista té aquest estil de vida, no ho són tant una vegada considerem altres aspectes col·laterals d’aquesta opció vital: allò que els experts anomenen internalitzar les externalitats.
Viure en una urbanització, pels seus residents, és car; però el cert és que tot i pagar molt, totes les urbanitzacions són deficitàries i els ajuntaments han d’invertir molts més diners per habitant que la mitjana de la població.
En l’actualitat hi ha més de 3.000 castellarencs i castellarenques que han decidit viure en una urbanització o a Sant Feliu, i malauradament no tots ells van avaluar correctament els pros i contres d’aquesta opció vital en el moment de fer l’elecció. Només cal veure la quantitat de construccions en venda que trobem en qualsevol d’aquests nuclis en l’actualitat.
Essent coneixedors d’aquesta realitat i a l’espera que es desenvolupi la nova “Llei de la millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics” impulsada per la Generalitat, des de l’equip de govern hem impulsat de manera decidida la millora de la qualitat de l’espai públic i dels serveis que s’ofereixen a les urbanitzacions i els nuclis històrics. Tenint en compte les modestes possibilitats econòmiques que actualment disposa l’Ajuntament, ha estat un esforç important que tindrà continuïtat en els propers anys.

3 comentaris:

pepe ha dit...

doncs, jo trobo que és bastant raonable

Aleix Canalís i Alsina ha dit...

oi que si?

JN ha dit...

Té tota la raó. Apa que en el meu bloc, déu n'hi do el mal rotllo que he creat.