Lo prometido es deuda

Malgrat tot, són bons nanos ;-)

Cap a Mart...

"L'exalcalde socialista de la Corunya compara la immersió lingüística amb la persecució dels jueus

En un programa de la Televisió de Galícia, Francisco Vázquez assegura que no veu "cap diferència entre un jueu amb l'estrella groga perseguit pels nazis i un nen castigat per parlar castellà al pati de l'escola" "


Entre tots ens estem carregant la convivència, estem trencant ponts, estem fent créixer l'odi i, en definitiva,  estem destruint-nos com a societat.
L'ambient és cada vegada més irrespirable. Estem ofuscats amb una diària que fa feredat i el futur s'albira pitjor.
Vist el panorama, jo ja he enviat la meva sol·licitud per emigrar de planeta .   

Adéu a un dels grans

• 

   Descansi en pau

   

  Mor el geògraf Enric Lluch i Martín, impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana

  ARA | BARCELONA | 04/12/2012 13:45
  El geògraf Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928) ha mort aquest matí a Barcelona als 84 anys. Segons Oriol Nel·lo, geògraf i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans, Lluch "va tenir un paper clau en la renovació de la geografia: va fer de pont entre l'escola geogràfica d'abans de la Guerra Civil i les generacions que van començar a estudiar geografia als anys seixanta". La cerimònia de comiat tindrà lloc al tanatori de les Corts de Barcelona  dimecres 5 de desembre, a les tres de la tarda.
  Segons Nel·lo, la renovació de Lluch en el camp de la geografia es va fer en tres àmbits. Per una banda, el científic, ja que "va ser l'introductor dels corrents de la geografia moderna que havia conegut, sobretot, arran de la seva estada a la Universitat de Liverpool". Per una altra banda, Lluch es va preocupar per la docència i la divulgació de la geografia: estava vinculat amb el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i va crear el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. També mostrava "una gran preocupació per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà" i, en aquest sentit, va ser, amb Max Cahner, l'impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana. Finalment, Lluch "concebia la geografia com un instrument per a la consciència ciutadana: per a ell, tenia un caràcter instrumental i no solament servia per a comprendre la realitat, sinó per a transformar-la en benefici de la col·lectivitat".
  Enric Lluch i Martín era llicenciat en filosofia i lletres, però ben aviat es va passar a l'estudi de la geografia, especialment del vocabulari i la metodologia, així com de la geografia humana de Catalunya, l'evolució del pensament, la formació de l'escola geogràfica catalana i la geografia regional. Considerat un pedagog destacat, va excel·lir en la formació d'un equip d'estudiosos a la Universitat de Barcelona. El tema de la divisió territorial de Catalunya va constituir la seva especialització principal, i va dirigir equips de recerca (GET, 1968), va organitzar col·loquis i xerrades interdisciplinaris i en va publicar, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: 'La gènesi de la divisió territorial de Catalunya' (1983) i 'El debat de la divisió territorial de Catalunya' (1984). Professor emèrit del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va participar en la comissió d'experts que van redactar el Pla Roca al llarg de l'any 2000, i en el qual es va esbossar un nou model d'organització territorial de Catalunya. El mateix any fou guardonat amb la distinció Jaume Vicens Vives en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.
  
  
  

L'enèsim intent de genocidi lingüístic

 Wert vol convertir el català en quarta llengua a l'escola i posar fi a la immersió

Si aquest no va aconseguir-ho en 40 anys de dictadura,

 

aquest altre no ho aconseguirà en 4 anys de mediocritat i mala llet.

 

Aturar un drama

Si bé és cert que la problemàtica dels desnonaments al nostre país és portada  als mitjans de comunicació només d’uns mesos ençà, no és menys cert que aquesta problemàtica porta afectant a moltes famílies des de ja fa uns anys.

Des d’un Ajuntament com el nostre, els recursos que tenim per poder incidir d’una manera directe en aquest àmbit és més aviat pocs, ja que ni el marc legal ni el competencial ens dóna eines per tal de poder  afrontar i donar respostes a aquest drama social que en viscut, o estan  vivint,  un grup relativament important de famílies castellarenques.

