" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

29 de maig 2008

La cultura del no o el desgast pel desgast

Fa uns mesos s’ha instal·lat a Castellar el que ja fa uns anys que ocórrer a d’altres municipis del principat, i és que la cultura del no sistemàtic s’ha estès per tot.

En un any de Plens hi ha hagut pancartes gairebé contra tot i tothom.

Per una banda tenim els amics d’Aturem Can Bages, una opció respectable però anacrònica, ja que la decisió sobre la necessitat o no d’un nou polígon industrial va ser matèria de la revisió del Pla General feta l’any 1999.

D’altra banda, tenim un comerciant i un reduït grup de veïns que en un primer moment es van oposar a la creació d’una zona de vianants i ara diuen que sí que la volen però amb consens. De les signatures que van recollir en el seu moment contra el projecte, cal destacar la de l’actual cap de l’oposició, que tot i portar la mateixa iniciativa en el seu programa electoral, ha aprofitat que el Ripoll passa per Castellar, per tal posicionar-s'hi en contra. Com a mínim sorprenent.

Després ens trobem amb una junta del Club Atlètic Castellar, que es dedica recollir signatures contra la ubicació d’una escola al costat de les pistes d’atletisme amb el suposat pretext que no hi ha un consens polític. Ja és l’hora que algú digui que la manipulació que estan duent a terme alguns membres de la junta només fa que mal a l’entitat. La utilització de la mateixa com una plataforma de promoció personal per tal de fer carrera política, és com a mínim trist. Qui vulgui fer política que es presenti a les eleccions i que no manipuli des de l’ombra.

I per últim trobem el cas del regidor Jordi Román. El responsable de la situació creada és la persona que va fer la llista de CIU a les passades eleccions i que ara diu que no el posaria a la llista ni de 25. Potser una mica tard?

És intolerable que s’acusi a l’equip de govern d’haver propiciat aquesta situació. És intolerable que es faci servir aquest regidor per atacar i desgastar l’acció de govern quan el problema l’han creat ells i n’haurien d’estar avergonyits en comptes de treure pit i senyalar als altres com a culpables.

I el què encara és més trist, és que els grups municipals membres de la plataforma d’”Amics del Franki”, facin de comparsa i de “pancarteros” d'aquesta situació en comptes de carregar contra els veritables culpables.

En resum, molta misèria humana i poc sentit comú.