" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

23 de març 2010

La gallineta ha dit que prou


Els companys regidors de CIU han entrat en campanya.
Suposo que el seu cicle electoral ja ha començat i que no pararà fins passades les eleccions municipals de l'any vinent.
Primer les eleccions al Parlament de Catalunya i després al Consistori. Un any llarg que de ben segur deixarà moltes "perles" i "cromos" de l'estil de l'últim tríptic "informatiu" que han publicat.
Suposo que deu ser normal, i que no m'hauria d'estranyar que un any abans d'eleccions, l'estratègia electoral recomani desacreditar al contrincant amb elements de "tant de pes".
Certament però, la trajectòria de CIU a Castellar durant aquesta legislatura hauria de decebre els seus electors. Després de gairebé tres anys de política de vol gallinaci (només cal veure el nivell de les seves propostes al Ple i de les seves aportacions als òrgans de participació que tenen a la seva disposició a l'Ajuntament) han decidit rebaixar encara més el nivell del seu discurs i han passat editar "pamfletos" que ja estan al nivell demagògic dels correligionaris castellarencs de l'amic Saura.
La gallineta convergent ha dit que prou i que ha arribat el moment de deixar de volar arran de terra per submergir-se en les calvegueres més putrefactes de les campanyes electorals dels qui no tenen res a dir.
Només em queda desitjar-los-hi sort, ja que amb la potència del seu argumentari, la profunditat de les seves propostes i les brillants idees que tenen pel futur de Castellar, en necessitaran molta perquè els ciutadans i ciutadanes se'ls puguin prendre seriosament.

3 comentaris:

JN ha dit...

Clar i Català!!!

Anònim ha dit...

És veritat que el nivell del govern actual es pot prendre molt seriosament, siusplau, una mica d'humilitat...

Aleix Canalís i Alsina ha dit...

Amic anònim,
Realment ets capaç de llegir l'últim "Parlem-ne" sense que s'escapi el riure?
Jo que el tinc a casa me l'he guardat de record, ja que les al·lusions al “Padrino” i a obscures conxorxes (sí amiga Gatell també sé que vol dir conxorxa) les he trobat d'allò més divertides.

Salut