Per aquests motiu, ja fa quatre anys, que en el si de l’Ajuntament, treballa una comissió d’habitatge integrada per responsables de Serveis Socials i de l’Oficina Local d’Habitatge, que d’entre altres atribucions, té com objectiu detectar i assessorar a les famílies  que tenen problemes per afrontar els seus deutes hipotecaris, amb l’objectiu d’evitar situacions dramàtiques que comporten els processos de desnonament.

En aquest sentit,  hem eliminat l’impost de plusvàlua, a nivell municipal, per a les persones que aconsegueixin la dació en pagament, hem intermediat entre les entitats financeres i els afectats per evitar els desnonaments i hem destinat una part important dels nostres recursos a ajudar a les persones que han perdut la seva vivenda.

En aquest context, i tenint en compte que la situació s’agreuja dia a dia,  aquesta setmana l’Alcalde ha adreçat una carta a totes les entitats financeres amb oficines al nostre municipi, instant-les a suspendre tots els procediments d'execució hipotecària que afectin famílies castellarenques, si més no fins que es posi en marxa la nova regulació anunciada pel govern de l’Estat.

D’altra banda, també s’ha fet avinent via carta, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i als presidents de la Generalitat i del Govern Central la necessitat d’establir una moratòria que paralitzi els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

En resum, ens trobem davant una situació d’emergència social, i des dels Ajuntaments reclamem un nou marc legal que ens permeti garantir el dret a l’habitatge a tots els nostres veïns i veïnes.

El món no està del tot malament

Un preu massa alt

Ara que s’ha acabat l’estiu, l’època de l’any més crítica pel que fa al risc d’incendi forestal, és moment de fer balanç de la campanya d’enguany. Aquest any, les previsions meteorològiques auguraven un estiu mogut pels serveis de prevenció i extinció d’incendis d’arreu del país, com finalment i malaurada així va ser.  Les condicions de temperatura i humitat dels boscos de Castellar no eren massa diferents als de la resta del principat.

En aquest context de risc d’incendi altíssim, ens podem considerar afortunats amb el balanç final de la temporada pel que fa a superfície cremada. En total, no hem arribat a les tres hectàrees, tenint en compte l’ensurt que tots vam patir el dia 19 de juliol quan es va declarar un incendi a tocar de Can Font, que va calcinar més de dues hectàrees. Només la ràpida actuació dels bombers i de les Agrupacions de Defensa  Forestal (ADF) van poder evitar una catàstrofe ambiental molt més important.

Va ser precisament durant les tasques d’extinció d’aquest incendi quan és va produir la tràgica notícia de la mort d’un membre de  l’ADF d´Ullastrell: en Josep Salvador Trilla.

Aquest diumenge, al mateix lloc on va perdre la vida, es realitzarà un acte de record i homenatge organitzat per l’ADF i que comptarà amb la presència dels companys i familiars d’en Josep.

Des de l’Ajuntament no podem fer més que unir-nos a aquest reconeixement i agrair, una vegada més, la tasca que realitzen, de manera desinteressada, moltes persones que com en Josep, estan al servei del territori i que amb la seva estima i dedicació ajuden a preservar el nostre patrimoni natural, a vegades, arriscant la seva vida.

Tornar a mirar el riu cinquanta anys després

Ben aviat commemorarem el cinquantè aniversari de les riuades que van afectar el Vallès l’any 1962. El proper 25 de setembre, molts veïns i veïnes reviuran el record d’un dels episodis  més tràgics de la nostra història moderna, que van segar la vida de més de 700 persones a tot el Vallès.

L’any 62, bona part de la vida quotidiana d’un bon nombre de persones de la nostra vila girava al voltant del Ripoll. Era l’època d’esplendor de la indústria tèxtil del país i Castellar, gràcies al potencial que oferien les indústries vinculades a la Família Tolrà (el Molí d’en Busquets i Can Barba), entre d’altres, no n’era una excepció.

Poc a poc però, i passats aquests cinquanta anys, el paper del Ripoll a la vida dels castellarencs i castellarenques ha canviat radicalment. El que abans era l’origen de la principal activitat econòmica de la vila, en les darreres dècades ha caigut en l’oblit i ha sofert un procés de degradació progressiva que ha fet trontollar bona part dels rics valors arquitectònics, ambientals i paisatgístics de tot l’àmbit fluvial.

