A l’amic Manel (extended version)

La setmana passada vaig tenir l’honor que un dels factòtums i gurus de l’urbanisme vallesà em dediqués unes ratlles en aquest setmanari escrites des dels intestins.
En Manel Larrosa va considerar necessari estirar-me les orelles, o més concretament, fotre’m un calbot, per un article meu en el qual defensava la bondat de la connexió de la carretera de Castellar (B-124) amb l’autopista C-58 mitjançant la construcció d’un dels trams de l’autovia orbital o quart cinturó que coincideix amb el traçat del què en un futur serà la continuació de la Ronda Oest de Sabadell.
Entenc l’enuig que pot provocar al “vell ex-regidor” el fet que un “regidor novell” defensi la necessitat de la construcció d’un tram d’una infraestructura d’aquestes característiques, tenint en compte els anys de lluitar-hi en contra que porta a les seves esquenes l’ex-edil.
També puc entendre que en un atac de megalomania s’atribueixi la “paternitat cultural” única del fet que en un futur els Ferrocarrils de la Generalitat puguin arribar a Castellar i es situï, una vegada més, moralment a anys llum per sobre d’un servidor i dels successius governs de la Generalitat que des de fa anys que han treballat per assolir aquesta fita. És una cosa que acostuma passar quan t’erigeixes guardià de les essències, el bé suprem i la veritat absoluta.
El debat del quart cinturó és un debat de país que porta dècades de reflexió amb interessants aportacions del Sr. Larrosa i d’altres “especialistes” en la matèria que de ben segur han permès millorar el projecte inicial, però que han conduït la política d’infraestructures d’aquest país al immobilisme.
Sr. Larrosa i acòlits, per fer una truita s’han de trencar, com a mínim, un ou. Qualsevol infraestructura que es construeixi té necessàriament un impacte territorial i mediambiental (fins i tot l’arribada del tren). El que hem de vetllar entre tots és per reduir al màxim aquests impactes i fer que les infraestructures a construir s’adaptin al màxim a les necessitats i a la realitat de cada territori.
És obvi que aquest és un projecte ple de peculiaritats, problemàtiques locals i interessos contraposats que s’arrosseguen des de fa anys. També és obvi que la seva construcció no serà el final dels problemes de mobilitat del Vallès i que hi haurà d’haver altres intervencions tant en les infraestructures viàries com en les ferroviàries que permetin aconseguir una mobilitat interna i externa de l’àmbit vallesà més sostenible i eficient. En aquest sentit, l’autovia orbital, independentment del format i el traçat que finalment tingui, és necessària però no suficient.
Conec el Sr. Larrosa i estic convençut que les desqualificacions contra la meva persona que va vessar en el seu escrit van ser redactades a cop calent. Em nego a creure que l’únic argumentari que pugui eximir contra la construcció de l’autovia orbital sigui lapidar matusserament les opinions d’un “novell regidor” de poble.
Jo cap a ell només tinc paraules d’admiració professional i respecte personal.

