Trenta anys del Parc de Bombers

Corria el mes de maig de 1985 quan a través de la formalització d’un conveni entre el  llavors Departament de Justícia i Interior de la Generalitat i el nostre Ajuntament, s’acordava la instal·lació d’un parc de bombers voluntaris al nostre municipi.

Enguany celebrem el trentè aniversari d’aquesta efemèride i  en el record queda el primer parc del carrer de l’Escorxador que va permetre crear l’embrió del que, amb el pas de temps, s’ha convertit en un dels col·lectius de persones més estimades pel conjunt dels castellarencs i castellarenques: l’Associació de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès.

Diumenge passat,  en motiu de la celebració de la seva festa patronal, Sant Joan de Déu, i com no podia ser d’una altra manera, al voltant d’una taula; els bombers  acompanyats de familiars, amics i coneguts vam compartir una bonica jornada de germanor.

Durant aquests trenta anys,  l’Associació de Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès ha estat el pal de paller i l’element aglutinador d’un bon nombre de persones, bombers o no, que han convertit  la preservació de l’entorn natural de la vila i, més concretament, la prevenció i extinció d’incendis, en la seva raó de ser.

Des de l’Ajuntament volem felicitar el cos de bombers voluntaris per aquest trentè aniversari i, al mateix temps, encoratjar-los a seguir sent una entitat referent al nostre municipi, per la seva capacitat d’integració, la seva mentalitat oberta i la seva vocació de servei a la vila.

Aquests valors,  que els van fer mereixedors de la Medalla de la Vila l’any 2009, són unes senyes d’identitat  a preservar i potenciar de cara al futur.   De ben segur que entre tots ho faran, ho farem, possible.

Per molts anys.

Al costat dels afectats

La nostra vila va viure el passat 9 de desembre, juntament amb altres municipis del Vallès Occidental i Oriental, un temporal de vent de dimensions extraordinàries. I ho va ser perquè, no només va distorsionar la vida quotidiana del municipi durant uns dies, sinó que va tenir uns efectes devastadors sobre el medi natural.

De ben segur, ens trobem davant d’un dels episodis meteorològics amb conseqüències més greus des de la riuada de l’any 1962.

Castellar va ser l’epicentre d’una ventada que en només tres hores va comportar, entre d’altres efectes, arrasar milers d’arbres en el boscos del terme municipals fent intransitables molts camins públics i privats, i constituint una amenaça a l’estiu davant el risc d’incendi forestal.

Durant aquestes darreres setmanes, ha estat constant el contacte, tant tècnic com polític, amb els propietaris afectats, especialment amb els propietaris forestals, escoltant les problemàtiques, cercant solucions, i actuant en tot allò necessari per tal de donar la millora resposta i amb la màxima celeritat possible.

En la declaració institucional aprovada el passat mes de desembre pel plenari municipal, ja anunciàvem la posada en marxa d’un pla d’acció extraordinari de gestió dels efectes del temporal de vent, on entre les seves línies, s’inclouria una línia d’ajuts i d’incentius fiscals per tal de contribuir a pal·liar l’impacte en els propietaris afectats. Aquesta proposta és la que va aprovar el plenari dimarts passat.

D’una banda, i amb caràcter genèric per tot el municipi, s’exclou del fet imposable de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, de la taxa sobre serveis urbanístics i de la taxa per l’ocupació temporal del domini públic les actuacions motivades per la reparació dels danys ocasionats pel temporal de vent.

Aquesta exempció, conjuntament amb la simplificació del tràmit administratiu, substituint la tramitació de la llicència per la comunicació d’una simple instància amb la descripció de l’actuació ha realitzar, demostra la voluntat per ser una administració àgil, sensible i adaptable a les necessitats de cada moment.

D’altra banda, es creen dues línies d’ajuts destinats al propietaris de finques rústics i als contribuents d’immobles urbans que tenen la consideració de disseminats, o en altres paraules, de masies.

En aquest cas, entenent el perjudici que aquesta catàstrofe natural ha tingut sobre les seves propietats, se’ls aplicarà d’ofici una subvenció del 100% del rebut de l’impost sobre béns immobles de l’any 2015 com a compensació pels perjudicis que aquestes propietats han tingut.

Així mateix, per aquests mateixos propietaris, l’Ajuntament estableix una línia de subvencions per compensar econòmicament les despeses realitzades per garantir la seguretat dels terrenys, les edificacions i els camins. En aquest casos, es podran optar a una ajuda de fins a 1.000 € per propietari.

L’interès general en la prevenció del risc d’incendi forestal justifiquen aquests ajuts, complementaris a les actuacions i gestions que s’han fet, s’estan fent i es faran conjuntament amb els propietaris forestals.

I was there

Cansament i Amén

 

"Cansament" és la paraula que em ve al cap per definir l'anomenat "procés".

Crec fermament que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim el dret a votar el futur que volem pel nostre país.

Però el debat ja se'm fa massa llarg. Les posicions d'uns i altres són prou clares.

Ni en Mas ni en Rajoy tenen marge per variar el seu discurs i no quedar davant dels seus com un "traïdor a la causa". Cadascú a la seva.

S'han sentit arguments de tot tipus a favor i en contra de l'independència de Catalunya. Alguns rigorosos, altres no tant i la majoria gens.

Dubto molt que allargar més aquesta situació serveixi per res més que fer-nos mal com a país.

El CEO diu que més del 80% dels catalans acceptarien el resultat d'una consulta.

"Donar suport a la consulta no fa a ningú independentista. Donar suport a la consulta et converteix en demòcrata" diu un Alcalde que conec.

I jo dic "Amén".

Naftalina

Podria semblar llunyana, però no us enganyeu...

L'adéu de l'agenda

                                                  
Ahir vam acomiadar en Joan, fa uns mesos l'Oriol, abans la Natàlia i al llarg dels últims anys moltes altres persones, més o menys, properes.
Un cop superat l'impacte inicial, i després de digerir la pèrdua d'aquella persona, el seu record es fa present cada vegada que reviso la llista de contactes del mòbil.
No tinc la valentia suficient per esborrar de la meva agenda contactes de persones a qui mai més podré trucar. Persones que mai més em tornaran a trucar.
Un gest tant normal en el nostre dia a dia, el d'eliminar amb un simple cop de botó informació innecessària, se'm fan impossible quan parlem de les dades d'algú que ens ha deixat.
Amb aquesta acció quotidiana sembla que els hi digui adéu per sempre. Sembla que els empenyi a caure en l'oblit etern.
Mentre la tecnologia resisteixi, per sempre més,  ocupareu un "bits" a la meva butxaca.  

El món està fatal