Per començar a invertir aquesta inèrcia, durant els darrers anys s’han realitzat una sèrie d’actuacions al riu per tal de tornar-lo a  posar en valor. S’han ordenat diverses zones d’horta pública, s’han senyalitzat els diferents itineraris riberencs, s’ha aconseguit una millora molt significativa de la qualitat de l’aigua, s’han fet esforços per mantenir en bon estat els camins i s’han realitzat neteges periòdiques, tant per eliminar residus com per eliminar espècies invasores que posaven en perill la fauna i flora autòctones, entre d’altres.

Malgrat tots aquests esforços ja realitzats, el cert és que encara ens queda molta feina per fer per poder tenir el riu com ens agradaria. En aquest sentit, creiem que el fet que la recuperació de l’àmbit del Ripoll sigui un dels principals eixos vertebradors de la revisió del Pla General que s’està  duent a terme, és una oportunitat històrica per tornar a convertir el riu en una zona de la que tots els castellarencs i castellarenques en puguem gaudir i sentir-nos-en orgullosos.    

Últimament el nano treballa fi

Després del "Verano fatal", el nano,  inspirat pels aires de l'Atlàntic nord i il·luminat pel sol de mitja nit, torna a posar per escrit allò que em passa pel cap.

Es veu que el nano té moments de lucidesa...

No ens ho podem permetre

"Un home mata el seu fill disminuït i se suïcida"

Quan alguna persona arriba a aquests extrems és senyal que alguna cosa no funciona a la nostra societat. No ens podem permetre que la desesperació, porti a les persones més vulnerables a buscar "solucions" tant dràstiques.

Compartir l’espai públic

Amb l’arribada del bon temps, tots sortim al carrer per gaudir de l’espai públic, fugir de la calor i estar amb amics.

L’ús intensiu que fem de les places i carrers més enllà dels indubtables beneficis socials i relacionals que comporta, també pot generar situacions de conflicte entre el veïnat.

La principal font de problemàtiques en aquests mesos caniculars, si fem cas a les queixes que arriben a l’Ajuntament, són les derivades de sorolls nocturns. La major part d’aquests sorolls, segurament també es produeixen durant la resta de l’any, però és ara quan es fan més molestos, tenint en compte que ara, qui més qui menys, dorm amb la finestra oberta.

D’altra banda, també es pot incidir en la neteja dels espais. Malauradament uns pocs ciutadans no fan ús de les papereres i deixen deixalles als espais que són comuns. Aquest poc respecte pel que és de tots, es tradueix en unes despeses en neteja que podrien ser sensiblement menors si tothom deixés l’espai públic net. La màxima : “no és més net qui neteja més sinó qui embruta menys,” en aquest cas es fa del tot indicada.

I per últim, també cal destacar que durant aquests mesos de bonança climatològica també augmenten els actes vandàlics contra el mobiliari urbà i l’enllumenat públic. Aquestes bretolades, que alguns tendeixen a relativitzar-ne la importància, contribueixen de manera determinant a degradar l’espai públic i fer-nos com a poble una mica més pobres.

Per tot això, des del Consistori, volem fer una crida a la tolerància i al respecte entre els veïns i veïnes, però al mateix temps, una crida a no permetre i a denunciar si cal, les actituds incíviques que degraden la convivència, ens costen calés i malmeten el que és de tots.

Semana grande de l'Oficina Antifrau

L'Oficina Antifrau de Catalunya estudia una denúncia de Luis del Rivero contra Isidre Fainé

 

 Gràcies a dos d'ells, als de l'Oficina Antifrau se'ls hi ha girat feina últimament 

De cara al Parc Natural

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que preserva un trenta per cent del nostre terme municipal, commemora enguany el seu 40è aniversari com a espai protegit, i ho celebra aquests dies amb una edició especial de Viu el Parc!, que inclou propostes com tallers o sortides guiades.

Dissabte passat, vam poder gaudir d’un d’aquests espectacles en el marc de la Festa del Riu, que enguany arribava a la seva desena edició. La jornada va servir de cloenda de les activitats del Projecte Rius d’aquest curs, i hi van participar una vuitantena de persones, especialment canalla.

Malauradament però, massa sovint els castellarencs i castellarenques no tenim consciència de la importància que té el fet de tenir aquest espai protegit a casa nostra, i no som capaços de posar en valor i rendibilitzar aquesta figura de protecció.

