No en sóc immune.
Tothom a la vida, encara que digui que no, és en un moment o altre incongruent amb la seva manera de pensar.
Avui una persona molt propera a mi m'ha qüestionat una decisió que vaig prendre fa unes setmanes. He intentat argumentar el perquè de la meva decisió i, com a mínim, crec que m'ha entès.
Els blancs o negres no porten enlloc. La vida és una escala de grisos que, com a fill de tintorer, cada vegada veig més definida. Ens volen abocar a la confrontació. Construir destruint l'altre és més senzill, però fa la construcció més fràgil. Mirar de ser objectiu i no visceral és cada vegada més difícil. L'autocontenció desgasta. Lluitar contra el què et demanen les tripes requereix disciplina interna.
De tota manera, algú hi ha d'haver al mig. Algú ha de servir de pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada