Cansament i Amén

 

"Cansament" és la paraula que em ve al cap per definir l'anomenat "procés".

Crec fermament que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim el dret a votar el futur que volem pel nostre país.

Però el debat ja se'm fa massa llarg. Les posicions d'uns i altres són prou clares.

Ni en Mas ni en Rajoy tenen marge per variar el seu discurs i no quedar davant dels seus com un "traïdor a la causa". Cadascú a la seva.

S'han sentit arguments de tot tipus a favor i en contra de l'independència de Catalunya. Alguns rigorosos, altres no tant i la majoria gens.

Dubto molt que allargar més aquesta situació serveixi per res més que fer-nos mal com a país.

El CEO diu que més del 80% dels catalans acceptarien el resultat d'una consulta.

"Donar suport a la consulta no fa a ningú independentista. Donar suport a la consulta et converteix en demòcrata" diu un Alcalde que conec.

I jo dic "Amén".

Naftalina

Podria semblar llunyana, però no us enganyeu...

L'adéu de l'agenda

                                                  
Ahir vam acomiadar en Joan, fa uns mesos l'Oriol, abans la Natàlia i al llarg dels últims anys moltes altres persones, més o menys, properes.
Un cop superat l'impacte inicial, i després de digerir la pèrdua d'aquella persona, el seu record es fa present cada vegada que reviso la llista de contactes del mòbil.
No tinc la valentia suficient per esborrar de la meva agenda contactes de persones a qui mai més podré trucar. Persones que mai més em tornaran a trucar.
Un gest tant normal en el nostre dia a dia, el d'eliminar amb un simple cop de botó informació innecessària, se'm fan impossible quan parlem de les dades d'algú que ens ha deixat.
Amb aquesta acció quotidiana sembla que els hi digui adéu per sempre. Sembla que els empenyi a caure en l'oblit etern.
Mentre la tecnologia resisteixi, per sempre més,  ocupareu un "bits" a la meva butxaca.  

El món està fatal

Bombers i molt més

Si hi ha alguna entitat que, des de sempre, una part molt important dels castellarencs i castellarenques s’han sentit com a pròpia, malgrat no formar-se part, ha estat l’Associació de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès.

Poques vegades un col·lectiu de persones tant heterogeni és capaç d’aglutinar al seu voltant les simpaties de tantes i tantes persones.

De ben segur que la noble tasca que els bombers fan pel conjunt de vilatans ajuda a que hi hagi aquesta bona consideració de manera generalitzada. Malgrat això, hi ha un intangible, clau de volta de tot, que permet entendre el perquè una entitat com la dels bombers, ha estat i és més que una entitat al nostre municipi. Aquest intangible és l’esperit de totes i cada una de les persones que han tirat endavant amb el projecte durant tota la seva història. Permeteu-me que avui ho focalitzi amb els diferents Caps de Parc que hem tingut a  la nostra vila. En Pere Oller, Pepe Casajuna o ara, en Siscu Altarriba han sabut i de ben segur, continuaran sabent preservar els valors i els tarannàs que han convertit als Bombers en un referent. Al seu voltant, centenars de persones han col·laborat per tirar endavant amb un projecte compartit i amb un objectius similars a d’altres entitats del nostre municipi com podrien ser SERNA i l’ADF: preservar el nostre entorn natural i actuar en situacions d’emergències o prevenir-les.

A totes les persones que formeu part d’aquesta gran família, i que cada vegada veieu reduïts els recursos amb els que heu d’afrontar  la vostra desinteressada tasca, moltes gràcies en nom de Castellar

Plegar

Una de les principals crítiques que hom fa a les persones que ocupen llocs de certa preponderància en aquest país, és que mai troben l'hora de plegar.
La realitat dels últims mesos però, no sembla donar-los-hi la raó

Adéu a un dels grans