Connectats a l’autopista

El passat 26 de juliol de 2010, la Dirección General de Carreteras del Estado va aprovar l’Estudi Informatiu del que serà l’Autovia Orbital de Barcelona, coneguda popularment com el Quart cinturó.
Aquesta infraestructura, una de les que ha despertat més controvèrsia durant les últimes dècades al nostre país, ha iniciat així el seu tràmit administratiu que en un futur ha d’acabar amb la construcció d’una via que unirà Abrera i Sant Celoni, passant pel nord de Sabadell i Terrassa.
Si bé és cert que les afectacions territorials d’aquesta autovia al nostre terme municipal són pràcticament nul·les, les afectacions en termes d’impacte en les comunicacions per carretera de Castellar són immenses, ja que un tram d’aquesta mateixa via és la que en un futur ha de garantir la connexió directa de Castellar amb la C-58.
Com bé és sabut, la població de Castellar supera ja els 23.000 habitants, i tant les característiques de la carretera B-124 com la impossibilitat de connectar directament amb una via d’alta capacitat, sense haver de passar pel centre de Sabadell, afecta diàriament milers de castellarencs i castellarenques en els seus desplaçaments a poblacions veïnes.
Amb l’objectiu d’agilitar i avançar al màxim l’execució de les obres de l’autovia, aquesta setmana l’Ajuntament ha aprovat la presentació d’una al·legació al projecte; instant al Ministeri de Foment a segregar i avançar temporalment, la construcció del tram de connexió entre la B-124 i l’enllaç de l’autovia “Sabadell Est”, fins a l’enllaç “Sabadell Oest”. D’aquesta manera, es facilitarà un accés directe a la Ronda Oest de Sabadell i a l’autopista C-58 i, al mateix temps, es resoldrà una part important de la complicada mobilitat interna de Sabadell, motivada per la influència del trànsit extern de Castellar del Vallès.
Així mateix, també s’ha demanat a la Generalitat de Catalunya que acceleri els tràmits per poder iniciar el més aviat possible les obres de desdoblament de la carretera B-124.
Amb l’execució d’aquestes dues infraestructures quedarà resolt d’una vegada per totes un dels greuges històrics que té Castellar en matèria de mobilitat.

Labordeta in memoriam

Abans d'ahir va morir un personatge curiós: José Antonio Labordeta.

Persona polifacètica i polièdrica, molts el recordaran per aquesta intervenció estel·lar al Congrés dels Diputats.

EPD

Preservant la sèquia Monar

Aquesta setmana l’Ajuntament de Sabadell i el de Castellar del Vallès han signat un conveni pel manteniment de la sèquia Monar, el canal que creua el nostre terme municipal de nord a sud i que discorre en paral·lel al riu Ripoll.
La sèquia Monar (o rec Monar) és una canalització d’aigua que data d'època medieval i recorre la conca del riu Ripoll, des de sota del Mas Pinetó fins ben entrat el terme municipal de Sabadell.
Si en el seu origen l’aigua de la sèquia servia per moure els rodets dels molins fariners i regava les zones d’horta dels contorns, la creixent industrialització va comportar un ús encara més intensiu ja que de tots és conegut l’apogeu de les indústries tèxtils a la zona del Vallès i més concretament, als contorns de la nostra vila.
Durant segles, l’ús de l’aigua del Ripoll i per extensió el de l’aigua de la sèquia, ha estat font de riquesa i de progrés econòmic pels pobles i ciutats de la contrada. Actualment i amb la voluntat de preservar tots aquests elements arquitectònics que expliquen una mica més la nostra història, considerem la sèquia Monar una peça clau del nostre patrimoni, essent una de les infraestructures hidràuliques més importants i singulars que guarda el passat i la memòria de Castellar.
L’objectiu d’aquest conveni és doncs, garantir la bona conservació i el funcionament del traçat de la sèquia ja que degut a la manca de manteniment al llarg dels darrers anys, en algun punts es troba del tot deteriorada. Aquests treballs tenen com a objectiu conservar aquesta part del patrimoni permetent així la supervivència en el temps de la sèquia Monar i comptant, evidentment, amb la revalorització d’una del les joies de la enginyeria hidràulica castellarenca, malauradament poc coneguda fins el moment.

La vuelta al ruedo

Fer de la prohibició de les curses de braus un debat identitari és de fatxes.

Espanya és molt més que el toro de l'Osborne:

Jo estic en contra de les curses de braus pels següents motius:

The Neverending Story

Rambla de Barcelona 1932, no calen més comentaris

El Barça campió del món!

Un Barça sense quatre dels seus titulars habituals (Valdés, Alves, Bojan, Abidal) i amb quatre cedits (Casillas, Ramos, Capdevila, Xabi Alonso) és proclama campió del món a Sud-àfrica.
El Pop ja ho va vaticinar i el Mundial encara ha fet més grans a una generació de futbolistes que han passat, per mèrits propis, a la història del barcelonisme.


És curiós com el futbol pot fer canviar la percepció de l'Estat que tenen uns quants.