Festa Major de les Arenes

Divendres al vespre, vam assistir amb l'Alcalde al lliurament dels “1ª Edició dels Premis de les Arenes” en el marc de la seva Festa Major. (http://www.lesarenes.com/)

L’acte va ser un trobada molt emotiva de tota la gent que, per un motiu o altre, tenen alguna vinculació amb aquest indret del nostre terme municipal.

Vam tenir l’oportunitat de compartir una bona estona amb un dels veïnats més desconeguts del nostre poble. Un indret molt especial, amb uns veïns molt acollidors.

Moltes gràcies

Pepe González

Encara no ho havia fet mai, però avui m’agradaria parlar d’un company de l’equip de govern. Avui m’agradaria parlar-vos del Pepe González.

El Pepe és un personatge peculiar, d’aquells que no deixen indiferent quan el coneixes. El seu aspecte inicial és el d’un paio tosc, sec i aparentment amb molta mala baba. El seu to de veu (aSABINAt) i la vehemència en que en moltes ocasions defensa les seves idees encara el fa més “antipàtic” a primer cop d’ull.

No són poques les persones que de vegades parlant sobre l’Ajuntament i la política municipal m’han dit : “ No, però si ho esteu fent bé, però és que el Pepe González ...”. Normalment els punts suspensius sempre segueixen amb alguna consideració negativa cap a ell.

Si us dic la veritat, aquests punts suspensius cada vegada els trobo més injustos i més allunyats de la realitat.

Permeteu-me que d’una vegada respongui a totes es persones que m’han fet saber la seva opinió sobre la persona del regidor González Navas. El Pepe és una persona noble. El Pepe és una persona que sempre et va de cara. El Pepe, tot i el seu caràcter dur, és una persona reflexiva i flexible. No és una persona de idees inamovibles. És una persona experimentada que aporta experiència i consistència a l’equip de govern. I també és un fervent lector de la literatura centre europea d’entreguerres (cosa de la qual ell n’està orgullós).

En resum, per mi és una persona (i un “animal polític”) del qual tots els regidors, tant els de l’equip de govern com els de l’oposició, en podem aprendre moltes coses. Aprofitem-lo perquè ja s’està fent gran.

Avui em declaro, ara que no ens escolta, una mica Gonzáleznavista.

Hi sobra visceralitat

Repassant la bolgesfera castellarenca he anat a parar al blog de la regidora Gatell.
Llegint el seu post del dia 5 d'agost en el qual feia el seu particular resum de com havia anat el passat Ple del 22 de juliol ( http://montsegatell.bloc.cat/post/14835/231045 ), em va venir al cap un article que vaig llegir fa uns mesos de Josep-Maria Terricabras, en el qual feia una reflexió sobre el paper dels sentiments i la seva manipulació amb finalitats polítiques.
Crec que la companya regidora ha caigut en el parany (de manera fortuïta o voluntària), de barrejar idees i sentiments, bastant matusserament per cert, amb la finalitat d'alimentar els baixos instints dels seus fervents seguidors. Per mi és un camí equivocat de fer política.
Aquí teniu l'article d'en Terricabras. És una mica llarg, però crec que val la pena.


Idees i sentiments
DILLUNS, 17 DE MARÇ DEL 2008

Un bon amic que em manté informat del que està “de moda” pel món -ell sap que sovint bado- m’explica la importància que en els darrers temps està tenint el corrent anomenat “storytelling” (explicar històries), corrent que, és clar, també ve dels EUA. Entre polítics i mànagers en general s’ha imposat l’opinió que el gran públic no en vol saber res de les idees -ells pensen que aquest gran públic és incapaç d’entendre-les i de seguir-les-, i que s’estima més que li expliquin històries, que li toquin el cor amb sentiments i emocions. Així és com es fan les campanyes electorals, així és com es fan els anuncis en els mitjans audiovisuals, aquests són els missatges religiosos, socials, comercials, etc.
Jo no hi entenc gens en això del màrqueting, però em sembla que conservo una mica de sentit comú i que, fins i tot, sé una mica d’història de la cultura. Explicar històries és el que s’ha fet sempre, a casa -abans, a la vora del foc- i a l’escola -precisament l’antiga “història sagrada” n’era un bon exemple-, i el que ha servit durant segles per fer arribar determinats missatges a la població. Els mites de tota mena, les tragèdies gregues i les paràboles de la tradició evangèlica buscaven precisament la identificació de l’oient amb una determinada història, que l’havia de commoure i de captivar, que li havia d’arribar al cap i al cor.
Des de l’èxit del llibre “Intel·ligència emocional”, s’ha revifat la importància de les emocions. Cert, són molt importants en la nostra vida, de fet, són decisives. El llibre i el corrent emocional han recuperat sortosament la idea que la intel·ligència té molt a veure amb les emocions. Malauradament, alguns no n’han tret la conseqüència que, a la inversa, les emocions també tenen molt a veure amb les idees. És a dir, que idees i emocions estan entortolligades i que els humans no estem escindits, partits, dividits, en éssers lògics -intel·lectuals- i éssers sentimentals -emotius- sinó que som una unitat complexa, barrejada, en la qual ens convé destriar cada vegada el pes dels diversos arguments que fem servir, la importància dels estímuls que rebem, la força d’allò que projectem.
Em sembla, doncs, esplèndid que es doni importància als sentiments. El que és realment important és desemmascarar la mala intenció que tenen alguns dels que ho fan: perquè els sentiments i les històries no són mai neutres -ho sabien els mites, les tragèdies i les paràboles-, sinó que sempre porten missatges i idees. No sóc dels que creuen que la gent és incapaç de pensar. Sí, però, que, així com es pot ajudar a aguditzar la capacitat de pensament de la gent, també es pot contribuir a esmussar aquesta capacitat. I els que venen -productes del tipus que sigui, també productes polítics i morals- sembla que estan cada dia més interessats a passar de contraban les seves idees a través d’eslògans més o menys emotius, més o menys cordials, a fi que la gent hi quedi atrapada i no vagi més enllà de la superfície. Això mateix, però, em fa tenir esperança: si volen que el producte passi d’amagatotis no és perquè pensen que la gent és incapaç de pensar, sinó perquè estan convençuts que n’és capaç i que, si no emboliquessin visceralment el producte, aquest no passaria.
Em sembla molt bé que tots subratllem que idees i sentiments van junts, molt junts, i que sovint és dificilíssim destriar-los, de vegades fins i tot és impossible separar-los. Alguns, però, es volen dedicar a abonar el sentiment com a eina d’irracionalitat i de control de la població. A mi, em sembla imprescindible abonar-lo com a eina d’humanitat, de concreció de les idees, procurant que sempre es vegi que això que anomenem “idees” i “sentiments” no són sinó dos accents diferents d’una única realitat humana. Al capdavall, les idees ens han de fer sensibles, i els sentiments ens han d’ajudar a ser més lúcids.