Municipis veïns com poden ser Matadepera o Sant Llorenç Savall, fins a data d’avui, han tingut més habilitat que nosaltres a l’hora de “fer-se seu” el Parc.

Això ha de canviar i ha de canviar pel bé del nostre territori i per la seva viabilitat natural, paisatgística i econòmica de cara al futur. Entre tots (direcció del Parc, propietaris, visitants i Ajuntament) hem d’emprendre les actuacions necessàries per tal de fer-ho possible.

No dubteu que des del Consistori, aquest serà el nostre capteniment de cara als propers anys, tot cercat les complicitats i aliances que ho facin possible. En aquest sentit, tampoc tanquem la porta a una possible ampliació de l’àmbit del Parc dins el nostre terme municipal.

El Castellar del futur ha de mirar de cara al Parc Natural, i ha de ser capaç de capitalitzar-ne tots els seus impactes positius.

Resposta a l'Esperanza

"Què passaria si en una final del campionat de Catalunya comença a sonar 'Els Segadors' i hi ha una xiulada monumental?",  ha preguntat la presidenta de la Comunitat de Madrid 

 

Doncs el mateix que si es xiula la Marxa Reial:  RES !!!

La pregunta que s'hauria de fer aquesta senyora és perquè cada vegada hi ha més gent que la vol xiular.
Potser per les actituds de gent com ella?

Rosa d'abril...

En Pep ha dit adéu. En Tito ha de continuar la tasca. Elevar el llistó serà difícil però ho aconseguirem. Que la Moreneta vetlli per tots nosaltres culers;-)

Gràcies Pep i molta sort Tito !

Jo també ho vull !

I ho vull amb tu.

Ja podem anar fent lleis Òmnibus

El Govern regularà la carmanyola dels alumnes que dinen a l’escola  

Avui llegia aquesta notícia al diari. 

Fa uns mesos que el Govern treballa en la simplificació administrativa, a través de les lleis Òmnibus, per tal de fer menys feixuc el corpus legislatiu de l'administració del país. 

Tenint en compte tot això, és realment necessari legislà sobre carmanyoles? Francament ho trobo una collonada, ja que amb el menys comú dels sentits, la cosa hauria de funcionar sola.    

 

Castellar fotovoltaic

Ja fa uns anys que des de l’Ajuntament treballem perquè el nostre municipi sigui capdavanter en diversos aspectes mediambientals, entre ells, els de l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables.
Per aquest motiu, a finals de l’any 2010, i amb la voluntat de fer un pas endavant en el desenvolupament del nostre Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (PAES) impulsat en el sí dels Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses en la lluita contra el canvi climàtic, des del Consistori vam licitar un concurs de concessió de cobertes municipals per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques.
Ha passat més d’un any des de l’adjudicació del projecte i ha estat un any convuls dins el sector de les energies renovables. Hi ha hagut diversos canvis legislatius a nivell estatal que han fet replantejar la viabilitat de moltes de les instal·lacions, incloses les de la nostra vila.
Malgrat tots el problemes que ens hem anant trobant durant aquests mesos, i gràcies a la perseverança dels serveis tècnics municipals i la bona predisposició de l’empresa adjudicatària, aquests dies han entrat en funcionament tres instal·lacions (Parc de bombers, Pavelló Puigverd i Regidoria d’Espai Públic) al poble. Podem afirmar doncs, que Castellar ja és un municipi fotovoltaic.
Tot i això, lluny de caure en d’autocomplaença, aquest èxit ens anima a seguir explorant projectes i possibilitats per tal de poder anar ampliant el pes de les energies renovables a la nostra vila, al mateix temps que continuem apostant per la millora continuada de l’eficiència energètica i per la reducció dels consums.

La meva primera guerra

No sé si va ser la primera guerra de la que he estat contemporani, però si que va ser la primera que en vaig tenir consciència. Òbviament tot queda dins una nuvolosa que el pas del temps cada vegada ha anat fent més espessa. Recordo però, encara que la Clara no ho cregui, "flaixos" de les notícies que arribaven d'aquell conflicte.
La de les Malvines, va ser una guerra inútil, com totes les guerres, però la recordo, no sé perquè, amb una èpica especial. Potser, fa trenta anys, no tenia consciència del què era una guerra...

