Port Bo

La Clara és una hooligan de les havaneres, i en especial del grup Port Bo.
Demà al vespre, aquest trio de Calella de Palafrugell, actuarà a la revetlla del carrer Sant Jaume. L'estiu passat ja van fer-ho als Jardins del Palau Tolrà amb un èxit notable de públic.
Una cita ineludible pels amants del gènere i pel qui viu amb una tifosi d'aquest grup.

Houston...

Avui fa 40 anys que l'espècie humana va trepitjar per primera vegada la lluna. Algunes persones, entre elles a meva àvia paterna, mai van creure que aquell fet fos cert. Avui encara hi ha moltes persones que ho neguen. De tota manera, aquell fet va ser "one small step for a man, one giant leap for mankind"

Benvolguda amiga...

Fa uns dies que vam parlar i ens vam posar d'acord. Jo et vaig explicar tota la veritat i ara tu em respons amb articles i notes de premsa incendiaries. Com que sé que en aquest món cadascú fa el què pot, i coneixent els teus gustos i aficions, permet-me que et canti aquesta bonica cançó que em recorda a tu.



Per cert, totes les "boniques" paraules que ara em dediques, no te les tindré en compte

Matagalls-Montserrat

Ahir em vaig inscriure per participar en la XXX edició de la Matagalls-Montserrat que es farà el proper setembre. Aquesta prova, un clàssic de l'excursionisme català i europeu que anualment organitza el Club Excursionista de Gràcia, cobreix els més de 83 quilometres que separen Coll Formic i el Monestir de Montserrat a peu i en menys de 24 hores.
No serà la primera vegada que hi participi. L'any 2002, després de més de 21 llargues hores, vaig aconseguir acabar-la en companyia de l'Elisabet, la Laia i en Jordi.
Aquest any, amb la Clara i algun amic més, intentaré repetir la "gesta" per tal de demostrar-me a mi mateix i al "món" que, després dels 30 i amb algun quilo de més, encara estic en condicions de fer aquest tipus d'animalades.

Ser políticament correcte

Ser "políticament correcte" és un dels valors que semblen estar més a l'alça en la societat que ens ha tocat viure.
La utilització del llenguatge de manera que cap dels teus interlocutors puguin sentir-se ferits, discriminats o menystinguts per les teves paraules, s'ha convertit en un art que, moltes vegades, ens aboca a fer circumloquis inacabables i buits de contingut.
El resultat final de tot això, massa sovint, és un "bla bla bla" que acaba per fer-nos perdre l'essència del missatge a transmetre i que provoca en els nostres interlocutors una falsa i transitòria sensació de sedació emocional.
El domini de la retòrica no pot servir per amagar-nos del món, ni per fer temporalment feliços aquells que ens escolten.
De vegades, per avançar, cal dir les coses tal com són, encara que dolgui a qui ho diu i a qui escolta.

Avui Manel!

Avui, a dos quarts de deu del vespre, els Jardins del Palau Tolrà s'ompliran per veure un dels nous valors de la música catalana: MANEL.
Serà el primer cop que els vegi en directe, però estic segur que serà un èxit. No hi falteu!

Les urbanitzacions

El model urbanístic iniciat a Catalunya, majoritàriament a la dècada dels 60, basat en un consum extensiu del sòl ha deixat el país trufat d'urbanitzacions. A tot el Principat trobem disseminades unes 2.300 urbanitzacions, de les quals set es troben dins el nostre terme municipal i a les quals cal afegir-hi els nuclis històrics de Sant Feliu del Racó i Les Arenes.
Aquest model urbanístic, inspirat de manera matussera en el model de ciutat-jardí proposat i teoritzat per d’urbanista britànic Ebenezer Howard a principis del segle XX,té com objectiu, a grans trets, ruralitzar les ciutats i crear noves àrees urbanes en zones on el contacte amb la naturalesa permeti una millora de la qualitat de vida de les classes obreres.
La perversió d’aquest model ha convertir moltes zones del nostre territori en grans continus urbans de baixa densitat, sense solució de continuïtat.
Tot i els avantatges que a simple vista té aquest estil de vida, no ho són tant una vegada considerem altres aspectes col·laterals d’aquesta opció vital: allò que els experts anomenen internalitzar les externalitats.
Viure en una urbanització, pels seus residents, és car; però el cert és que tot i pagar molt, totes les urbanitzacions són deficitàries i els ajuntaments han d’invertir molts més diners per habitant que la mitjana de la població.
En l’actualitat hi ha més de 3.000 castellarencs i castellarenques que han decidit viure en una urbanització o a Sant Feliu, i malauradament no tots ells van avaluar correctament els pros i contres d’aquesta opció vital en el moment de fer l’elecció. Només cal veure la quantitat de construccions en venda que trobem en qualsevol d’aquests nuclis en l’actualitat.
Essent coneixedors d’aquesta realitat i a l’espera que es desenvolupi la nova “Llei de la millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics” impulsada per la Generalitat, des de l’equip de govern hem impulsat de manera decidida la millora de la qualitat de l’espai públic i dels serveis que s’ofereixen a les urbanitzacions i els nuclis històrics. Tenint en compte les modestes possibilitats econòmiques que actualment disposa l’Ajuntament, ha estat un esforç important que tindrà continuïtat en els propers anys.