Odi

odi

1 m. [LC] Sentiment profund de malvolença envers algú.

Odiar a algú o alguna cosa és un sentiment que tots alguna vegada a la vida hem pogut tenir. Un fet puntual, o una mala jugada que ens hagin fet, pot portar-nos a tenir aquest humà sentiment. Ara bé, quan aquest sentiment és permanent i s'expressa de manera repetitiva i obsessiva, el subjecte que el pateix té un problema.
A la vida no tot és blanc o negre, hi ha una rica gama de grisos que una persona ofuscada per l'odi no pot acabar de capir mai.
Lamento profundament que una o una altra vegada, un company regidor es pronunciï de manera gairebé malaltissa contra les sigles d'un altre partit, sense cap altre argument més enllà de la seva existència . Estic convençut que aquest esperit destructiu (autodestructiu) i negatiu no passarà per alt a la ciutadania de la nostra vila.

Amb actituds i escrits tant poc edificants, no és d'estranyar que cada vegada els ciutadans es sentin més allunyats dels seus representats polítics.

¡ No hace falta decir nada más !

Singulars

Ahir al vespre vaig arribar a casa passades les nou del vespre, i per no veure com una vegada més un equip que vesteix de blanc li "sonava la flauta", el "zàping" em va reconduir cap un programa del Canal 33 anomenat Singulars . Aquest programa, dirigit per l'incombustible Jaume Barberà, és un espai d'entrevistes a personatges que destaquen en el seu àmbit professional i que, per les característiques de la seva feina, no ocuparien mai cap portada de diari ni cap altre espai de televisió.
L'entrevistada d'ahir era Marta Saloña, especialista en les primeres mosques que colonitzen un cadàver i impulsora d'una teràpia amb larves de mosca per cicatritzar ferides. Aquesta professora de la Universitat del País Basc, va ser capaç de fer-me quedar clavat a la cadira durant el tres quarts d'hora que durava l'entrevista, explicant, de manera molt didàctica i apassionada, la vida de les mosques!. Va ser realment, molt però que molt, interessant.
No era la primera vegada que veia aquest programa. Per ell han passat personatges, tant desconeguts com apassionants, de la talla de Juan Ignacio Cirac, Ernest Arenas o Mara Dierssen.
En definitiva, un programa dels que fan gran la televisió pública del meu país.

El BRAM ! estrena la seva "red carpet"

Ahir al vespre es va inaugurar la primera edició de la Mostra de Cinema de Castellar "BRAM !", amb la presència d'en Pere Portabella.
Vaig ser present al sopar en el qual, fa gairebé un any, va sorgir la idea i l'embrió d'aquest projecte. Haig de reconèixer que durant aquest temps he estat una mica escèptic per d'esdevenir de la iniciativa.
Després de la inauguració d'ahir, però, permeteu-me rectificar i felicitar les diverses persones que han fet possible aquest projecte que de ben segur tindrà una llarga vida. Per una banda la Pepa i el Pepe, els companys regidors més directament involucrats. D'altra banda als tècnics municipals (l'Àlex, la Pilar, l'Eulàlia, en Carles i tota la gent de cultura, comunicació i via pública entre d'altres) que han patit més que ningú les problemàtiques derivades d'organitzar un esdeveniment d'aquesta mena. I per últim, i molt especialment, a tota la gent "externa" que han estat l'autèntica ànima de la iniciativa i que l'hi han donat l'apadrinament i l'impuls necessari aportant els seus coneixements, la seva experiència, el seu prestigi professional i el seu ajut desinteressat. Parlo del director de la Mostra, en Pere Joan Ventura, tota la gent de Subsòl, la Teresa i naturalment al conjunt d'empreses que han cregut en el projecte i han volgut contribuir-hi.

14 d'abril de 1931: Visca la República!

Castellar-Montserrat

Avui un centenar de castellarencs i castellarenques, i també algun foraster, hem cobert els, aproximadament, 34 quilòmetres que separen la nostra vila de l'Abadia de Montserrat. Poc després de les 6 del matí hem sortit de la Plaça Major i jo arribava a la Plaça de davant de l'Abadia poc abans de la una del migdia. Han estat unes hores d'esforç i cansament que es veuen completament recompensades una vegada has arribat.

Així comencen les meves vacances de Setmana Santa que em portaran a passar uns dies per terres gallegues. Ja us explicaré com anirà.

A tots i a totes, bona setmana i si teniu festa gaudiu-ne!

Benvolgut amic

Benvolgut amic,
ahir al vespre vam compartir poc més de tres quarts d'hora entre nou i deu. Durant aquesta estona, envoltats de dinou companys més, tu vas parlar poc i jo no vaig parlar gens. El poc que vas parlar, però, em va preocupar. Em va preocupar la falta de rigor a l'hora d'exposar les teves opinions, em va preocupar la teva manera obsessiva de parlar de certs temes, em va preocupar la poca consistència dels teus arguments, em va preocupar la teva ofuscació malaltissa per temes caducats, em va preocupar que t'hagis d'inventar converses per tal de construir les teves argumentacions i em va preocupar, també, veure't tant lluny dels problemes reals de la gent que dius representar.
I jo em pregunto amic: Creus realment tot el què dius?
Si la resposta és que SÍ, perquè no em demanes que parlem sobre com podem fer desaparèixer aquests "fantasmes" que no et deixen dormir a les nits, enlloc d'escriure articles i fer discursos incendiaris que no aporten res?
Si la resposta és que NO, perquè ho fas? Què esperes obtenir amb aquesta actitud de denúncia constant sense fonament?
Resto a l'espera i estic a la teva disposició.