La Saeta

La millor banda sonora de Setmana Santa

Incongruències

No en sóc immune.
Tothom a la vida, encara que digui que no, és en un moment o altre incongruent amb la seva manera de pensar.
Avui una persona molt propera a mi m'ha qüestionat una decisió que vaig prendre fa unes setmanes. He intentat argumentar el perquè de la meva decisió i, com a mínim, crec que m'ha entès.
Els blancs o negres no porten enlloc. La vida és una escala de grisos que, com a fill de tintorer, cada vegada veig més definida. Ens volen abocar a la confrontació. Construir destruint l'altre és més senzill, però fa la construcció més fràgil. Mirar de ser objectiu i no visceral és cada vegada més difícil. L'autocontenció desgasta. Lluitar contra el què et demanen les tripes requereix disciplina interna.
De tota manera, algú hi ha d'haver al mig. Algú ha de servir de pont.

Qui diu Barcelona diu Castellar

Apliquem-nos-ho a "casa nostra": al nostre poble

Mereixedors del Nobel de la Pau

La "caspa" ataca de nou la convivència. Removent els baixos instints dels seus adeptes fan un flac favor a l'Estat que, amb tant orgull, diuen defensar. Juguen amb foc, ja que incitar a l'odi entre persones/veïns/pobles/comunitats/nacions, de ben segur que no portarà res de bo.

Rubianes forever

"Que griten que se van a ahogar en su propia mierda"

Amb Josep Pla

L’Altraveu critica que la pàgina de l’alcalde al web municipal inclogui un link a un portal de promoció del PSC

En Núñez de Polònia diria: "Això és gravíssim....no es pot permitir!!!"

En Josep Pla diria: "Això són collonades"

Nebot

Nebot,
dissabte em vas fer oncle per primera vegada. És una sensació estranya, ja que això de ser tiet, fins ara, era una cosa reservada a persones grans i no anava pas per mi.
La tieta i un servidor estem molt contents i ja frisem per poder-te fer de cangur. Ja saps que sempre serem més permissius que els teus pares...
Ja anirem parlant. Això acaba, tot just, de començar.
Un petonet

Sectarismes

De la mateixa manera que n'Alfred Bosch tenia tota la raó en el seu discurs (de chapeau) al Congrés dels Diputats sobre el sectarisme dels Srs. del PP, no és menys cert que alguns dels seus corre-legionaris, exerceixen la mateixa caça de bruixes, a nivell local.
"En todos los sitios cuecen habas"...

D'acord amb en Cayo Lara....

...sense que serveixi de precedent...


La voz de Galícia

El coordinador general de IU, Cayo Lara, ha dicho hoy que el duque de Palma, Iñaki Urdangarin, «está haciendo más por la República que hemos hecho muchos a lo largo del tiempo», en referencia a su papel en el supuesto desvío de dinero público del Instituto Nóos.

Reflexió

Davant aquesta notícia, un lector fa aquesta reflexió (faltes ortogràfiques incloses):

"A ver si lo entiendo . Estamos en crisis , porque los bancos no tienen liquidez para ofrecer creditos a las empresas , pero .....alehop ; ahora se sacaran 30.000 M € , para que las administraciones publicas paguen a los proveedores . Los bancos obtendran el dinero del BCE ( que es dinero publico ) al 1% , y se lo prestaran a la administracion a un 3 , 4 , 5 % o vaya usted a saber .El dia que a la mayoria nos de por pensar estas cosas correra la sangre"

¡Hagan juego, señores!

No tinc criteri per saber si el projecte d'Eurovegas és o no interessant.
Com jo, el 99,99% de la població d'aquest nostre país anomenat Catalunya, tampoc no té l' informació suficient per pronunciar-se amb coneixement de causa.
Dit això, accepto apostes a veure quan es tardarà a crear una plataforma en contra.
Jo aposto que els "amics del NO preventiu" ja estan fent un bloc i han comprat un domini web per llençar la campanya en contra.

