Acte central de campanya

Uneix-te i participa a l'acte

19 anys i 8 dies després

Wembley, sempre i per sempre Wembley

Què li passa a la Presidenta?

Ahir al vespre la vaig veure per la tele.
Es feia estrany veure-la parlar en públic d'una cosa que no fos de política castellarenca. Després de la sorpresa inicial però, me la vaig continuar escoltant i em va meravellar veure com una persona amb un discurs tant correcte, ben elaborat i amb una capacitat comunicativa tant notable (no negaré que em va agradar...), fos la mateixa que vint-i-quatre hores abans havia publicat un article tant fluixet l'Actual.
D'entrada, que ella contesti una carta que no va dirigida a la seva persona, ja és sorprenent i diu molt poc del seu successor, i després, que ho faci amb aquest to agre i visceral, no deixa de ser un símptoma més d'una mala digestió que ja li dura quatre anys.

Alfajarín

La mítica àrea de servei Rausan, situada a l'A2 dins el terme municipal d'Alfajarín (Saragossa), s'ha convertit, tal i com diria el Marc Cornet, en una parada talismà del barcelonisme.
Set hores de viatge d'anada a Madrid, incloent els 45 minuts reglamentaris de pausa de l'autocar en aquesta estació de servei, i les set hores de tornada, ha estat el gustós peatge que hem pagat per poder veure, en directe, com s'escrivia una nova pàgina de la història del futbol.

Quarter d'hivern

Increïblement la història es repeteix.
Tornen al seu quarter d'hivern situat als peus de la muntanya.
Cerquen les essències i el caliu dels seus acòlits, ja que a on es lliura la batalla, a les planures, es troben perduts.
Ara la seva vida i la seva gent gira al voltant d'un campanar petit.
Aferrats al somni de la reconquesta, esperen que el suport incondicional dels indígenes del llogarret, els quals un dia ja van deixar penjats amb falses promeses d'amor etern, com les que els hi fan ara, els permeti sortir del fang.
El General ha convertit el Palau Taronja inacabat en la seva base d'operacions. Mirant a l'horitzó, amb l'ensenya comuna onejant damunt seu, cerca amb la mirada d'estadista imperial, les terres que un dia van ser seves i que, internament, sap que no recuperarà.

"That's all Folks!" - "Eso es todo amigos"

Avui hi ha l'últim ple d'aquest mandat. Bé, formalment no és l'últim, ja que faltaria el ple de comiat, però si que és l'últim on es discuteixen i es voten propostes.
Des del ple del 16 de juny de 2007, amb el d'avui, han estat 45 plens.
45 plens en els que hi ha hagut de tot i s'ha discutit de tot. Discussions a vegades acalorades i d'altres vegades més plàcides, però sempre caracteritzades pel respecte i l'educació, cercant, cadascú a la seva manera i amb els seus arguments, el què enteníem que era millor per Castellar.
Voldria agrair, als companys regidors/es de tots els grups municipals, la seva tasca a favor dels ciutadans i ciutadanes que van fer-nos confiança en el seu moment i que tant dignament, crec jo, han servit.

Benvolguts tots...

Perquè, qui més qui menys, té un "Benvolgut" o "Benvolguda" a la seva vida...