Coses de geògrafs

La divisió territorial de Catalunya feta l'any 1936, en plena guerra civil, va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vagueries modernes de Catalunya.
La Ponència encarregada va fer la seva definició va ser liderada pel geògraf sabadellenc Pau Vila, i va ser oficial del 1936 al 1939. El luctuós final de la guerra civil i el nou "decret de nova planta" que va suposar de facto la dictadura franquista, va fer que aquesta divisió comarcal caigués en l'oblit administratiu fins que l'any 1987 es van restaurar oficialment les comarques.
Així mateix, Estatut d'Autonomia del 2006 recuperava les vegueries, a hores d'ara pendents de concretar.
En el diari el Punt d'avui sortien unes declaracions de l'Alcalde de Terrassa, en Pere Navarro, que proposava de dissoldre els consells comarcals per estalviar recursos.
Tenint en compte que en un futur no gaire llunyà les vagueries començaran a funcionar, la idea no sembla descabellada...

Els drets i els deures

Avui part dels treballadors públics d'aquest país han exercit el seu dret a vaga.
Tal i com es recull a l’article 28.2 de la Constitució, aquest no és un dret absolut, sinó que cal exercir-lo conforme a les previsions legals, entre d’altres, les de garantir que s’atenguin els interessos generals i es mantinguin els serveis públics bàsics, evitant situacions de desemparament. D'aquí els serveis mínims que decreten totes les administracions.
Sense menystenir els drets que hom pot tenir en matèria laboral o en general els drets que tots tenim com a ciutadans, crec que en la societat actual no hi ha un equilibri entre els drets i els deures que ens autoatorguem cadascú de nosaltres.
Hi ha un percentatge bastant considerable de la població que coneix fil per randa tots els seus drets (com a treballador, com a ciutadà, com a consumidor....), i en canvi el percentatge dels coneixedors de tots els seus deures baixa estrepitosament.
Entre tots hem ajudat a construir una societat malalta, en la qual ens hem instal·lat en una reivindicació constat i en no veure més enllà de l'interès merament particular.
Sense anar més lluny , si hom llegeix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, referendat l'any 2006 i que ara espera (i desespera) una sentència del Constitucional, la paraula "Dret" hi apareix 236 vegades mentre que la de "Deure" només hi apareix 45. Aquesta desproporció , anecdòtica si es vol, no deixa de ser un reflex que il·lustre en quin tipus de societat vivim.
Que lluny queda de la nostra realitat quotidiana la cèlebre frase d'en JFK : "no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país."

Camí de Sagarmatha...

Aquest cap de setmana hem fet un pas més cap a Sagarmatha...
Una bonica excursió al Puigmal (2.909 m.) i Núria, des de Fontalba, per agafar fons i gaudir de la primavera a l'alta muntanya...

La renovada Plaça Major.

Aquesta setmana ha acabat la reforma de la part antiga de la Plaça Major. Ha estat una reforma llargament esperada després d’uns anys en els quals la plaça havia anat patint un procés de degradació constant per diverses causes.

Entre totes les millores realitzades cal destacar la millora de l’accessibilitat al Casal d’avis i al Punt d’Informació per Persones amb Discapacitats mitjançant la construcció d’una rampa d’accés, el sanejament de bona part de l’antic paviment de pedra malmès per la circulació de vehicles i per les arrels dels arbres, la substitució de part de l’arbrat i els arbustos, la renovació del buixardat de l’escala que uneix la Plaça amb el carrer Major per tal d’evitar, la instal·lació de rec automàtic a les jardineres o el canvi de l’enllumenat dels fanals per aconseguir una millor i més eficient il·luminació de l’espai.

La reforma de la part antiga de la Plaça Major és un pas més en la remodelació integral del centre de Castellar que es va iniciar ja fa uns anys i que culminarà amb la posada en funcionament de l’Edifici del Mirador d’aquí a poques setmanes.

Amb les diverses intervencions que s’han fet durant els darrers mesos, s’ha arranjat i modernitzat un dels símbols més destacats de l’imaginari col·lectiu de la vila, tot conservant-ne l’essència que ens la fa sentir nostra.

En definitiva, els castellarencs i castellarenques recuperem un dels espais més apreciats per persones de totes les edats, la nostra Plaça Major, que de ben segur continuarà sent un punt neuràlgic de l’activitat social i festiva de la nostra vila tal i com ha estat sempre.