La nostra brigada

El nostre poble té la sort de comptar amb una sèrie de professionals que no sempre sabem valorar. Jardiners, paletes, llauners, fusters, mecànics... es lleven cada matí amb l’objectiu de vetllar perquè allò que és de tots es mantingui en bones condicions.
Bona part de les tasques diàries que es desenvolupen a l’Ajuntament i que necessàriament després es traslladen a la ciutadania les duen a terme les persones que conformen la brigada municipal.
Com bé saben ells, la seva feina com a treballadors municipals, és una de les més exposades a la valoració dels ciutadans. El fet d’anar uniformats i estar moltes hores a l’espai públic, els fan fàcilment identificables i són la primera, i a vegades l’única imatge que la immensa majoria dels ciutadans tenen dels que ens dediquem a la “cosa” pública del municipi (característica compartida amb la policia municipal).
Aquesta sobreexposició fa que la seva tasca sigui susceptible de ser fiscalitzada per tots i cada un dels 23.000 ciutadans i ciutadanes de Castellar.
Com és, malauradament, normal en aquest país, la seva feina quotidiana rep més crítiques que elogis. Però recentment, i arran de l’episodi de nevades i fred que hem viscut les últimes setmanes, multitud de veïns/veïnes, m’han fet arribar la seva felicitació per la tasca que s’ha dut a terme per mantenir els carrers en perfecte estat i completament lliures de neu i de gel.
Si bé és cert que en aquesta labor també hi ha participat de manera cabdal la policia municipal i els bombers voluntaris, permeteu-me que aquesta vegada focalitzi aquest reconeixement en la brigada municipal. Un col·lectiu de persones, dedicades, moltes vegades més enllà de la seva obligació, a millorar les condicions de l’espai públic de la nostra vila.

Moltes gràcies.

Del Rubianes entern i més vigent que mai a....

... al Sr. magistrat del Suprem, al pare de la Constitució senil i als "amics" d'en Garzón, entre d'altres...

Què en pensen els abandarats del NO?

M'agradaria saber què opinen d'aquest article els del NO a ....
Can Bages, ATLL, setena escola, AREs, pedrera, camí de Can Casamada, desdoblament de la carretera, Quart Cinturó/Ronda nord de Sabadell/B-40/Autovia orbital, estació de tren, carrers de vianants, Martorell-Figueres...


L'auge de la cultura del "no"(Ramon Folch, El Periodico 7/2/2012)
o aquí (tot i que es veu pitjor)...
L'auge de la cultura del "no" (Ramon Folch, El Periodico 7/2/2012)

Tàpies

A classe al (fred) aire lliure

Mentre aquí tanquem les escoles quan el fred es fa més intens, a d'altres bandes obren les finestres de les aules.

A veure quan tardem en importar aquesta idea...
Algun pare/mare, dels “guais”, segur que ja hi dóna voltes...

Beatriz Navarro a la Vanguardia aquest cap de setmana

“A classe al (fred) aire lliure

El que resulta normal en una escola és que, quan els nens entren a classe, es tanqui la porta. Però a l’escola de Sint Ludgardis, en un bosc de l’est de Bèlgica, els professors apugen les persianes i obren les finestres de bat a bat. És una de les poques escoles a l’aire lliure que queden a Europa. I ni l’onada de fred siberià que aquests dies afecta Bèlgica els ha fet canviar els costums.

“La clau és no agafar fred als peus, per això les classes tenen calefacció per sòl radiant”, explica Eddy Smedts, a sis graus sota zero, al pati de l’escola. Les aules estan orientades al sud i tenen persianes o vidrieres mòbils que s’obren així que comencen les classes perquè hi entri l’aire. Quan els nens surten al pati, es tanquen perquè s’escalfin.

A l’interior de la classe la temperatura mitjana és de 10 graus, una mica més baixa per als qui s’asseuen al costat de la finestra. “Fred? No, no n’hi ha per tant…”, explica l’eva, d’onze anys. Fins a sis o set capes es posa cada matí per anar a classe: roba interior tèrmica, samarretes, folre polar, jersei, armilla, botes de neu, bufandes, gorres, guants… Els fan falta, sobretot, quan són dintre; quan surten al pati i es posen a jugar comencen a treure’s les capes.

“De vegades no sento els dits i és difícil escriure”, diu tímidament un nen de vuit anys, l’únic del grup que admet que passa “una mica de fred” aquests dies. Les classes dels més petits sí que estan tancades la major part del temps quan es registren temperatures extremes com les que l’onada de fred ha portat a Bèlgica (fins a -16 º a la nit). El que és normal és que n’hi hagi prou amb fer exercicis d’escalfament i jocs de mà de tant en tant.

“No es despisten més que en una classe tancada”, assegura la mestra, Griet, acostumada a fer classe amb abric, guants i bufanda. Fa tretze anys que treballa a l’escola i admet que, quan arriba a casa, de seguida li falta l’oxigen i es posa a obrir finestres. “Els nens no es queixen i els pares tampoc, ho han triat ells”. Alguns en van ser alumnes i ara porten els seus fills a aquesta escola. “Valoren l’experiència de llibertat i de contacte amb la naturalesa que van tenir de nens”, afirma el director. L’aire fresc, afegeix, és més sa i això es nota en el fet que hi ha menys absències per malaltia que a la mitjana d’escoles de Flandes.

En contra del que es pot pensar, aquest no és un centre freqüentat per nens grenyuts de famílies hippies. Al contrari. Es tracta d’una escola pública, catòlica i subvencionada, amb un enfocament tradicional de l’ensenyament i alumnes amb uniforme. Crida l’atenció l’absència de nens d’origen immigrant. “És normal, l’escola està oberta per a tothom, però a la zona on som n’hi ha pocs”, constata el director de l’escola , situada al mig d’un bosc esquitxat per elegants mansions a la rica localitat de Schilde.”

Les escoles a l’aire lliure no són un fenomen nou. El moviment va sorgir a començaments del segle passat a Alemanya, sobretot per raons de salut, però també per dur a la pràctica ideals com el de Rousseau, per a qui la millor escola era l’ombra d’un arbre.

La tuberculosi causava estralls en aquells temps i la idea de treure els nens de la ciutat i portarlos, literalment, al camp es va estendre ràpidament per tot Europa; a Espanya n’hi va haver algunes a Barcelona (a Sant Pol de Mar, per exemple), Madrid i Andalusia, relata l’arquitecta Rosa María Añón Abajas en una obra recent. Després de la Segona Guerra Mundial, van desaparèixer del mapa a poc a poc.

“En generalitzar-se l’ús de vacunes i desenvolupar-se antibiòtics contra la tuberculosi van desaparèixer els motius mèdics per a l’existència d’aquestes escoles. Des del punt de vista pedagògic també havien perdut part de la seva rellevància”, afirma Geert Thyssen, pedagog i autor d’una tesi doctoral sobre el tema.

A Bèlgica aquests centres són una autèntica raresa (en queden només tres, amb uns 2.000 alumnes en total) i estan acostumats a rebre periodistes, sobretot a l’hivern. “Quan arriba el sol i la primavera –apunta el director– som els primers de notar-ho”.

Només es recorden de Santa Bàrbara quan trona!

Fa dies que hom és l'ase dels cops, quan de responsabilitat, en aquest cas, en té ben poca.
Molts només es preocupen del bosc "quan trona" i la resta de l'any exerceixen d'ecologistes "guais" de cap de setmana i el sacralitzen.
Aquest "30 minuts" aporta llum a un debat que tenim pendent com a país. Un debat important que s'ha d'afrontar amb urgència.



Sinopsi

"Són inevitables els grans incendis forestals? Un 0,2 per cent dels incendis cremen el 95 per cent de la superfície forestal incendiada. Són focs contra els quals, senzillament, no es pot fer res.
L'home ha volgut domesticar el bosc, en molts casos l'ha urbanitzat, i ara hi ha de conviure. Abans se n'extreia la font d'energia -la llenya i el carbó-, els ramats hi pasturaven, l'agricultura li robava terreny. Però el canvi en la nostra forma de vida ha fet que els boscos europeus ocupin cada cop més superfície. A diferència d'altres zones del planeta, a Catalunya tenim més boscos que mai en la història, malgrat que cremin.
El 30 minuts d'aquesta setmana analitza la situació dels boscos catalans i les diferents postures sobre la manera de gestionar-los. L'itinerari travessa el bosc cremat d'Horta de Sant Joan i el que s'ha regenerat després dels grans incendis del 1994 i el 1998 a la Catalunya central, les activitats silvícoles del Parc Natural del Montseny, les feines de retirada d'arbres caiguts a Collserola, els boscos de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès...
Dins del món forestal hi ha unanimitat que l'única forma de controlar els incendis és evitar que s'acumuli combustible al bosc. Però el 80% dels boscos catalans són privats i els propietaris no poden assumir els costos de "netejar" el bosc sense subvencions de l'administració. El debat sobre l'aprofitament de la biomassa forestal amb finalitats energètiques és vist amb esperança en el sector. Seria una manera de rendibilitzar la fusta i, alhora, fer prevenció d'incendis.
Però també hi ha postures més conservacionistes, que alerten contra aquesta línia d'intervenció en el bosc. Fa un any que, a Setcases, diverses entitats ecologistes van paralitzar la tala d'un bosc de pi negre. A "30 minuts" podrem conèixer també els arguments de totes dues posicions."