Josep-Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona

Laeto animo

S'han acabat les vacances. Pel record queden ja dies de descobriments i noves experiències viscudes fent el turista per aquests mons de Déu. Ara toca el "santornem-hi", el recuperar el ritme quotidià de la feina diària, amb la vista posada en els propers mesos de treball. La festa major, diverses obres municipals per acabar, uns pressupostos per fer i nous projectes que sorgiran.
En definitiva, uns mesos que afronto amb Laeto animo i amb les forces renovades.

Castellar està de dol

Avui Castellar enterra un fill predilecte.

No vaig tenir el gust de conèixer en profunditat en David Expósito, però si que conec molts dels membres de la gran família dels Bombers Voluntaris de Castellar. A tots ells i a la seva família, la meva més sincera condolença

"Petits passos, un gran projecte"

Quan en el programa electoral amb el qual ens vam presentar a les eleccions municipals de l'any 2007 parlàvem de la nostra aposta per l'urbanisme a favor de les persones, fèiem referència a la voluntat d'impulsar una nova dinàmica en la política d'actuacions a l'espai públic del nostre municipi. La idea era clara: "Després d'una etapa en la que han primat els grans projectes arriba el moment de posar l'urbanisme al servei del ciutadà. L'urbanisme entès com una eina de millora de la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques, per tal d'aconseguir un espai i un paisatge urbà més agradable i cuidat."

Aquesta filosofia és la que ens ha impulsat a tirar endavant amb un Pla d'Obres de Millora Urbana (POMU) que fins a final d'any, però amb vocació de perdurar en exercicis posteriors, ens permetrà realitzar prop de trenta actuacions en diverses zones del municipi. Aquestes actuacions, que seran preferentment de manteniment i millora de paviments i voreres se l'hi haurà d'afegir la reforma integral del primer tram del carrer Lleida (entre el carrer Barcelona i el carrer Dr. Vergés) i altres obres com la primera fase de les obres de vianalització dels carrers Sala Boadella i Montcada (que començaran en poques setmanes).

El POMU 2008, sota el lema "Petits passos, un gran projecte", neix amb la voluntat d'anar posant al dia l'estat de l'espai públic del poble i serà una eina molt útil per gestionar i periodificar convenientment les actuacions que s'aniran duent a terme en els propers anys.

Amb la calor

Un cop arribat l'estiu i amb l'arribada de la calor la gent surt més i està més en contacte amb els seus veïns.
Aquest increment de l'activitat a patis particulars i a places públiques fa que els problemes de convivència, que durant la resta de l'any han estat "adormits", aflorin.
Amb l'arribada del juliol descobrim que tenim veïns i que moltes vegades aquests veïns no sempre són i actuen com nosaltres voldríem.
Els problemes veïnals representen bona part dels conflictes que gestionem, durant aquests mesos caniculars, en els departaments de l'àrea de territori.
Des de l'Ajuntament no tenim una vareta màgica per tal d'aconseguir que aquell veí no tingui engegat l'aire condicionat a les quatre del matí, o que aquell altre no faci un sopar amb amics a la seva eixida fins les tres de la matinada.

Només el seny i la bona voluntat poden aconseguir que entre tots tinguem un estiu plàcid i descansat.

Fer-ho possible està a la mà de cada un de nosaltres. Siguem tolerants.