" Tot els surt bé a les persones amb un caràcter dolç i alegre"

Voltaire (1694-1778) . Filòsof i escriptor francés

20 d’octubre 2008

Les deixalles

Una de les problemàtiques més importants que haurem de fer front com a país en els propers anys, és la gestió de les deixalles que generem.
Agafant l'exemple de Castellar, l'any passat, els poc més de 22.000 castellarencs i castellareques, vam generar al voltant de 11.500 tones de deixalles (1, 44 quilos de residus per habitant i dia). Una xifra no gens menyspreable i que dóna idea de quina ha de ser la magnitud del residu a gestionar a nivell de país.
Fins fa pocs anys, el total del residu generat anava a parar a dipòsits controlats a cel obert com ara el del Garraf (Vall d'en Joan) o el de Coll Cardús a Vacarisses (dipòsit on actualment van a parar la major part de les deixalles de Vallès Occidental que no són susceptibles de ser reciclades), em els conseqüents problemes ambientals i sanitaris que això comportava.
En els darrers anys però, hi ha hagut un cert increment en la sensibilització de cara a fomentar el reciclatge i la recollida selectiva de les deixalles en origen (feta pels propis ciutadans). En l'actualitat, a Castellar la recollida selectiva suposa poc més del 30% del total de la brossa recollida, un percentatge sensiblement superior a la mitjana de Catalunya.
Si bé és cert que la feina s'ha fet ha estat important, no és menys cert que no es pot deixar només en les mans dels ciutadans la responsabilitat de gestionar correctament els residus que generem. És per això que des de L'Agència de Residus de Catalunya s'han realitzat importants inversions en la creació d'Ecoparcs, que tenen la funció de separar les deixalles en destí. Tot i això, el model triat s'està revelant com un model poc eficient i molt car tenint en compte la minsa reducció del percentatge de deixalles que al final segueixen anant a l'abocador "tradicional".
Tenint en compte això, moltes són les veus que tant a nivell tècnic com polític, s'estan plantejant l'alternativa de la incineració com un model més sostenible, tant a nivell ambiental com econòmic, a llarg termini (tecnologia que permet una reducció molt important del volum dels materials que finalment han d'anar als abocadors, així com la valorització energètica de la crema de les deixalles com a font de generació d'electricitat alternativa).
El debat a l'entorn de la incineració no és nou, però de ben segur que els propers mesos es reactivarà. Haurem d'estar atents.