De construir a mantenir

Durant les últimes dècades l’acció de govern de qualsevol administració, la local també, es visualitzava i era valorada per part dels ciutadans en gran part, en relació al número de nous equipaments que es construïen, la quantitat i qualitat dels nous serveis que es creaven o els diners gastats en la millora i ampliació d’espais i serveis preexistents.
Si bé és cert que en molts casos, aquest conjunt d’accions han permès millorar de manera molt significativa les condicions dels serveis que s’oferien des de l’administració, no és menys cert que en l’actualitat les prioritats són unes altres. L’objectiu actual és preservar allò que tants esforços ens ha costat d’aconseguir com a poble.
A nivell municipal, podem afirmar amb rotunditat que disposem d’uns equipaments municipals suficients i de qualitat per satisfer les demandes dels castellarencs i castellarenques, així com també podem gaudir d’un espai públic que, en general, està en unes condicions més que correctes.
El context socioeconòmic actual però, ha canviat la percepció que tots tenim del món que ens envolta i l’administració local no pot i no vol ser aliena a aquesta nova realitat.
Des de l’Ajuntament, i crec que és un sentiment compartit per la major part de la ciutadania, entenem que ara és moment per canviar els verbs que han guiat l’acció dels governs d’arreu durant els últims anys i també les actituds dels ciutadans.
Hem de passar d’ “expandir” a “contenir”. Hem deixar de “gastar” per començar a “invertir”. Hem de deixar l’ “exigir” per instal•lar-nos en el “col•laborar”. En definitiva, hem de canviar el verb “construir” pel verb “mantenir”.

A ses Majestats els Reis Mags

Benvolguts Reis Mags,

Vivim en un bonic poble situat on la fondalada del Vallès comença a deixar de ser fondalada i comença a enfilar-se cap a la serralada prelitoral.

És un poble petit, que els darrers anys ha crescut de manera important i que cada vegada més, sense deixar de tenir la calidesa del poble de tota la vida, ha començat a patir algunes de les preocupacions d’una petita ciutat de les rodalies de Barcelona.

Ens agradi o no, la Vila ha crescut tant en habitants com en serveis, en número de zones verdes, en quilometres de carrers ....

Tot aquest creixement, tant en qualitatiu com quantitatiu, s’ha produït en un context d’una bonança econòmica sense precedents a la nostra història recent, que ens ha premés com a poble de dotar-nos d’uns equipaments i d’un espai públic de qualitat.

D’uns anys cap aquí però, que la situació socioeconòmica del país ha canviat. La bonança a deixat pas a una època en la qual hem d’estalviar i mirar molt bé en què gastem els diners, per tal de poder conservar en bon estat l’espai i els equipaments públics que són de tots.

És per això, que enguany volem demanar-vos que ens ajudeu. Us volem demanar que aquella minoria incívica que no respecte els més mínims hàbits de convivència, aprengui que entre tots hem de respectar i conservar el nostre mobiliari urbà, que hem deixar les deixalles dins dels contenidors, que no hem de fer malbé ni robar les plantes de les nostres jardineres, que no hem d’embrutar l’espai públic amb pintades ofensives, que no s’han de llençar papers i llaunes al terra, que no es poden enganxar cartells als fanals...

En definitiva, us demanem que ens porteu una societat més cívica en el seu conjunt, en la qual tots prenguem consciència que el que hi ha al carrer és de tots, i entre tots ho hem de conservar net i en bones condicions.